La caça és vella.

Els xiquets ja no volen ser caçadors, i les xiquetes potser que mai hagen volgut ser-ho[1].  Sembla que la caça es converteix en una costum de vells, i això preocupa qui la considera una tradició a protegir, una necessitat del món rural o un mitjà indispensable per a l’equilibri ecològic.  El nombre de llicències de caça baixa[2] a ritme constant des de fa 10 anys, i es cerquen alternatives amb les que aturar aquesta tendència com, per exemple, el pacte entre 6 comunitats autònomes de l’estat espanyol per a facilitat els tràmits burocràtics, amb una llicència unificada[3].
Si consultem les dades, es confirma aquest procés d’envelliment de la caça, malgrat la revifalla que es produí el 2009, especialment al Principat.  En aquest territori, el nombre de llicències caigué de forma constant fins arribar a les 68.355 de caça i les 49.231 de pesca del 2008.  La recuperació del 2009 les portà fins a les 77.712 i 60.201, respectivament[4].  Potser que la recuperació tinga a veure amb l’interès per protegir aquesta pràctica[5].
Fa temps que ens parlen de la caça com un be que manté la gent arrelada a la terra, quasi com una més de les faenes del camp.  També és una tradició que serveix per a mantindre l’equilibri natural, que dona els humans el distintiu de predador assenyat, que caça allò que necessita i que manté a ratlla les poblacions de conills i senglars.  Aquest paper idíl·lic l’interpreta un exèrcit de treballadors de banca panxuts que, vestits de camuflatge, arriben al bosc amb els seus 4x4, eixos cotxes que serveixen per a anar per ciutat.  Desembarquen al camp amb la seua llicència a la boca i el rifle de mira telescòpica que han comprat a l’armeria del centre, on també venen les coses per a anar a esquiar.  Els cadàvers dels animals que maten no els interessen tant com les fotos al seu costat.  Tornen amb el sarró ple de gestes que contar, uns quants dinarots de café, copa i cigar i, potser, alguna aturadeta de tornada, atrets pels neons de la carretera.
Com a exemple, una història que va fer bullir un poble proper al meu, el nom del qual no vull recordar.  Els membres de la seua colla de caçadors marxaren a un cap de setmana de caça i tornaren amb els seus “trofeus”.  La roba estava sospitosament neta, i les escopetes tornaren al seu lloc, sense cap revisió prèvia.  Tots pensaven que la cosa passaria desapercebuda, però esclatà l’escàndol: un d’ells no havia llevat l’etiqueta de l’escorxador als cadàvers de perdiu.  I els entregà a la seua dona, molt pagat d’ell mateix.
La caça és, a nivell mundial, un immens negoci.  Mou milions d’euros en armament i equip, en “aprofitaments” del bosc, en cotxes i combustible, en hostaleria i restauració, en taxes administratives…  Els interessos econòmics són més importants que la tradició, l’ecologia o el prestigi que dona caminar un pas per darrere de reis i dictadors, de ministres i jutges estrella.  Els diners paguen les afirmacions desconnectades sobre les bondats de l’esport que enfronta l’humà amb la bèstia i que el retorna als seus orígens, sobre la unió dels esperits de caçador i presa, que porta el banquer panxut a creure que és com un cherokee que canta lloances a l’esperit de l’animal que morirà amb la seua fletxa clavada al coll.  Paga mentides com que els animals moren ràpidament i sense patiment, gràcies a la precisió de les armes i la perícia dels caçadors.
Mariano Fernández Bermejo, Ministre de Justícia del Govern d'Espanya (2007-2009).  A una de les caceres on tingué Baltasar Garzón com a company.
La caça, les corregudes de bous o el martiri d’humans al circ romà no són esports, perquè a l’esport tothom competeix lliurement i en igualtat de condicions.  Cap animal decideix jugar-se la vida contra un rifle.  Cap dels més d’un milió i mig que es mataren entre 2009 i 2010, només a la comunitat autònoma de Catalunya[6], era esportista.
Un dels trofeus del rei.
Les víctimes de les caceres en llauna tampoc fan esport.  Aquesta modalitat és pel client que vol un trofeu per a la seua xemeneia, però que no està disposat a passar el tràngol de córrer pel bosc i enfrontar-se al risc de ser el caçador caçat.  Per a ell s’ha preparat una cosa semblant a agafar capgrossos a un bassal, res que es parega a un noble esport.  Al seu davant, troben animals que no poden escapar, ja que són a dins d’una gran gàbia.  Pot ser un vedat envoltat de tanques o, fins i tot, un petit recinte on esperen individus acostumats a la presència humana (molt sovint, esclaus de zoos i circs que han arribant a vells[7]).  De nou, a seguir els passos de reis que maten ossos borratxos[8].  Bravo.
No necessitem caçadors.  La caça ha matat els predadors dels animals que ara s’assenyalen com a problema que la caça ha de solucionar.  La piròmana no pot ser la persona que es fa càrrec del servei contra incendis.  De nou, fa falta assumir la responsabilitat dels fets i no responsabilitzar les seues víctimes.  Llops, àligues, guineus o llúdrigues han de tornar al bosc, i els banquers panxuts que es compren una Playstation
El seu predecessor.
Jo estava al meu seient, esperant que el tren començara el viatge.  Tres homes caminaven pel passadís i, un d’ells, demanà celeritat a una dona que s’intentava acomodar.  Maneres massa refinades, massa impertinents.  Converses de caça: “És un rifle magnífic.  Un company m’aconsellà que el provara primer amb una cria de mufló, abans de disparar els exemplars grans”.  Es baixaren a Albacete.
Tots eren vells, i la cultura de Bambi no forma part del seu bagatge.  Ells son de la cultura del NODO.  De la cultura del fumar és cosa d’homes, com el Fundador.  De la cultura de la mili, de l’escaqueig és d’espavilats.  No han de passar molts anys per a que estiguen menjant sopetes al sol, i ja no puguen sostenir un rifle amb la mira clavada en un xai.  Espere que les seues armes s’omplen de pols, i que els seus néts els diguen “Avi, jo no vull ser caçador”. 

