Mowgli i els neandertals front l’ecobiologia.

Jesús Frare.
Cadàvers posats per a mostrar les diferències entre llops híbrids i purs.
Durant les últimes setmanes han sorgit diverses qüestions sobre la relació entre la natura i els animals que l’habiten.  I, també, entre les persones que defensen que una cosa està per damunt de l’altra.  Animalisme i ecologisme, l’un front a l’altre.
La setmana passada saltava una nova alarma: perilla la puresa del llop ibèric, sinècdoque que es tradueix en uns 2.000 individus que queden a la Península Ibèrica, arraconats i aïllats després de patir segles i segles de persecució i extermini (un extermini que, a més, encara dura, ja que s’aplica a discreció per administracions com la de Castella i Lleó).  És la conclusió del més gran estudi científic sobre el tema[1] fet amb una mostra de 208 cadàvers, entre els que s’han trobat 8 híbrids, tots per l’àrea nord de distribució de l’espècie (Galícia, Astúries, Minho i Salamanca).
Sembla ser que la culpa és dels cimarrons, dels gossos lliures que després de ser abandonats pels humans es refugiaren al bosc, sobrevisqueren, s’adaptaren, potser es reproduïren i, finalment, es trobaren amb els llops.  Sembla ser que els mascles cimarrons sempre tenen nivells alts de testosterona que aprofiten quan arriba l’únic cel anual de les llobes, passant per davant dels llops i la seua testosterona, que només apareix en forma de pics estacionals.  Sembla que el mite del rei dèspota, que sempre ha estat emprat per a parlar del gran mascle alfa que domina el grup de llops, no quadra be en aquesta història i s’ha canviat pel mite del conqueridor que arriba per a destronar el pusil·lànime.  Sembla que el llop, que era com Alaric, s’ha convertit en el Roderic[2].
L’estudi reclama mesures perquè hem de tindre llops que siguen llops, perquè si es permet l’encreuament es perdrà la puresa de l’espècie i això pot afectar la seua percepció com a símbol de la natura indòmita i generar rebuig social, ja que els individus híbrids s’identifiquen fàcilment per ser més negres que els de raça pura.  A veure si ho entenc: resulta que Roderic ha de semblar Alaric, perquè sinó seria rebutjat socialment.  Si el llop pur i indòmit caça ovelles, algunes persones decideixen que mereix la mort a mans una partida de caça, i si resulta que fa encreuaments amb el primer gos passavolant que es topa, altres persones poden decidir que la partida de caça ha de castigar la hibridació que no compta amb la benedicció de l’espècie humana, convertida en la família Montagu de Romeu i Julieta
Partida de caça que mostra les seues captures: entre els senglars, dos llops.
No sembla un argument massa científic.  La comunitat científica té tot el dret a cercar mitjans i discursos divulgatius que apropen la ciència a la societat, però hi ha una distància molt gran entre això i reescriure la història de Pocahontas, amb John Smith convertit en un mulat molt ben plantat, dotat pel sexe d’una forma que no troba competència i que va tot el dia calent.  Un element que ha de ser eliminat pel be de la puresa i la bona imatge dels pobles indígenes d’Amèrica.  Això és un insult a la intel·ligència.  Perdoneu, però algú ho havia de dir.
Les persones responsables del megaestudi diuen que la solució és l’esterilització o l’eradicació dels híbrids, per a evitar mals com la pèrdua de l’espècie en unes dècades.  Al document elaborat pel Grup de treball del llop (Estratègia per a la conservació i la gestió del llop a Espanya[3]) ja ha desaparegut l’esterilització perquè, segons afirma un dels seus autors, és una opció massa cara.  Es tracta, per tant, d’una declaració de principis que, per prejudici especista, situa la vida dels animals al plat d’una balança que s’alça a tota velocitat mentre, per l’altre costat, cau el que conté els pocs diners que costaria un programa d’esterilització, tan tècnicament viable com innecessari.
Els llops híbrids són semínoles negres, persones filles i netes de les esclaves fugitives de Geòrgia i Carolina del Sud que arribaren als pantans de la Florida hispànica i trobaren refugi al si d’un poble que els va fer seus barrejant sang i colors.  Els llops ibèrics són Akela, Ramm i Raksha, han acollit el Mowgli i el protegeixen del Shere Khan, un caçador panxut que no el vol a l’estepa i que compta amb una llicència especial de la Junta de Castella i Lleó, i de la Kaa, una biòloga que el vol eradicar per a conservar la puresa de les espècies i poder mostrar el seu gran treball per congresos i universitats.
Abraham, semínola negre que fou cap tribal.  Gravat de N. Orr (1848).
