Roba i esclavatge (II). Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó americà a Espanya. Jerusa Villergas.


Roba i Esclavatge (I).  La llana.  (III) Cuir.   (IV) Plomes.  (V) La seda.  (VI).  Pells: cinisme, mentides i ostentació. 


Traducció del text en castellà de l’autora, que pot ser actualitzat. 
El 22 de juny de 2011, 12 persones activistes pels drets dels animals foren detingudes i acusades de delictes contra el medi ambient, entre altres càrrecs.  El motiu d’aquesta acusació és la seua suposada implicació en l’alliberament de milers de visons d’un centre d’extermini proper a Santiago de Compostela, l’any 2007.
Les persones activistes detingudes són membres d’organitzacions antiespecistes, defensores dels drets dels animals, que dediquen la seua vida a la investigació, documentació i difusió social del que succeeix als centres d’explotació animal.  En altres investigacions, Equanimal i Igualtat Animal han realitzat treballs que s’han convertit en un referent sobre la “cara oculta” de la indústria pelletera, mostrant les condicions de vida i mort dels visons i la possibilitat de viure.  També mostren que existeix una forma de viure respectuosa amb els altres animals, basada en el fet de no utilitzar-los ni per a vestir ni per a qualsevol altre propòsit.
Totes les acusacions llançades sobre el treball d’aquestes organitzacions i, més concretament, sobre les persones imputades, no poden respondre més que a una campanya de criminalització d’un moviment social que, a poc a poc, va conscienciant la població sobre la dubtosa ètica de la nostra relació de superioritat envers la resta d’animals.  Aquest treball d’informació i conscienciació representa una considerable molèstia per a totes les empreses que es lucren de l’explotació d’altres individus, per la qual cosa era d’esperar que exerciren tota la seua capacitat de pressió.  S’ha de destacar la falta de professionalitat d’alguns mitjans de comunicació que, en tot moment, han bandejat el principi de presumpció d’innocència i s’han abonat a l’ús de terminologia sensacionalista per a referir-se a les persones activistes imputades.
Considere que s’hauria de recollir i analitzar tota la informació que assenyala les autèntiques responsabilitats de l’extensió poblacional del visó americà per tota la geografia espanyola i, per tant, utilitzant la mateixa terminologia que s’està fent servir de forma interessada, establir qui és culpable d’ecoterrorisme
L’ICONA oferia informació al respecte a través de la seua pàgina web fins que, pocs dies després de les detencions, ha estat retirada.  Podíem trobar els dos documents següents:
* Vidal Figueroa, T., Delibes, M., Primeros datos sobre el visón americano (mustela vison) en el suroeste de Galicia i noroeste de Portugal. A Revista Ecología, nº 1, p. 145-152.  ICONA, Madrid, 1987[1].
Visons americans escapats de granges instal·lades al sud-oest de Galícia des de principis de la dècada dels 1960 han generat una població silvestre de l’espècie que, el 1985, estava present a les conques dels rius Lagares, Miñor i Lauro i al tram baix del Miño fins al seu desembocadura. (…). Resum de presentació, p. 145.
La localització de granges s’ha realitzat per tots els mitjans possibles (informes de l’administració, contactes personals, guia telefònica, etc.) però s’ha topat amb dos problemes principals.  De una banda, la falta d’un registre efectiu per part de l’administració (la llista de granges de visons facilitada pels Serveis de Producció Animal del govern autònom de Galícia, per exemple, ometia algunes que coneixíem i incloïa altres que resultaren ser granges avícoles).  D’altra, la desconfiança de les persones propietàries i treballadores d’aquestes granges que, amb freqüència, oculten informació per por a les repercussions que aquesta poguera tindre a nivell legal, d’opinió pública, etc. (…).  Apartat Mètodes, p. 146, primer paràgraf.
