Zoo. Falses aparences i trampes comparatives.

En recrear ací el símbol de l’amor als animals i a la natura, s’ha de fer vibrar la urbs i fer-la avançar en la seua història i la seua progressió.  Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona.  Durant l’anunci de remodelació del Zoo de Barcelona, 1961.

Per complir el nostre compromís amb la societat hem de conservar i protegir les espècies en perill d’extinció a través de programes de reproducció i d’investigació i promoure el coneixement de la biodiversitat mitjançant activitats educatives i formatives.  Per fer complir el nostre compromís amb els visitants hem de oferir una visita al Zoo amena i amb un alt contingut cultural, mantenir i conservar en perfecte estat les nostres instal·lacions i allotjar-hi en condicions òptimes animals representatius de les principals àrees biogeogràfiques del món i garantir la màxima seguretat als nostres visitants i a les espècies que allotgem.  Zoo de Barcelona.  Compromís (vigent a 26.05.2012[1]).

La presó és l’únic lloc on el poder es pot manifestar de forma nua, en les seues dimensions més excessives, i justificar-se com a poder moral.  Michel Foucault.

[2]L’11 de desembre de 1961, l’alcalde Porcioles anunciava davant la premsa el projecte que portaria la total transformació del zoo de Barcelona en una eina per a prestigiar la ciutat i pel desenvolupament d’una eficaç funció educativa a través del cultiu de la natura[3].  Cinquanta anys després i en el marc del 120é aniversari del Zoo, l’alcalde Trias protagonitzà un acte semblant amb la presentació del nou Pla Estratègic, on anunciava l’abandó de vells projectes i l’arribada de noves inversions (amb l’entrada de capital i interessos privats) que l’havien de mantindre com a referència científica, educativa i de conservació d’animals[4].    

El vell somni de Darder[5] viu en un bucle temporal, sempre obsessionat en fer canvis per a que res no canvie.  Nasqué, el 1892, com a un decorat ple de gàbies per a ensenyar una col·lecció, millora de la del taxidermista que el dirigia ja que incorporava moviment.   Des d’aleshores, el bucle de reinvencions ha anat dirigit a amagar les gàbies darrere de diorames que enganyen els ulls, a convertir el zoo en el decorat que manté el negoci del banquer que vengué els seus animals engabiats[6] i dels que es trobaren amb el nou ofici de carcellers, amb Darder al capdavant.  Els animals mai han comptat més que per a elaborar pretextos.

Una de les formes d’enganyar que més agraden és la trampa de la comparació.  Quan encara es podia veure l’horror de les infames instal·lacions del zoo de València als Vivers, el de Barcelona era un referent per a incidir en les enormes deficiències que haurien estat superades pel Bioparc i el seu faronejar que, en el context de crisi, segur que s’aguanta per un fil.  Els grans projectes del Fòrum havien de servir per a que els centres de reclusió moderns no posaren el de Barcelona en evidència i, com que s’han hagut d’abandonar per falta de recursos, han maquillat la mesura amb el nou Pla Estratègic[7].  Els recursos obliguen Trias a limitar el so de bombo i platerets que ja va tocar Porcioles a l’autocomparació: el zoo remodelat serà millor que el d’ara.

Una de les elefantes, a la gàbia.  De Libera!

Pocs dies després de la presentació, Libera![8] feia públiques imatges[9] del que s’amaga darrere dels diorames exteriors.  Es poden veure animals coneguts i altres que mai han estat vistos pel públic, tancats en masmorres subterrànies i a nivell de terra, a les què s’arriba per passadissos claustrofòbics.  Lluny de les seues necessitats per a poder desenvolupar una vida ajustada a la seua etologia, no tenen altra cosa que ciment, humitat i rovell: es tracta d’instal·lacions que recorden les de les pitjors gosseres i que, segurament, són herència de les obres dels 1960.  Allí passen totes les hores que no han de ser part del decorat, fins a 17 diàries, les girafes que apareixen tancades a dins de gàbies on no es poden moure, l’ós ple de por, els mandrils que remenen la brutícia…  Allí passen la vida el tapir borni i el jaguar cec, si és que encara són vius.

