Adoctrinament.

Les vaques donen llet, però no són màquines de donar llet.  Són animals dels què vivim i ens en sentim orgullosos.  Els cuidem, els donem estima…  Ramadera.
Inflamació per infecció de les mamelles d'una vaca.
La mastitis és una malaltia molt comú a les granges.
Dues campanyes publicitàries d’empreses làcties, pràcticament idèntiques, ens tornen a mostrar la llar de la vaca que riu, amb vedelles que, només arriben al món, reben el caliu de l'abraçada d’un ramader que sap que senten, entenen, reconeixen.  Altra vegada aquest mon idíl·lic que amaga la realitat de la selecció i els encreuaments a la recerca de més producció per dia; de les mamelles a punt d’esclatar, les mastitis i la resta de patiments que genera eixa genètica forçada;  dels tractaments amb antibiòtics i altres medicaments que intenten contrarestar aquests efectes (sempre amb la vista posada en la producció); de les inseminacions i parts anuals per tindre la llet que “dóna” una femella lactant; de la curta vida dels mascles nascuts d’aquestes vaques i destinats a l’escorxador; o del trist final de les vaques que, amb només 5 anys i físicament desfetes, acaben convertides en carn d’hamburguesa[1].
Les granges es converteixen en decorats per a maquillar i disfressar una realitat èticament insostenible.  Les víctimes, obligades a representar aquesta farsa en benefici del sistema que les condemna, ens evoquen el muntatge del camp de Theresienstadt[2], el gueto amable que el règim nazi utilitzava per a fer propaganda mentre perpetrava l’Holocaust.  Tenen la mateixa funció d’acomodar consciències, ja siga de qui vol una resposta especista a les denúncies animalistes, de qui vol un clau roent on agafar-se, de qui també necessita una disfressa per a la seua connivència, de qui comença a tindre dubtes…
Mascles als boxes d'engreix d'una granja lletera de Mallorca.  Passaran uns 4 mesos a aquests xicotets espais i seran enviats a l'escorxador.  Investigació d'AnimaNaturalis

Origen de la leche Danone – Ganadería Capón – Chantada, Lugo.  El vídeo ja no es pot veure en obert (http://www.youtube.com/watch?v=E9uqXQlF6dc), però encara està penjat a la pàgina de Danone http://www.danone.es/nuestros-productos/origen-sano/ganaderos-danone/


Theresienstadt: Ein Dokumentarfilm aus dem jüdischen Siedlun: http://www.youtube.com/watch?v=OlIMAJF3kic

És la mentida del benestar pels animals explotats, doble perquè les mesures de benestar són una mentida que oculta tortures que són la raó de ser del sistema o perquè, senzillament, el benestar desapareix quan s’acaba la gravació dels anuncis promocionals.  La granja idíl·lica dels anuncis de televisió és la mateixa dels contes i les pel·lícules infantils, la que encara apareix als llibres de text, al costat dels zoos i circs amb animals que riuen tancats a gàbies difuminades.  L’especisme és una vacuna que ens posen durant la infància i que només necessita uns recordatoris periòdics com els anuncis de Danone i Central Lechera Asturiana.

