Vida, Llibertat, Integritat.

Big Iaia.
Endurir-se sense perdre mai la tendresa.  Ernesto Guevara, el Che.
Recorda, fill meu.  No oblides mai, Dante, sempre que sigues feliç a la vida, que no has de ser egoista.  Comparteix sempre la teua felicitat amb qui és més infeliç, més pobre i més feble que tu, i no et mantingues mai sord davant qui demana socors.  Ferdinando Nicola Sacco.
Big Iaia morí el dia mundial dels animals.  Era una gosseta preciosa, una pequinesa mestissa de poc més de 5 kg.  Dues dents que dibuixaven un somriure etern.  Ulls grans i negres al davant de la meua mirada, com si sempre m’estigueren cercant. Pel de rabosa, llarg i suau.  I per cua un plomall que, malgrat tot, sempre trobava la força per a moure’s a banda i banda.  Era molt vella, estava completament sorda i quasi cega per les cataractes.  Les seues dents, febles i brutes, no li deixaven menjar res que no estiguera tou.  I la metàstasi d’un càncer de mama, del que havia estat operada abans que la trobaren abandonada, ha acabat amb el seu esperit de lluitadora.  Ha estat 7 mesos amb nosaltres.
S’arrapà a mi quan li punxaren el sedant, i es quedà dormida als meus braços.  Mentre l’acaronava, es moria poc a poc.  Els grans ulls negres i el somriure etern feren que tot plegat semblara un autèntic comiat, tot un regal.  I vaig recordar la mirada d’aquella orangutana.  Clavada al terra, derrotada.  Lligada de peus i mans dins d’una gàbia, plena de greus ferides, encara es mantenia forta per a donar caliu el seu fill, que mirava el seu voltant aterrit.  Morí a Borneo per haver furtat fruites a un mercat. 
Vaig pensar en totes les mirades a dins de les reixes, mirades oprimides per qui té les claus.  A les presons, als camps de concentració, a les granges, als circs, als zoos.  A les fàbriques, els camps i els carrers amb persones esclaves, als laboratoris, als circs.  Als escamots d’execució, a les guerres, als escorxadors, a les places de bous.  A les guerres, a les matances, a les caceres…
Vida, Llibertat, Integritat.  És un nou crit de justícia pels altres animals, els no-humans, els sense drets.  Els tenen usurpats pel sistema opressor dels humans, que els exclouen de tota consideració moral i el neguen la seua raó i consciència[1], que els converteixen en objectes pel seu ús.  Però, com a éssers amb capacitat de sentir i patir, com a subjectes d’una vida[2] que volen preservar fins al seu últim alè, són dipositaris dels drets a la vida, a la llibertat i a la integritat, a no patir cap agressió[3]
Demanen el nostre socors i, com deia Sacco abans de ser executat, no podem mirar cap a altra banda.  I, encara menys, no ens podem beneficiar de la seua opressió.  El veganisme és una ma estesa als individus més pobres, més febles, més infeliços del planeta, siguen humans o no.  I el moviment pels drets dels animals reuneix totes les mans esteses amb moltes altres que encara s’estan obrint.
La lluita és llarga i ens esperen molts comiats.  Tenim un testimoni i l’hem de portar endavant, com més lluny i més ràpid ens permeten les nostres forces.  L’ha portat abans gent com Henry Spira[4], Vicky Moore[5], Barry Horne[6], Jill Phipps[7] o Carles Pinazo[8].  Un dia, com elles i ells, s’acomiadarem de la gent que seguirà endavant, perquè nosaltres ens quedarem a aquell punt del camí.  Com elles i ells, com tots els animals no-humans que no arribarem a salvar i com tots els que, durant el nostre tram del camí, han trobat aixopluc a la nostra vora. 
El dia mundial dels animals, amb Big Iaia als braços, he pensat en el passat, el present i el futur.  Especialment, en el futur que guanyarem amb treball.  Endurides i endurits, però sense haver perdut mai la tendresa.  Mai.


[2] Dipositaris dels drets esmentats.  Tom Regan defineix els subjectes d’una vida com a aquells conscients d’allò que els envolta i interessats, independentment que altres també ho estiguen o no, en allò que els succeeix, perquè afecta a la qualitat i la duració de les seues vides.
[3] Declaració Universal dels Drets Humans, arts. 3 a 6.