(…)  No disposem de dades al respecte, però l’abundància de granges a la província d’A Coruña i l’evidència que pavellons sencers de les mateixes foren destruïts per algunes tempestes durant els últims anys, provocant fugides massives, fan versemblants l’existència de visons silvestres també allí.  Apartat Discussió, p. 149, primer paràgraf.

Font: Igualtat Animal.  http://www.pielesasesinato.com/
* Bravo, C., Bueno F.  Nuevos datos sobre la distribución del visón americano (mustela vison Schreber) en España Central. A Revista Ecología, nº 6, p. 161-164.  ICONA, Madrid, 1992[2].
(…) L’espècie ha continuat la seua expansió de forma general per l’àrea considerada i s’estén ràpidament. (…).  Resum de presentació, p. 161.
L’espècie ha experimentat una notable i ràpida expansió durant els últims sis anys (35 quadrícules ocupades el 1984, 60 el 1990) principalment a la subaltiplà nord i a la serra de Guadarrama i, pel contrari, molt modesta a àrees aparentment favorables com les de muntanya de l’est i l’oest (serra de Somosierra i serra de Gredos). Apartat Resultats i discussió, p. 163, segon paràgraf.
El Ministeri de Medi Ambient també publica estudis al respecte:
* Palazón, Santiago, Ruiz-Olmo, Jordi i altres.  El visón europeo (mustela lutreola) y el visón americano (mustela vison) en España: estatus, biología y problemática.  Madrid, Organisme autònom de Parcs Nacionals, 1997[3].
 El visó americà és una espècie de carnívor originari d’Amèrica del Nord que recentment ha estat introduït a la Península Ibèrica.  Les granges pelleteres on es criava aquest mustèlid han estat les causants d’aquesta introducció. (…) En l’actualitat, les granges pelleteres han disminuït considerablement a causa d’una sobresaturació i una posterior regressió del mercat de les pells (…).  Secció 12 (Resum), p. 1, primer i segon paràgraf.
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
L’origen d’aquest nucli [Conca del riu Mero (A Coruña)] es pot fixar amb molta precisió.  Es remunta a la tardor de 1984, quan el cicló Hortènsia destruí tancaments i gàbies de les granges situades a les muntanyes que tanquen pel nord la conca del riu Mero, la qual cosa donà lloc a una sèrie de fugides massives.  A aquesta xicoteta zona s’arribà fins a les 40 granges de visó, sense cap mena de dubte, la major concentració de Galícia. Secció 4 (El visó americà a Galícia), apartat 4.2.2 (Conca del riu Mero, A Coruña), p. 3, segon paràgraf.
La totalitat de poblacions de visons americans presents a Catalunya procedeix dels exemplars que escaparen entre finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980 de dues úniques granges pelleteres.  Aquestes es trobaven situades als termes municipals de Viladrau i Taradell (Osona).  De la primera granja escapà un nombre indeterminat d’animals molt lentament (degoteig) que accedí a un riu situat a la vora mateixa de la granja (Riera Major); en qualsevol cas, el nombre hagué de ser relativament baix.  Per altra banda, el 1983 es produí un enorme incendi forestal que afectà la granja de Taradell (amb 3.000-4.000 femelles).  Malgrat que molts moriren durant l’incendi, el nombre d’exemplars que sobrevisqué fou segurament considerable.  Posteriorment, el 1984, s’intentà reconstruir aquesta granja.  Durant l’arribada dels nous visons escaparen 10 femelles en avançat estat de gestació (Ruiz-Olmo, 1987).  En l’actualitat, no funciona cap de les dues granges. Secció 5 (El visó americà a Catalunya), apartat 5.1 (Evolució geogràfica i cronològica de la distribució), p. 1, primer i segon paràgrafs.