Girafes a les gàbies del zoo de Barcelona.  De Libera!

Han reaccionat amb altre de les seues formes preferides de manipulació i que consisteix en amagar-se, lluny de qualsevol rigor, en aparences tan falses com els seus diorames.  Diuen que “podem comprovar” el bon estat dels animals amb cada visita, ja que la seua presó està oberta al públic.  És la mateixa estratègia que ha fent amb la presentació de la Bully, la nova elefanta que patirà tancament al zoo[10].

L’han comprada, precisament, al Bioparc de València.  Amb aquesta decisió, trenquen el seu compromís de no portar més elefants adquirit davant personalitats[11] com la prestigiosa etòloga Joyce Poole, directora de Elephant Voices[12].  Poole, després de visitar el recinte del zoològic, els havia advertit que estava molt lluny de poder disposar de l’espai mínim necessari i les instal·lacions adequades per a recloure un sol paquiderm amb el mínim de respecte que es mereix. 

Els pasadissos.  De Libera!

Per a respondre les crítiques, presentaren la Bully a l’espai exterior del recinte dels elefants i separada per una tanca de la Susi i la Yoyo, les altres elefantes del zoo.  Conrad Ensenyat, cap veterinari de mamífers i aus, afirmà que “podíem comprovar” la perfecta adaptació de la Bully, que menjava sota l’estreta vigilància de les persones cuidadores.  Volia aprofitar que la major part de la gent no identifica els moviments de cap de la Bully i de la Susi, constant durant la presentació, com a esterotipies que evidencien l’estrès i el patiment que els genera la situació i que el tractament amb neurolèptics no han evitat.  Aquest tipus de tractaments és pràctica habitual del servei veterinari del zoo; Hugo Fernández, el seu principal responsable, qui ha arribat a negar públicament la capacitat de patir dels animals del zoo[13], no dubta en utilitzar amb ells medicaments que s’utilitzen per a tractar psicosis greus, ansietat i paranoies.

El comunicat emés pel zoo diu que les fotografies estan descontextualitzades i no es corresponen amb la realitat[14].  Afirmen que alguns espais que apareixen a les imatges podrien ser visibles des de l’exterior i insinuen que han estat manipulades.   Abans de publicar les imatges, Libera! va fer una tasca de verificació que ha permès identificar animals de les imatges als espais oberts al públic, i s’han reconegut elements com algunes rajoles de les parets, idèntiques a les que es poden trobar a eixes instal·lacions exteriors[15].  Més maniobres de les aparences, sense cap referència als animals mai vistos ni al retorn de les velles gàbies de Darder, que s’han quedat sense disfressa. 

Altra vegada[16], Barcelona mostra la realitat dels zoos: presons fosques que destrueixen individus en lloc de conservar espècies, amb una disfressa de Disney i un fals discurs d’amor i protecció a la natura amb el que s’enganyen nens i nenes, adoctrinats[17] per a que mai qüestionen els interessos que sostenen les gàbies i que estan lluny dels drets dels animals a viure lliures i en pau.

 Resta de vídeos al canal Youtube de LiberaONG:
- Óssos al Zoo de Barcelona (II).
- Óssos al Zoo de Barcelona (III).
- Cria de tapir al Zoo de Barcelona.
- Jaguar al Zoo de Barcelona.

---

[1] Quan Libera! ja havia fet públics els vídeos i fotografies dels presoners a les masmorres del zoo. http://www.zoobarcelona.cat/ca/el-zoo/politica-de-qualitat-del-zoo-de-barcelona

[2] La major part de la informació i de les referències han estat obtingudes a través d’Alejandra Garcia, membre de la Fundació Franz Webber i de Libera!