Dissecció d'una cavalla a una escola catalana.
Les activitats escolars de l’Aquàrium de Barcelona figuren al programa de l’ajuntament de la ciutat (PAE)[3].  La que porta per títol “Visita guiada a l’Aquàrium de Barcelona”, es presenta com a una forma de donar a conèixer la biologia marina, d’observar la natura i de fomentar el respecte de l’entorn natural en general i del marí en particular[4].  “Mira, un peix!” va dirigida a mostrar les característiques morfològiques i fisiològiques dels peixos i les seues adaptacions biològiques.  Inclou tallers per a fer abans i després de la visita que podrien estar relacionats amb les disseccions de peixos a les aules[5]
A la mateixa pàgina de l’Ajuntament trobem l’oferta del Zoològic.  Segons diuen, a l’activitat que es presenta com a “Problemàtica de l’extinció d’algunes espècies”, s’analitzen els motius, es debat sobre la situació i es parla de les possibles solucions tant a nivell general com en l’acció individual.  Després d’aquest profund anàlisi, els xiquets i xiquetes passen a veure els animals en perill d’extinció que el Zoològic de Barcelona manté a les seues gàbies, tancats per sempre[6].
A Ondara (Marina Alta) es troba una de les moltíssimes granges escola del país.  Es diu Baladre, i ofereix una relació directa amb els animals de les seues instal·lacions: cavalls, cabres, ovelles, conills, gallines, oques o perdius.  Les fotos[7] mostren una porca amb les seues cries, coloms, un ós rentador, un ofidi…  Segons indiquen a la seua pàgina, els xiquets i xiquetes coneixen les distintes espècies: alimentació, reproducció i, fins i tot, costums.  Els parlen de les atencions que requereix la seua interacció amb els humans.  També aprenen a fer aliments amb productes d’origen animal com galetes, coques o iogurts.
Només són uns exemples entre les moltes activitats escolars per a totes les edats que serveixen per a inocular l’especisme, per a normalitzar la percepció de l’ús i l’explotació d’animals quan els xiquets i xiquetes aprenen.  Són exercicis de domesticació al servei del sistema de dominació especista, heteropatriarcal i classista que no integren la crítica ni les alternatives que podrien servir per a oferir formació en lloc d’adoctrinament.  De forma conscient o inconscient i a causa del seu propi especisme, el professorat i les famílies no plantegen els dubtes, les pors i les polèmiques que sorgeixen davant d’una activitat de divulgació de l’animalisme, malgrat que aquesta sempre serà oberta, fonamentada i amb tots els seus continguts científicament verificables, que sempre estarà a anys llum de les ocultacions interessades, les mitges veritats i les mentides descarades de la indústria d’ús i explotació animal.
Garrins envasats al buit a un congelador del Carrefour.
La doctrina del Zoo de Barcelona no parla dels enormes territoris dels elefants africans, dels tigres de Bengala o dels ossos polars que viuen als seus recintes minúsculs.  La gent de l’Aquàrium no parla de l’elevada mortaldat dels animals captius a les seues peixeres, fet que converteix aquest tipus de recintes en destí de milers i milers d’individus que vivien al mar en llibertat[8].  A la granja escola, no parlen del destí final de la pràctica totalitat dels porquets com els de les seues fotos.  A tot arreu, construeixen la mentida que sosté la pràctica especista i omple el calaix de la indústria, que pot fer anuncis com els de les vaques felices. 
Una companya que va créixer a una de les llars de la vaca que riu a Galícia conta que, moltes vegades, va veure com els vedells de les vaques marxaven sols, en un camió.  Les nits següents, les vaques ploraven, despertaven la gent de la casa amb els seus mugits desesperats fins que alguna persona, que podia haver estat ella mateixa, baixava a les quadres i li pegava amb una vara per a que callara.  Aquests vedells marxaven a “l’engreix”, un infern amb forma de granja intensiva especialitzada en la producció de carn que comprava la seua “matèria prima” a les vaqueries[9].  És una història real, sense la disfressa ni maquillatge dels anuncis.
Si creuen en la bondat i en la justícia del paradigma especista, no haurien d’ocultar les practiques intrínseques a aquest paradigma ni fonamentar-se en mentides.  Si ho fan, és per a que el sistema d’explotació i de consum continue incrementant la producció i els beneficis a través de consciències acomodades, sense topar amb consciències informades, crítiques i combatives.   Si es permet que aquesta estratègia es dirigisca a la infància i es fonamente a l’escola, estem adoctrinant les futures generacions per a que reproduïsquen aquesta cadena.

[1] Animalisme.cat, Alimentació sostenible (IV): ous, lactis i mel. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/02/alimentacio-sostenible-iv-ous-lactis-i.html
[8] TVAnimalista.com, 19.03.2012, CAPS i ZooGAL: Aquaris, fonts d’estrès i malalties.  http://www.tvanimalista.com/2012/03/19/caps-i-zoogal-aquaris-font-destres-i-malalties/