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
L’any 1958 s’instal·là, al terme municipal d’El Espinar (Segòvia), la primera granja per a la cria de visó americà a la Península IbèricaA principis dels anys 1960 es tingué constància de l’existència d’exemplars en llibertat, procedents de fugides accidentals d’aquesta granja.  S’originà una xicoteta població molt localitzada pels voltants (…).  Durant aquest mateix període proliferaren les explotacions de tipus familiars a la mateixa zona i els seus voltants, moltes d’elles il·legals i mancades de mesures adequades de seguretat, de les que també s’aconseguiren escapar visons.  Les nombroses fugides afavoriren que la població perguera el seu caràcter localitzat, que s’extenguera progressivament, que s’independitzara.  L’aparició posterior de noves granges ha estat sens dubte un factor determinant per a l’increment de l’àrea ocupada per les colonitzacions locals.  Secció 6 (El visó americà a l’Espanya central), apartat 6.1 (Evolució de la distribució), p. 1, primer i segon paràgrafs. 
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
L’existència de poblacions assilvestrades de visó americà, Mustela vison, a Aragó és molt recent i s’associa al mes de juliol de 1990, quan una explotació de visons denominada Zovimar SA i ubicada a Sarrión (Terol), entrà en fallida financera i s’abandonà el manteniment de les instal·lacions que, en aquell moment, comptaven amb uns 8.000 visons (2.500 femelles de cria, 350 mascles reproductors i més de 5.000 joves de l’any).  Malgrat l’alta mortaldat detectada, per inanició i canibalisme, es té constància que un nombre elevat de visons aconseguiren fugir de les gàbies i accedir fàcilment al mitjà exterior.   Els resultats obtinguts demostren que, a l’estiu de 1991, el visó americà havia colonitzat la major part dels recursos fluvials existents (90 km de riu dels 160 prospectats) i són presents en un total de 8 quadrícules U.T.M. (10x10 km2) és a dir, uns 800 km2.  Secció 7 (El visó americà a Aragó), p.1, primer i segon paràgraf.
Per diverses causes (la pròpia idiosincràsia del sector pelleter, el poc control per part d’algunes administracions autonòmiques, la desconfiança de moltes persones propietàries, la falta d’estadístiques de producció, etc.) la tasca d’establir amb precisió la distribució de les granges de visó americà a Espanya ha estat molt difícil.  Durant la localització i cartografiat de les granges ens hem trobat amb les següents dificultats: el gran nombre d’explotacions existents (sobre tot a Galícia), la mida xicoteta de moltes de elles i el tancament continu de les instal·lacions a causa de la seua baixa rendibilitat, especialment durant els 5 últims anys.
La majoria de granges s’han hagut de visitar directament, s’ha intentat parlar directament amb les persones propietàries i, fins i tot, s’ham observat de lluny amb prismàtics per a comprovar les seues mesures de seguretat, calcular la seua mida i el nombre possible de visons.  Sobre les estadístiques de producció, ha estat materialment impossible accedir a elles i, encara menys, amb un mínim de fiabilitat. 
Sens dubte, el sector ha patit una forta regressió els últims anys.  Per exemple, a Galícia es passà de les 320 instal·lacions del 1989 fins a les 132 de 1992.  La producció d’aquesta comunitat autònoma representa el 90% del total d’Espanya.  Secció 3 (Distribució i evolució de les granges del visó americà a Espanya), p. 1, primer, segon i tercer paràgrafs. 
Distribución de las granjas (cerradas y en funcionamiento) de visón americano en España por comunidades autónomas y producción estimada hacia 1992
Comunitat autònoma
Granges
Quadrícules
% Territori
Nº Femelles
Galícia
*Més de 132
106
36’01
48.000
Cantàbria
40
16
30’25
9.000
Euskadi
18
11
15’15
10.000
Navarra
5
3
2’88
**
Catalunya
4
3
1’06
7.500
Aragó
4
4
0’84
**
Castella – Lleó
5
6
0’60
**
Madrid
2
1
1’25
**
País Valencià
4
3
1’28
10.300
Total Espanya
214
153
3’03
84.800
* En funcionament fins a 1992, però en 1989 existien més de 320 granges.