[3] La Vanguardia, 12.12.1961, p. 24, Vastos planes para la ampliación i mejora del Zoo. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/12/12/pagina-24/32702735/pdf.html?search=Vastos%20planes%20de%20ampliación%20y%20mejora%20del%20Zoo

[4] La Vanguardia, 10.05.2012, El Zoo de Barcelona prevé construir un nuevo delfinario con inversión privada. http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20120510/54291564007/zoo-de-barcelona-preve-construir-nuevo-delfinario-con-inversion-privada.html

[5] Francesc Darder i Llimona: Animalisme CAT, 14.12.2010, Humans a les vitrines. http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-les-vitrines_12.html

[6] Lluís Martí i Codolar va “oferir” a la ciutat els animals que mantenia empresonats.  Fou el primer que s’omplí les butxaques amb els primers presos del zoo. 

[7] Ajuntament de Barcelona, Pla Estratègic del Zoo de Barcelona, 10.05.2012.  http://w3.bcn.cat/fitxers/premsa/presentaciofinalplaestrategiczoo1052012.375.pdf

[8] Associació Animalista Libera!, http://www.liberaong.org/index.php

[9] Libera!, 18.05.2012, Zoo de Barcelona: los sótanos de la vergüenza. http://www.liberaong.org/nota_actualidad.php?id=2963

[10] TVAnimalista, 20.05.2012, La Bully és presentada a la premsa.  http://www.tvanimalista.com/2012/05/20/la-bully-es-presentada-a-la-premsa/

[11] TVAnimalista, 10.05.2012, La nova presa del Zoo de Barcelona. http://www.tvanimalista.com/es/2012/05/10/la-nova-presa-del-zoo-de-barcelona/

[12] http://www.elephantvoices.org/

[13] Libera!, 06.08.2009, Respuesta de Libera! al veterinario jefe del Zoo de Barcelona.  http://www.liberaong.org/nota_actualidad.php?id=1239

[14] Zoo de Barcelona, comunicat del 17.05.2012: El zoo vetlla pel benestar dels animals. http://www.zoobarcelona.cat/ca/sala-de-premsa/notes-i-dossiers-de-premsa/

[15] El Programa, Ràdio Arenys de Munt, 19.05.2012, entrevista a Alejandra Garcia. http://elprogramafm.blogspot.com.es/

[16] Animalisme CAT, 18.12.2011.  Zoos: la commèdia é finnita. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/12/zoos-la-commedia-e-finita.html

[17] Animalisme CAT, 20.03.2012.  Adoctrinament.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/03/adoctrinament.html

Green Hill.

El turó verd.  Edificis de ciment encerclats de murs i tanques amb filferro espinós, protegits per alarmes i guardes de seguretat.  Una presó plena de gàbies és l’infern on naixen milers i milers d’individus i li diuen el Turó Verd.  La indústria de la vivisecció marca noves fites de cinisme pel camí de l’afirmació desconnectada[1].

Han posat aquest centre de cria de beagles a Montichiari (Brescia, Lombardia)[2].  L’elecció de la raça es deu al seus estàndards, fruit de dècades i més dècades de cria, selecció i rebuig.  La gran majoria dels individus tenen un caràcter tan dòcil que mai responen amb agressivitat, i poden ser manipulats als experiments, malgrat les seues terribles condicions, amb relativa tranquilitat.  Tenen més de 2.500 animals a dins[3], i els seus projectes d’expansió els dotaran d’espai i instal·lacions per a duplicar aquesta xifra i convertir-se en el centre de cria més gran d’Europa.

Actualment, mantenen els animals tancats a 5 blocs de cria[4] organitzats en fileres i fileres de gàbies dotades de ventilació i il·luminació artificial, on els gossos no tenen accés a cap espai obert on sentir la llum del dia i olorar el món que hi ha murs enfora, i que no veuen fins al moment que els carreguen als transports d’eixida.  Es tracta de mantindre els individus en un ambient asèptic que evite la contracció de malalties.  La mercaderia no s’ha de contaminar amb patogens que li restarien tot el seu valor. 