Dia 14.04.2012.  Afegisc aquesta foto en memòria dels elefants que pateixen pel negoci d'uns fatxendes i per que encara queda gent treta de l'edat mitjana.
[1] 20minutos.es, 18.02.2011, Los niños no quieren ser cazadores. 
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2011/02/18/los-ninos-no-quieren-ser-cazadores/
[2] Diariocritico Castilla y León, 19.01.2010, Castilla y León pierde 25.000 licencias de caza por falta de relevo generacional. 
Del País Valencià només ofereix fins a 2008, amb País 51.850 llicències de caça i 10.960 de pesca (La Comunitat Valenciana en xifreshttp://www.ive.es/).
[5] El conjunt de l’estat espanyol també mostra aquesta tendència.  El rècord de llicències de arribà el 2000, amb 440.229 de caça i  106.569 de pesca.  La tendència a la baixa portà fins a les  fins 406.671 i 81.243 del 2008, que donà pas a la recuperació de 2009 (411.453 i 82.010).  Font: INE.
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t12/a115/a01/l0/&file=o20010.px&type=pcaxis&L=0
[6]

Principat.  Memòria anual de caça 2009/2010
Espècie
Individus matats
Àrees privades i locals de caça
Zones de caça controlada
Reserves nacionals de caça
TOTAL
Ànecs cap-roig
393
44
0
437
Ànecs de coll verd
17.366
1.309
1.257
19.932
Ànecs cuallarg
671
75
3
749
Ànecs cullerot
1.867
70
7
1.944
Ànecs griset
495
71
35
601
Ànecs de plomall
69
1
0
70
Ànecs xiulador
585
34
4
623
Becadells comuns
5.800
0
0
5.800
Becades
9.894
37
9
9.940
Coloms roquers
18.664
0
0
18.664
Estornells
62.266
0
0
62.266
Faisans
24.158
0
0
24.158
Fotges vulgar
1.305
1.554
1.335
4.194
Fredelugues
966
0
0
966
Garses
23.858
0
0
23.858
Gavians argentats
481
0
0
481
Gavines vulgars
664
0
0
664
Guatlles comuns
43.935
30
0
43.965
Perdius roges
118.766
96
53
118.915
Perdius xerres
376
3
19
398
Tords i grives
907.770
956
0
908.726
Tórtores
31.577
0
0
31.577
Tudons
99.544
861
0
100.405
Xarrasclets
126
0
1
127
Xarxets comuns
2.735
779
46
3.560
Xibecs
477
86
0
563
Xixelles
2.090
0
0
2.090
AUS (menor)
1.376.898
6.006
2.769
1.385.673
Conills
204.161
19
16
204.196
Guineus
6.486
11
15
6.512
Llebres
7.706
32
221
7.959
MAMÍFERS (menor)
218.353
62
252
218.667
Cabirols
672
73
81
826
Cabres salvatges
221
72
353
646
Cérvols
744
20
272
1.036
Daines
250
36
63
349
Isards
242
13
397
652
Muflons
168
25
112
305
Senglars
25.947
583
1.157
27.687
MAMÍFERS (major)
28.244
822
2.435
31.501
MAMÍFERS (total)
246.597
884
2.687
250.168
TOTAL
1.623.495
6.890
5.456
1.635.841
Pàgines 7-9.
[7] El Periódico de Aragón, 14.01.2010, El SEPRONA de Huesca desarticula una red que traficaba con tigres y leones.  http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=551940
Demonteria.blogspot.com, 03.02.2009, Caza enlatada.
[8] 20minutos.es, 10.10.2006, Investigan en Rusia si el rey cazó en agosto pasado un oso amaestrado i borracho.  http://www.20minutos.es/noticia/164094/rey/caceria/rusia/
Tortuga, 20.10.2004, Una cacería de Juan Carlos de Borbón en Rumania abate 9 osos protegidoshttp://www.nodo50.org/tortuga/Una-caceria-de-Juan-Carlos-de