** No hi ha dades.
Secció 3 (Distribució i evolució de les granges del visó americà a Espanya), p. 1
Les mesures per a la conservació del visó europeu establertes al 2005, i publicades el 2009 pel Ministeri de medi ambient i medi rural, recullen les següents propostes:
Grup de treball del visó europeu del Comitè de flora i fauna silvestres, Estrategia para la conservación del visón europeo (Mustela lutreola) en España[4], Madrid, Ministeri de medi ambient i medi rural i marí, 2009.
6.  Línies bàsiques d’actuació; 6.2.  Conservació de l’espècie; 6.2.4.  Eliminació i control de les poblacions assilvestrades de visó americà; p. 21.
- Realització d’un registre de totes les granges de visó americà instal·lades a Espanya.  Es recomana que aquesta base de dades dispose d’informació detallada de les característiques de les explotacions.
- Elaboració i promulgació de normativa referent a les condicions de seguretat que haurien de tenir les granges de visó americà per a garantir que no es produïsquen fugides d’animals.
- Incentiu del tancament o de la reconversió de les granges de visó americà pròximes o dins de l’àrea de distribució del visó europeu.
- Es recomana prohibir, quan siga possible, la implantació de noves granges pelleteres de visó americà a l’àrea de distribució natural del visó europeu i a aquelles àrees susceptibles de repoblació en el futur.
- Eliminació de les poblacions assilvestrades de visó americà presents en el àrea de distribució del visó europeu, actualment a Àlava (rius Bayas i Zadorra), La Rioja (tram alt del riu Najerilla), Guipúscoa (rius Deba i Urola) i Biscaia (rius Nervión i Ibaizabal).
A banda de les mesures de control de la indústria pelletera, i com ja denunciaren organitzacions de defensa dels drets dels animals, la normativa al respecte d’espècies invasores a Espanya opta per l’assassinat de tots aquells individus alòctons que visquen al medi natural, com a solució ràpida del problema suposadament ecològic (“problema” que ha generat eixa indústria).
El Grup per a l’estudi i la conservació dels espais naturals (GECEN[5]) és responsable de la revista Hojarasca[6].  El número 10, de 1996, inclou a l’espai Zoologia l’article Sobre el visón americano en la Comunidad Valenciana[7], de Víctor J. Hernández i Miguel A. Gómez Serrano.   Diu:
El visó americà, procedent de fugides de les granges pelleteres que s’establiren en la comarca de l’Alt Palància a finals dels anys 1980 (a Viver, l’única activa actualment, Navaixes i Xóvar) es troba en ple procés d’expansió.  El 1989 es detectaren els primers exemplars en llibertat; en 1993, les observacions començaren a ser freqüents a Viver i riu avall, fins a arribar a Sogorb el 1994.  Existeix altra població assilvestrada de visó americà, localitzada al riu Millars, la qual tingué el seu origen per la fugida massiva d’exemplars de la granja de Sarrión (Terol) el 1990, que aconseguiren establir-se al Millars de Terol i s’estengueren per la província de Castelló fins a la confluència del riu Villahermosa (inclòs) amb el Millars, el 1995.
La Societat espanyola per a la conservació i estudi dels mamífers (SECEM[8]) publica la revista Galemys[9].  El número 15, de juny de 2003, inclou l’article Aproximación a la distribución del visón americano en Bizkaia[10], de I. Zuberogoitia i J. Zabala (p. 29-35).  Diu:
La primera cita segura de l’espècie data de 1993, però es sospita que la població es podria haver originat una dècada abans.  Des d’aleshores no s’han deixat de succeir les cites, confirmant l’establiment i la continuïtat de l’espècie, així com la seua expansió a altres conques, possiblement ajudada per fugides de granges il·legals.  Resum, p. 29.