S’estima que cada més ixen 250 individus cap al seu destí.  El preu que paguen per ells va dels 300 als 750€[5], i depen de factors com la seua edat i característiques.  Green Hill 2001 ven cadells, animals joves i adults, mascles i femelles, individus que ja han estat sotmesos a diversos tractaments quirúrgics, com l’eliminació de diferents glàndules o el tall de les cordes vocals per a que no molesten el personal de laboratori amb els seus crits de dolor…  Fins i tot venen femelles prenyades, una mercaderia molt preuada que supera de llarg aquests preus.

L’empresa, que s’ha fet amb el mercat italià després de la fallida de Morini Stefano de San Polo d’Enza (Reggio Emilia, Emília-Romanya), és propietat de la transnacional Marshall Farms Inc., amb central a Nova York, que ocupa el nº1 mundial de la cria de gossos per a la vivisecció i, fins i tot, ha creat un estàndard propi per a aquesta fi (beagle Marshall).  Aspiren al monopoli del mercat mundial de l’experimentació amb gossos i altres animals, mitjançant un pla d’expansió mundial que inclou un enorme centre de cria a la Xina.  Green Hill és la seua referència per a Europa.

Com tota la resta d’animals utilitzats als laboratoris, pateixen terribles tortures a la taula d’operacions on, vius i sense anestèsia, el personal vivisector els obre de dalt a baix.  Els sotmeten a tota classe de proves i experiments que els causen intoxicacions, descàrregues elèctriques, cremades, terribles ferides, hemorràgies…  Als experiments militars, per exemple, són enverinats amb gasos letals, reben dispars amb tota classe d’armes, pateixen l’ona expansiva i la metralla dels explosius[6]…  També els utilitzen en experiments sobre addiccions com la drogodependència o el tabaquisme: a la xarxa, es poden veure moltes imatges de beagles amb les màscares per a que inhalen el fum del tabac.

Els experiments també es porten a terme a centres universitaris, laboratoris d’investigació mèdica, companyies farmacèutiques i centres de prova com els de la famosa Huntingdon Life Sciencies (HLS), el laboratori d’experimentació amb animals més gran d’Europa amb seu Angleterra i centres als EUA i Japó, que és un dels principals clients de Green Hill.  Treballa a encàrrec per a la indústria farmacèutica, la química industrial i agrícola, la cosmètica, l’alimentària i moltes altres, i mata desenes de milers d’animals a l’any (gossos, primats, porcs, rates, conills…). 

HLS ha protagonitzat diversos escàndols, gràcies a les imatges obtingudes a les seues instal·lacions de les constants violacions d’unes normatives sobre maltractament animal que permeten pràcticament tot.  El rebuig que ha generat al Regne Unit ha estat causa de retirades temporals de llicències i caigudes en picat del valor de les seues accions.  Al mig d’aquesta controvèrsia, la seua representació arribà a reconèixer que menys d’una quarta part dels experiments que realitzen poden ofereir alguna utilitat real.

Britches i la seua història.  Altre símbol de la lluita.

 L’acció.  Com també s’havia fet a l’infern de Morini Stefano, l’animalisme italià ha actuat front aquest monstre amb nom de paisatge.  No ha tardat en ser un referent de la lluita contra l’ús d’animals per a experimentació, primer a Itàlia i després a tot el món.

És el mateix que ha succeït ací amb el centre de característiques semblants que Harlan Interfauna, altra transnacional amb central a Indianàpolis, té a Sant Feliu de Codines[7] (Vallés Oriental).  Després que activistes anònims cridaren l’atenció sobre la seua existència amb el rescat de 36 gossets de l’infern que els esperava[8], ja s’han organitzat dues edicions de la marxa animalista a Sant Feliu (l’última el passat 28 d’abril[9]).

El mateix dia es va fer la marxa a Motichiari fins als murs de Green Hill.  I, de sobte, desenes de persones començaren a saltar les tanques, a passar per damunt del filferro i anar cap als edificis de cria.  Poca estona després, tornaren amb gossos als braços i s’atansaren a les mans que s’elevaven per damunt de la presó, per la banda de la Llibertat, entre crits i plors.  Mentre sentien el vent a la cara, els gossets posaren cara i ulls als abusos fonamentats en l’especisme humà, i les seues imatges sobre mans que foren ales ja són símbol de la lluita animalista.

