L’espectacle més trist del món. Els circs amb animals.

Es pot enganyar algunes persones per sempre i a totes per un temps, però no es pot enganyar a totes per sempre.  Abraham Lincoln[1].
L’abús sempre fa saltar espurnes i, finalment, acaba encenent les flames de la revolta.  Hi ha una escena d’Espàrtac[2] que ho explica molt be: ell (Kirk Douglas) veu com Varínia (Jean Simmons) marxa cap a casa del patrici Marc Licini Cras (Laurence Olivier), que l’ha comprada.   Mentre intenta pair la seua impotència, rep una fuetada a la cara de Marcel (Charles McGraw), l’entrenador dels gladiadors esclaus que havien de morir al gran espectacle del circ romà, i que l’ha estat torturant des de que arribà a aquell infern.  La ràbia es queda sense topall, i les conseqüències deixen d’importar: Espàrtac ofega Marcel a l’olla del menjar.  És el principi de la tercera guerra servil, que acabà amb milers de persones que lluitaren per la seua llibertat crucificades a la vora de la via Àpia. 
Topsy[3] fou una elefanta que el 1906 matà tres homes, començant per l’ensinistrador borratxo que la torturava fent-li menjar cigarretes enceses.  Com a càstig, fou electrocutada davant 1.500 persones a Coney Island (Nova York), esdeveniment promocionat i filmat per Thomas Alva Edison.  Mary matà l’home que la vigilava a Kingsport, Tennessee, el 1916.  Fou penjada amb una gran grua que hi havia a la propera estació del ferrocarril d’Erwin, davant 2.500 persones (també xiquetes i xiquets).  Tyke morí abatut a trets, no fa molts anys, després de matar el seu ensinistrador i fugir.  Foren tres espàrtacs moderns.
Topsy the elephant.  Electrocució gravada per Edison.  http://www.youtube.com/watch?v=RkBU3aYsf0Q
Fotografia del penjament de Mary.

Patiren durant tota la seua vida esclava, sotmesa a l’abús per part d’un munt de marcels.  Són les persones que somriuen al mig de la pista de circ i que, amb l’ajuda de molta més gent i aprofitant la impunitat que dóna la negació de qualsevol dret als altres animals, utilitzen els colps, les doloroses ferides amb barres de ferro acabades amb garfis, els càstigs i els crits com a mètode d’ensinistrament.  El vídeo sobre Tyke afirma que no es pot assegurar per què atacà, però no és cert: és pràcticament segur que matà el seu Marcel, un Marcel com aquests del famós, sobre tot pels seus abusos, circ Ringling Bros:
Fragment del discurs del mestre: L’has de fer pols el peu!  Li l’has d’enfonsar al peu!  Fes que plore! Fes que cride!  No el toques, li has de fer mal!  Que cride!  Si tens por de fer mal, no entres al graner!  Quan et dic que li arranques el cap, et dic que li trenques el seu maleit peu!  És molt important que ho faces.  I quan es comence a retorçar de dolor, amb les dues mans... BUM!  Just a sota de la barbeta! (...).
Bòvid esclau al xicotet circ Arriola.
I els elefants no són les úniques víctimes.  Els espectacles de circ amb animals, sinònim de diversió sana per a molta gent, no seria possible sense la foscor que s’amaga al públic, fonamentada en la violació sistemàtica dels seus interessos i amb la crueltat com a llenguatge de comunicació entre les persones que ensinistren i qui pateix l’ensinistrament.  Uns animals que no pertanyen al circ, sinó als entorns on han de viure en llibertat i gaudir dels seus grans territoris, tan distints a les minúscules gàbies, els vagons de tren o els contenidors dels camions. 
La violència està implícita en la pròpia essència del circ amb animals.  És la mateixa violència que hi havia als antics circs dels horrors, on personatges com el famós Phineas Tylor Barnum s’aprofitaven de persones siameses (els Bunker), amb microcefàlia (Schlitze), nanisme (l’home més xicotet del món), hipertricosi (l’home amb cara de gos), hirsutisme (la dona barbuda), albinisme (la família Lucassie)…  Considerades monstres, eren persones que no tenien altra eixida que el circ, on la gent com Barnum, senzillament per a guanyar diners, els posava davant de gent que els assenyalava, que es reia i es burlava.  L’essència d’aquest abús continua amb els animals, i el Ringling és el símbol: el seu nom complet és Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus, ja que és el resultat de la fusió del Ringling original amb el Barnum & Bailey que, al seu torn, es formà en unir-se els circs de James Anthony Bailey, considerat el pare del circ modern, amb el de Barnum[4].
M’imagine en mig de tota aquesta gent, al davant d’un escenari de fira atrotinat.  Un home amb la cara coberta de pels roman immòbil, mentre un xarlatà conta la història del nen feral.  És un espectacle molt trist, malgrat la propaganda suada de firaire.   I el mateix passa al davant del lamentable espectacle del previsible domador d’unes feres que et poden arribar a travessar des de molt lluny amb la seua mirada trista, plena de dolor.  Moltes i molts hem vist eixos ulls, els mateixos que, abans, et miraven des d’una gàbia poc més gran que un calaix o des de l’altra banda d’una tanca.
Aquesta trista farsa s’ha d’acabar.  Els hereus de Barnum, gent mediocre que crida, amenaça i insulta les persones animalistes que protesten front a les gàbies, quedaran enrere.  Com el vell amb cara de mafiós vingut a menys i que ha vist caure el seu imperi, horrible figura del pitjor dels museus de cera que, un dia, m’amenaçà fent amb les mans el gest de disparar un fusell metrallador.  Altres persones condemnaran la seua època a l’oblit, persones molt preparades que  mantindran viu el gran espectacle del circ: atletes, ballarines i ballarins, actors i actrius que protagonitzen obres grandioses, res a veure amb la patètiques escenes del domador i la hostessa a la vora del lleó capcot. 
I el circ serà un gran espectacle de veritat.  Sense esclaus ni esclaves.  
———
[1] El meu agraïment a Javier Moreno i Israel Agustén per les seues referències a Topsy i Mary.
[2] Spartacus (1960).  Direcció d’Stanley Kubrick i guió de Dalton Trumbo.  Protagonitzada per Kirk Douglas i Jean Simmons, Peter Ustinov, Laurence Olivier, Charles Laughton i Toni Curtis.

[4] Quo.es, 11.08.2011.  Circos del mundo: el circo de los horrores.  El crico freak y bizarro de Barnum & Bailey. http://www.quo.es/ciencia/historia/el_circo_de_los_horrores