(…) Les primeres granges de la Península Ibèrica aparegueren a Segòvia i Pontevedra a finals de la dècada dels 1950 (Palazón i Ruiz-Olmo 1997, Ruiz-Olmo et al. 1997)  Vint anys després es començaren a registra les primeres cites d’exemplars en llibertat (Delibes i Amores 1978).  Introducció, primer paràgraf, p. 30.
(…) A una revisió recent, McDonald et al. (2002) proposen que, si be cap hipòtesi es pot descartar completament, la regressió històrica del visó europeu es deu a un conjunt de factors, entre els que la sobreexplotació pelletera i la alteració de l’hàbitat amb fins agrícoles son els més importants. (…).  El mateix autor assenyala que hi ha països (Alemanya, Polònia, etc.) on s’ha extingit el nadiu abans de l’aparició de l’americà.  De la mateixa forma, Lodé et al (2001) suggereixen que la desaparició de l’europeu del nord-est de França no està vinculada amb l’aparició de l’americà, sinó que aquest arribà a posteriori, en molts casos, i en la majoria encara no ha arribat.  En definitiva, no estan clars els efectes que pot tindre una espècie sobre l’altra.  Resultats i discussió, p. 33, primer i segon paràgraf.
Al nº 11 (2) de la mateixa revista, de desembre de 1999[11], es publica l’article Visón americano, Mustela vison, Schreber, 1777, de C. Bravo i F. Bueno.   Diu:
 (…) A causa de la regressió del mercat pelleter, actualment, el nombre de granges actives ha disminuït considerablement.  Aquest fet també ha incidit en la desaparició de nombroses instal·lacions il·legals, que sorgiren incontroladament quan el mercat experimentava un boom, les qual, en acabar la seua activitat, es convertiren a la seua vegada, en moltes ocasions, en focus d’introducció d’exemplars de visó.  Hàbitat i ús de l’espai, p. 10, tercer paràgraf.

Distribució provisional de visó americà (Mustela vison) a Espanya, 1993.  
Font: C. Bravo i F. Bueno, 1999.
(…) Al centre d’Espanya es troba la població que més territori ha colonitzat (…).  Sembla que s’estén a gran velocitat, segueix ja línies importants de difusió i està apunt d’arribar, si no ho ha fet ja, les masses d’aigua del Duero i del Tajo (…).  L’origen d’aquesta població data de 1958, quan s’instal·là, al terme municipal d’El Espinar (Segòvia) la primera granja per a la cria de visó americà a la zona centre de la península Ibèrica.  A principis dels anys 1960 es tingué constància de la existència d’exemplars en llibertat, procedents de fugides accidentals de la dita granjaL’aparició posterior de noves granges fou, sens dubte, un factor determinant de l’increment de l’àrea ocupada i de les colonitzacions locals.  Distribució i evolució a Espanya, p. 11, segon i tercer paràgraf.
Malgrat que les primeres fugides es remunten a finals dels anys 1950, ha estat als últims 20 anys quan les seues poblacions en estat salvatge s’han estès de forma important al centre d’Espanya, Catalunya i Galícia. (…).  P. 12, últim paràgraf.
Efectes sobre les preses.  Els primers anys es culpà el visó de la desaparició del cranc de riu (Austropotamobius pallipes), fenomen molt més global i realment degut a l’afanomicosi transmesa pels salabrets de la gent pescadora i, probablement, mantinguda pels crancs introduïts; de “l’alarmant” disminució de la truita comuna (Salmo trutta) a certs rius, fenomen clarament degut a la sobrepesca. Desmuntant el mite del visó, p. 14, tercer paràgraf. 
Jerusa Villergas tanca el seu escrit assumint tota la responsabilitat de la seua publicació, i declara que inclou informació publicada a la xarxa i recollida de pàgines d’organismes oficials i revistes especialitzades.  Jo, Jesús Frare, he comprovat les referències i he incorporat la seua localització al text original, i done fe de la seua autenticitat.