La policia actuà i detingué 12 persones que posteriorment foren alliberades amb càrrecs, malgrat que no es pot establir si formaven part del grup que havia entrat a Green Hill.   Algunes anaven amb gossos lliberts en el moment de la detenció i, lamentablement, foren capturats i tornats a l’infern.  No pogueren seguir el vol dels que ja estan sans i estalvis, lluny dels comptes de resultats de criadores, distribuidores i  laboratoris, fora de l’abast de les justificacions disfressades amb bata blanca que es repeteixen com un anunci de televisió. 

La resposta fou una jornada internacional contra l’experimentació animal[10] i de recolzament a les persones detingudes a Itàlia[11].  El 8 de maig, milers persones acudiren als actes pacífics front a les legacions diplomàtiques italianes, repartits per 43 ciutats de tot el món, que s’afegiren a les 31 manifestacions d’Itàlia tot coincidint amb el procés legislatiu que adapta la normativa del país sobre vivisecció a les directrius europees. 

El projecte de llei, en tràmit al Senat, pot establir la prohibició de la cria de gossos, gats i primats per a experimentació al territori italià, i l’obligatorietat de l’anestèsia.  Claudio Pomo, coordinador de la campanya Fermiamo Green Hill[12] , adverteix que la mesura, tot i ser un avanç, està molt lluny d’acabar amb l’ús d’uns 900.000 animals als 600 laboratoris de vivisecció italians, que podrien importar eixos primats, gats i gossos que utilitzen i seguir com fins ara amb rates i ratolins, conills,  conills d'índies...[13].  De totes les víctimes de la vivisecció a Itàlia, s'estima que al voltant de 1.000 són gossos.

GREEN HILL DEVE CHIUDERE - BEAGLES A MONTICHIARI

http://www.youtube.com/watch?v=myaQt3UzOoE

Només és una part de la llarga lluita per l’abolició de la vivisecció.  A Itàlia, l’esforç d’aquesta gent i la comprensió de la societat ha fet que més del 85% rebutge aquesta forma de tortura que s’amaga darrere de grans noms de la ciència i investigacions sobre malalties com la SIDA o el càncer i que, en realitat, és un negoci que imposa el consum de vides a ritme industrial en proves de cosmètica, de productes de neteja i de farmacologia, sempre repetitives i quasi totes sense cap fonament ni utilitat[14].

La indústria ha intentat contraatacar amb una campanya milionària que, de nou, vol amagar el seu infern amb cinisme[15].  El lema “Un dia et podria salvar la vida” està acompanyat per la foto d’una xiqueta molt bonica que et mira els ulls i d’una rateta blanca que sembla esperar el seu torn per a salvar vides[16].  Per això, no podem defallir: la lluita continua.

La lluita la fan persones normals que semblen gegants amb braços com columnes, amb mans on descansa una mirada tendra que vola cap a la llibertat.  Moltes gràcies.

---

[1] Regan, Tom.  Jaulas vacías.  El desafío de los derechos animales.  Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, 2006.  P. 87-89.

Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries d’explotació animal.  “Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que volen.  Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa”.  P. 88.

[2] Green Hill 2001, Via Colle San Zeno 6 - 25018 Montichiari (BS).

[3] Igualtat Animal, 28.04.2012, Manifestantes antivivisección rescatan decenas de beagles del criadero de Green Hill en Italia.  http://www.igualdadanimal.org/noticias/6490/manifestantes-antiviviseccion-rescatan-decenas-de-beagles-del-criadero-de-green-hill

[4]  Wulf, Ariel, ‘Occupy Green Hill’ Demonstrators Free Thirty Beagles Slated for Vivisection. A Pet Pardons News, 30.04.2012, http://news.petpardons.com/occupy-green-hill-demonstrators-free-thirty-beagles-slated-for-vivisection/

[5] Animal Liberation Front.com, Green Hill, Montichiari, Breeds for Vivisection.

http://www.animalliberationfront.com/ALFront/Actions-Italy/GreenHillBreeder-Italy.htm

[6] AnimaNaturalis, Animales utilizados en experimentos militares, http://www.animanaturalis.org/p/1068

[7] Harlan Interfauna Ibérica.  Carretera de Sant Miquel del Fai, km3 – 08182 Sant Feliu de Codines (Vallés Oriental).

