Constants especistes. Ous de tortuga.


Jesús Frare.

La plaja d’Ostional és un xicotet tros de la península de Nicoia, el paradís costa-riqueny envoltat per les aigües de Pacífic.  És un punt de nidificació per a milers i milers de femelles de tortuga, que dipositen els seus ous als forats que fan a la sorra amb molt d’esforç i dels què cada any ix la munió de tortuguetes que lluitaran per la supervivència des del moment que obren els ulls.
La major part de les visitants d’Ostional són tortugues olivàcies i, per tant, pertanyen a una espècie (Lepidochelys olivacea) que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN[1]) té catalogada a la seua llista vermella[2] com a amenaçada i, concretament, a la categoria VU (Vulnerable, amb gran perill d’extinció en estat salvatge).  També nidifiquen femelles de tortuga verda del Pacífic (Chelonia mydas agassizii), que estan en una situació encara 
pitjor, al nivell EN (Endangered, perill molt gran d’extinció).  Les poques tortugues llaüt (Dermochelys coriacea) que les acompanyen potser que siguen les últimes en fer-ho, ja que el nivell de la seua espècie és CR (Critically, perill extremadament gran d’extinció).  
Categories de la Llista Vermella de la UICN.
EW: Extint in the Wild (extinta en estat salvatge).
NT: Near Threatened (gairebé amenaçada).
LC: Least Concern (risc mínim).
Poc després que una sèrie de fotografies mostraren indígenes buidant la platja i carregant grans sacs d’ous, l’Institut Costa-riqueny de Turisme (ICT[3]) informà que aquestes persones pertanyen a la comunitat local i que, com a membres de l’Associació de Desenvolupament Integral d’Ostional (ADIO), fan un treball que aprofita el recurs de forma sostenible[4].  WWF, que dóna suport a la iniciativa, ens explica que es tracta d’un aprofitament racional que es limita a les primeres hores de l’arribada de les tortugues i que, per tant, deixaria intactes la majoria de postes[5].  L’ICT afegeix que les pròpies tortugues destrueixen milers d’ous amb les seues aletes, mentre es desplacen per la platja, o quan fan el seus forats als llocs on altres ja havien fet la posta.  Sembla que uns quants ous més no s’han de notar.


No s’ha dubtat en apropiar-se aquest “banc d’ous” en un recurs del que apropiar-se i nodrir la indústria del turisme,  convertit en una exquisitat local que s’ofereix als restaurants.  És el mateix criteri que eleva als altars culinaris les llagostes que caçades a pulmó i que es mengen als restaurants del port de Pollença, les garotes de l’Escala[6] o els llagostins de Vinarós[7].  O que justifica els Sanfermins o qualsevol altra festa de bous al carrer com a recurs turístic i omple alguns racons de les places de tortura de gent vestida amb sandàlies i bermudes.  O que, a qualsevol part del món, vol fer de la caça i la pesca esportiva un recurs per a omplir hotels i restaurants.
En el cas d’Ostional, però, el debat es situa sobre la mateixa línia animalista-ecologista perquè no hi ha maltractament ni patiment d’animals, només ous que es recullen d’una platja.  És un debat sobre el futur d’una “espècie”, sobre una potencialitat de reproducció que es perd amb cada ou.  Però és, també, el debat etern sobre l’ús dels animals en totes les seues classes i formes i que sempre és justificable; l’evidència que, un dia, les tortuguetes també poden acabar sent una exquisitat culinària perquè només cal que es cree la “necessitat”, amb una proposta creativa inspirada en una suposada pràctica ancestral que, segurament, ha existit o existeix.
Calen grans justificacions que amaguen els animals i, si es fan amb bous perbocant sang després d’eternes tortures, es pot fer més fàcilment amb tortugues que s’han d’evocar a través dels seus ous. Es tracta de fer allò de sempre, de parlar del que interessa per a tapar el que no convé, de bastir mentides amb veritats a mitges.  Es tracta de parlar d’aprofitament racional i sostenible d’un recurs ometent que és escàs i que enfila cap a la desaparició.  De parlar de l’extracció d’una quantitat definida mitjançant un procés vigilat sense dir quina és eixa quantitat ni exposar el criteri que serveix per a establir-la.  Fins i tot, de parlar de desenvolupament de comunitats locals, com si no tingueren altra alternativa, per a amagar el problema de la depredació de les tortugues.

L’equació especista és una simple suma de constants: interessos diversos, xicotets beneficis, plusvàlua concentrada, sistema justificador, llei d’empara, cadena d’explotació, ús.  Ostional genera el xicotet benefici de la comunitat local, abocada a aquesta activitat per un model econòmic especulatiu que vol acumular sense por a trencar el bolic d’un negoci turístic que utilitza la natura com a element d’atracció, i que es nodreix amb una llei de protecció de tortugues que permet depredar tortugues[8] en base a una demanda generada artificialment.  I per això es parla d’una enorme quantitat de sacs d’ous com a definida, racional i sostenible, com si es poguera deslligar del conjunt de formes de destrucció d’aquests animals que han abocat les seues espècies a la desaparició.  S’oculta la fragilitat de l’ecosistema de la platja amb cants de sirena sobre el desenvolupament local.  S’eliminen les tortugues de l’equació i es converteixen en diners i lleure, en beneficis i esnobisme disfressat de cosmopolitisme.
L’exemple dels ous de tortuga és un més sobre la utilització humana dels altres animals, convertits en coses, propietats, en mitjans de producció.  Sense tindre en compte els seus interessos, la seua realitat.   És una forma més de cosificació i de banalització que serveix per a fer diners malgrat ser absolutament innecessària.  Tan innecessària com menjar qualsevol altra classe d’ous a qualsevol altre racó del món, com explotar i destruir qualsevol altra classe d’animals senzillament perquè si, perquè es pot, perquè no són humans.



[6] Scala Hannibalis, 1998, Temps de garotes, http://scalatunel.blogspot.com/2006/01/temps-de-garotes.html
[7] Concurs nacional de cuina aplicada al llagostí de Vinarós, portada,  http://www.llagostidevinaros.com/langostino_v.html
[8] Llei nº 8325 de protecció, conservació i reproducció de les tortugues marines (República de Costa Rica).