Els arguments contra la hibridació es fonamenten en exemples com el del llop roig, una espècie americana de cànid en perill d’extinció.  Alguns estudis varen concloure que els individus d’aquesta espècie eren realment híbrids de llop gris i coiot, i els programes de conservació foren qüestionats per gent que considera que els híbrids no mereixen cap protecció.  També està l’exemple del famós xacal d’Etiòpia (Canis simensis) en greu perill d’extinció a causa de la hibridació amb gossos salvatges i per la ràbia que aquests transmeten. 
Jo preferisc exemples com el del dingo, que es considera l’única espècie salvatge que descendeix d’animals que havien estat domesticats per humans i que, fa uns 4.000 anys, els acompanyaren fins a les costes del nord d’Austràlia, es convertiren en cimarrons i s’adaptaren a quasi tots els ecosistemes de l’illa continent.  I, pel que respecta a la hibridació, tenim l’exemple dels neandertals, individus d’una espècie del gènere Homo que, segons estudis genètics recents, s’hibridaren amb els sapiens arribats de l’est i aportaren la seua millor adaptació als climes glacials de l’Europa würmiana[4]
La hibridació és un procés natural, molt més natural que l’arbitrari criteri de puresa que imposen algunes postures proteccionistes.  És un mecanisme d’evolució, una forma d’adaptació als canvis que incorpora millores genètiques i allunya els perills de la consanguinitat.  Si el llop del futur ha de ser un animal més negre i més gran, amb l’impuls de sang nova i la vitalitat que naix de fer l’amor i no la guerra, benvingut siga.  Hurra pels Canis lupus familiaris que trenquen els límits de la gent panxacontenta i sense cervell que els abandona i que, amb els grans horitzons de la llibertat sempre al davant, es fan llops.
És important recordar, per altra banda, que hi ha persones ecologistes que s’han format mogudes per aquest compromís, i que hi ha persones formades en biologia, etologia, veterinària, geografia, ecologia[5] i altres disciplines de les ciències ambientals que es fan ecologistes.  Però no sempre es donen aquestes correlacions i, per tant, hi ha persones biòlogues que no funcionen amb criteris ecologistes i que, per exemple, estan més interessades en justificar les seues beques d’investigació o en mantindre els seus càrrecs tècnics al servei de l’administració. 
Per tant, crec que és hora de deixar de banda aquests esclats histèrics que, des de l’animalisme, sempre acaben assenyalant l’ecologisme com a culpable i que, com no anava a ser d’altra manera, han reaparegut arran de la publicació de l’estudi.  Comence a pensar que sé el que sentí alguna persona, bona cristiana, que es trobà sense voler al mig del pogrom de València de 1391, amb Sant Vicent Ferrer instigant la crema del call al crit de Bateig o mort! 
El Rainbow Warrior fou enfonsat pels serveis secrets francesos al port d'Auckland (Nova Zelanda) per a evitar que encapçalara la flota que es dirigia a Mururoa, on es feien esclatar bombes atòmiques.  Fernando Pereira, membre de la tripulació, morí a causa de l'explosió.
M’estime l’ecologisme i les grans aportacions que han fet les persones que fa dècades que es juguen la vida davant els baleners, que l’han perdut víctimes de crims d’estat com l’enfonsament del Rainbow Warrior del 1985, que aturen els trens radioactius, que defensen els boscos i els rius i que somnien en un planeta per a viure i per a conviure.  Si aquestes persones defensen postures especistes les combatré amb idees de justícia, i si altres persones parlen de puresa i extermini no les faré responsables a elles. 
Vull tendir ponts d’entesa i teixir xarxes de solidaritat.  No vull tallar lligams ni alçar murs de rebuig.  Els llops ens tornen a donar una gran lliçó: la hibridació és millor que la puresa.  L’animalisme i l’ecologisme poden ser com el poble semínola i les persones negres que fugien de l’esclavatge.  Poden barrejar sang i colors.
———
[1] Público.es, especial Planeta Tierra, 23.11.2011.  El sexo del lobo ibérico con perros amenaza su pureza genéticahttp://www.publico.es/ciencias/408416/el-sexo-con-perros-amenaza-la-pureza-del-lobo-iberico
[2] Alaric, rei visigot temut i respectat per Roma i que, amb el seu exèrcit, saquejà la ciutat el 410.  Roderic fou derrotat i mort a Guadalete pels exèrcits musulmans, el 711. 
[4] Al nº7 de la revista Science (maig de 2010) es publicà un article que conclou que entre l’1 i el 4% del genoma de l’Homo sapiens deriva dels neandertals, i que és molt probable que la causa siga l’encreuament d’aquests amb els humans moderns.

[5] Ecologia és la biologia dels ecosistemes, la ciència que estudia la relació entre els éssers vius i el medi que habiten.  Ecologisme és el compromís polític i social per a la defensa de la sostenibilitat de la vida al planeta, en contraposició als models depredadors i destructius que només es fonamenten en el benefici immediat.