[8] 324.cat, 15.01.2011, Activistes alliberen 36 que es volien per experimentar a Sant Feliu de Codines.  http://www.324.cat/noticia/1022406/catalunya/Activistes-alliberen-36-gossos-que-es-volien-per-experimentar-a-Sant-Feliu-de-Codines

[9] Equanimal, 28.04.2012, Marcha contra la experimentación animal en Sant Feliu (Barcelona); http://equanimal.org/index.php?option=com_content&view=article&id=502:marchas-contra-la-experimentacion-animal-en-madrid-y-barcelona&catid=33:activismo-contra-el-especismo&Itemid=123

[10] Igualtat Animal, 09.05.2012, Concentraciones en todo el mundo en la jornada internacional contra la experimentación animal, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6517/concentraciones-en-todo-el-mundo-en-la-jornada-internacional-contra-la-experimentacion

[11] Iniciativa Animalista, 09.05.2012, La jornada internacional contra el centre de vivisecció de Green Hill fou un èxit.  http://iniciativaanimalista.cat/index.php/item/783-la-jornada-internacional-contra-el-centre-de-vivisecció-de-green-hill-fou-un-èxit

[12] http://www.fermaregreenhill.net/wp/

[13] Terra, 09.05.2012, El movimiento contra la experimentación animal se moviliza en Italia, http://noticias.terra.cl/ciencia/el-movimiento-contra-la-experimentacion-animal-se-moviliza-en-italia,2666be1d5b137310VgnVCM10000098cceb0aRCRD.html

[14] Animalisme CAT, 27.11.2011, Ciència contra animals, no és ciència.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/11/ciencia-contra-animals-no-es-ciencia.html

[15] Animalisme CAT, 19.04.2012, La força i la mentida. http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/04/normal_19.html

[16] TVAnimalista.com, 16.04.2012, Polèmica per un anunci sobre vivisecció.  http://www.tvanimalista.com/2012/04/16/polemica-per-un-anunci-sobre-viviseccio/

Falconeria.

La meua intenció és que els xiquets de hui, que seran homes demà i dels seus coneixements dependrà l’equilibri del nostre planeta, identifiquen les aus caçadores, les vegen volar en total llibertat i disposades a tornar al puny del seu ensinistrador.  Ens sembla la forma més contundent de generar el desig de veure-les lliures i en franca expansió.

                             Fernando Olmos Ros, empresari falconer titular del contracte amb l’aeroport de Castelló[1].

Rodríguez de la Fuente.  Foto de l'edició 

mexicana de El arte de la cetrería.

Les empreses i persones que aspiren a treballar a l’aeroport de Castelló han hagut d’acceptar una minva al voltant del 30% de l’import dels seus contractes de servei o de treball, un mal menor que assumeixen amb l’esperança d’evitar la fallida definitiva d’aquesta aventura megalòmana de l’inefable Carlos Fabra que costa 4 milions d’euros a l’any en manteniment. 

Una d’aquestes empreses s’ha d’encarregar del control de fauna al voltant de l’aeroport de Castelló i utilitzarà aus rapinyaires, fures i gossos.   Fernando Olmos, l’empresari, utilitzarà per entre 18 i 24 aus a partir de l’1 de juny.  Són falcons peregrins i sacres, àguiles de Harri, mussols i ducs mitjans, i la seua primera tasca serà participar en l’eliminació de la “plaga” de conills que amenaça l’aeroport fantasma, amb l’objectiu de capturar vius la major part possible i enviar-los al gran parc de Doñana[2]. 

La falconeria és un “art” mil·lenari: les aus sotmeses figuren als jeroglífics egipcis i protagonitzen tractats medievals, època en la que aquesta pràctica es convertí en “esport de reis”.  Al segle XX rebé un nou impuls amb figures com Fèlix Rodríguez de la Fuente, autor d’un llibre de referència titulat El arte de la cetreria[3].  Gran expert, fou ell qui definí els protocols d’ensinistrament i ús de rapinyaires per a la seguretat dels aeroports encara vigents.

Bàsicament, aquesta pràctica depèn d’un llarg procés d’ensinistrament de les aus dividit en tres fases: amansiment, vol i caça.  Primer, les deixen a cegues amb instruments com la caputxa, per a que, sense l’estímul de la visió, s’acostumen al contacte amb els humans o als sorolls i llums del lloc on hauran de viure.  El menjar, en la mà de la persona ensinistradora, és el principal instrument de sotmetiment i la clau per a superar aquesta fase.  En la segona, comença a volar lligada a un cordill que anomenen fiador.  S’introdueixen els vols amb cimbell, es retira el fiador i es continua amb l’ensinistrament fins que l’au està preparada per a la caça[4].

Tot comença amb la selecció dels animals: la gent experta parla constantment d’elegir l’individu correcte[5], i això sempre implica que, en algun moment, alguna mà haurà de rebutjar els que no ho són, els que ja han estat caçats o criats i ningú vol.  Entre les possibilitats, amb distints avantatges i inconvenients, està la de jugar amb l’empremta, que fa que les cries de qualsevol animal s’identifiquen amb la seua espècie.  La falconeria utilitza animals parentals, criats per les seues mares i pares per a que es mantinguen més propers a la seua natura furtada, i empremtats, criats per humans per que s’identifiquen amb l’espècie esclavitzadora.        

A diferència de les escopetes o les ballestes, les rapinyaires necessiten aprendre a matar, i ho fan amb animals que anomenen d’escapament o de solta.   Són coloms, perdius i fins i tot gavines, que molts falconers crien ells mateixos[6].  Quan la rapinyaire està començant, els arrenquen plomes de les ales i la cua per a dificultar el seu vol i que siguen més fàcils de caçar.  Malgrat que no és l’objectiu, sovint moren entre les seues urpes i no sembla que importe massa.  Des de posicions que es presenten com a ètiques, es diu que quan la rapinyaire cace la seua primera solta, si li ha de donar ració de menjar completa [carn que menja habitualment] per a que aprenga que la captura de la pressa significa la màxima recompensa[7].

Petjada dels falconers a Gallecs.  Són

brides dels transmissors i altres deixalles. 

Com qualsevol altra forma de caça, la falconeria es tradueix en humans que envaeixen espais naturals, amb els seus uniformes i el seu equipament modern.  Com qualsevol altra forma de caça, tenen codis de bones conductes que són constantment vulnerats, com passa a Gallecs.  És un dels últims espais sense urbanitzar del Vallés, amenaçat per la gran àrea urbana de Barcelona; un tresor que serveix d’aturada a moltes espècies d’aus migratòries durant els seus viatges entre Europa i Àfrica.  Els falconers amenacen constantment aquestes aus i fan que hagen de fugir sense haver fet eixe descans, i omplen l’espai de brutícia i parts d’animals morts[8].  Es poden trobar munts de brides de plàstic que utilitzen pels emissors que porten els animals, plomes i potes dels coloms de solta, parts dels animals salvatges caçats…

El fet diferencial de la falconeria és que la gent caçadora no porta una escopeta al muscle, sinó que camina amb una gàbia a la ma.  Que, en lloc de plom, disparen la falsa llibertat d’un pobre animal per a obtindre el mateix: patiment i mort.  Més afirmacions desconnectades[9] del món especista, que arriba a dir que el vol captiu d’un au fins a la ma d’un humà és una magnífica imatge de llibertat per a encoratjar xiquets i xiquetes i fomentar l’amor a la natura.

La falconeria deriva, a més, en usos com el que es fa als aeroports o, encara pitjor, en negocis d’exhibició de tipus circense que sotmeten les aus a llargs desplaçaments a dins de les seues gàbies de transport, a moltes hores lligades als pals mentre la gent de les fires les espanta interrompudes per números consistents en que volen uns quants metres fins el braç d’un ensinistrador amb disfressa romana, andalusí o cristiana medieval[10].  El lligam amb el circ fa més evident la realitat: maquillatge i disfresses per a amagar la realitat de l’ensinistrament i de la vida en captiveri dels animals. 

Ens volen enredar amb el vol majestuós d’una rapinyaire sobre els nostres caps, abans de caure a sobre d’un conill o d’una perdiu.  En realitat, eixe vol és el resultat final d’una pràctica d’esclavatge global amb la qual fins i tot l’arma de caça és una víctima, fins i tot les eines d’entrenament són víctimes.  Els gossos i els animals salvatges que aquests porten fins a la mort a mans de la rapinyaire, tanquen la llista que serveix per a divertiment o, directament, pel benefici de la gent que ensinistra i usa aquests animals.

---

[1] Earum, 01.09.2009, Entrevistas: Fernando Olmos.  http://aerumblog.com/entrevistas-fernando-olmos/

[2] TV3, TN Migdia 08.05.2012, informació d’Empar Marco.  Notícia a partir del minut 31:53, http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4086170.

[3] RODRÍGUEZ DE LA FUENTE, Félix, El Arte de Cetrería, Nauta, Madrid. 1965; 2ª ed. Nauta, Madrid. 1970. 3ª edición Noriega, México, 1986. 284p.

[4] GARCÍA, R., CEBALLOS, J. i HERNÁNDEZ, J., Manejo de las aves de cetrería, p. 86-103.  Primeros pasos en el adiestramiento, p. 97-100.  A: CEBALLOS, J. Y JUSTRIBÓ, J.H. (eds.), Manual Básico y Ético de Cetrería. Avium, Madrid. www.avium.es.

[5] MONCADA, Ignacio. Cazando conejos con el torzuelo de Harris. A Cetreria.com. http://www.cetreria.com/articulos/bajo_vuelo/cazar_con_harris/index.php.  Un exemple entre molts.

[6] CASTILHO, M., Entrenamiento de palomas mensajeras para escape, a Cetreria.com: http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/entrenamiento_de_palomas/.

A Palmas de escape: “Els meus falcons volen amb coloms entrenats per mi.  Sóc columbòfil aficionat i competisc als vols de fons i gran fons”. http://www.cetreria.com/articulos/altaneria/palomas_de_escape/

[7] GARCÍA, R., CEBALLOS, J. i HERNÁNDEZ, J., Op. Cit., p. 1oo.

[8] Salvem Gallecs, Comunicats, Per això i més, no a la falconeria a Gallecs! http://salvemgallecs.wordpress.com/comunicats/

[9] Regan, Tom.  Jaulas vacías.  El desafío de los derechos animales.  Barcelona, Fundació Altarriba, Cuadernos para dialogar sobre animales, 2006.  P. 87-89.

Regan anomena afirmacions desconnectades a les fòrmules retòriques que utilitzen les principals indústries d’explotació animal.  “Quan les persones portantveus de la indústria utilitzen expressions com benestar animal, tracte humà i cura responsable, és evident que, igual que Humpty Dumpty, pensen que poden atribuir a aquestes paraules el significat que volen.  Però, conforme a allò que objectà Alícia, no posseeixen tal prerrogativa”.  P. 88.

[10] Uns exemples entre molts: La Fragüa de Vulcano, espectacle temàtic que inclou falconeria, (http://www.lafraguadevulcano.es/galeria.asp?nivel1=47), de l’empresa Espectaculos y Producciones AMB (http://www.espectaculosamb.com/presentacion.asp).  Las águilas de Valporquero: http://aguilasdevalporquero.com/