Cercles concèntrics.


Sense lluita no hi ha progrés.  
Frederick Douglass.

Les Falles de València i les festes de la Magdalena de Castelló tornen a ser el pretext del món taurí per a perpetrar altres 10 dies de massacre, per a que esclaten contra les parets de les places els planys de 159 bous[1].  Sentiran els crits que venen de fora, impotència i ràbia pel seu present i crida per un futur sense tortura.  Persones que llancen, altra vegada, un SOS desesperat a una majoria que sap el que passa a dins de la plaça i mira cap a altra banda, que prefereix evitar la incomoditat dels conflictes pel rebuig obert al sadisme o que, senzillament, no dóna caràcter prioritari a una barbàrie amb víctimes que no són humanes.
Al davant de la plaça, creuant mirades amb l’escassa afició taurina, sempre acabe pensant en el purisme que dicta l’ortodòxia abolicionista i condemna l’animalisme polític.  Segons aquesta ortodòxia, la lluita per la reforma dóna legitimat i dota de justificacions el sistema d’ús i explotació dels altres animals que és, senzillament, il·legítim.  El purisme ortodox no és al davant de la plaça de bous perquè veu en el discurs contra la tortura i el maltractament un recurs hipòcrita que oculta el desastre de l’escorxador, la bandera del mascotisme que menja animals i es vesteix amb les seues pells sense cap pudor[2]. 
Al meu costat hi ha gent amb sabates de pell que plora pels bous i que no pot suportar l’horror de les gosseres.  Les persones que venim d’un temps que menjàvem carn tots els dies, cada vegada que menjàvem, sabem que s’han de tombar el murs d’una fortalesa de connivència que ens servia de refugi i que, ara, envolta aquesta gent que mira als ulls dels gats i veu la sang dels bous.  És cert, no han recorregut el camí que converteix la carn en rius de sang, en milions d’ulls que han estat esclavitzats, torturats i matats sense consideració.  Però són al nostre costat, a aquesta banda de la façana de la plaça on, a cada correguda, ens mostren fins a on pot a arribar la falta de consideració. 
Des del purisme ens diuen que no podem acceptar allò que no acceptaríem si les víctimes foren humanes.  Ens diuen que els abusos fonamentats en prejudicis de superioritat, com el racista o el masclista, només han patit derrotes quan tenien al davant posicions de rebuig absolut, fruit de la conscienciació, i que els moviments de reforma han suposat un llast per a aquesta lluita.  En realitat, aquestes lluites sempre han manifestat el seu rebuig absolut a la injustícia mentre ampliaven els seus cercles de recolzament amb debats oberts i diàlegs que posaren en qüestió les avantguardes de progrés masculines i occidentals.
Pense en Frederick Douglass (1818-1895), el Lleó d’Anacostia, activista abolicionista i figura de la literatura afroamericana.  Fou esclau fins que, amb 19 anys, rebé l’ajuda necessària per a escapar.  Al nord, s’incorporà al moviment abolicionista i al feminisme des del principi: participà a la Convenció de Senneca Falls de 1848 i és una de les persones signats de la Declaració de sentiments.  Escriví A Narrative of the Live of Frederick Douglass, an American Slave (1845), èxit editorial als EUA i a Europa.  Douglass dóna el seu testimoni com a víctima directa del sistema esclavista amb aquesta obra de referència al servei d’un moviment polític que assumí que no podia arribar a la meta d’un salt.  No recolzà John Brown, l’abolicionista que dirigí l’atac l’arsenal de Harper’s Ferry (1859) amb la intenció de provocar una revolta de la població esclava del sud[3]. Després de la Guerra de Secessió, tampoc donà suport al moviment dels exodusters, que emigraren a Kansas amb la intenció de fundar ciutats de població exclusivament negra.   La seua opció era la lluita per la plena ciutadania de la població afroamericana, i treballà per aquest objectiu mitjançant una estratègia que, mirant sempre endavant, deixava de banda el romanticisme llibertari quan calia.  
Al davant de la plaça, som con les ones que fan vesar el got, el mateix moviment generat per la gota de la tortura taurina.  Cercles concèntrics que es mouen a sobre d’una massa estàtica i que, totes juntes, sumen la força per a trencar per les vores.  Distints, cadascun amb el seu ritme i al seu moment, però junts.  Perquè, des de cada posició, es veu la injustícia amb claredat.
Hem de fer estable aquesta unió de cercles concèntrics.  Hem de crear marcs de treball conjunt per a desenvolupar estratègies efectives que servisquen per a guanyar terreny, per a establir noves bases que facen més evidents les contradiccions de qualsevol consideració limitada a determinades formes de patiment en funció del tipus d’ús i explotació animal, a determinades formes d’ús i explotació en funció dels interessos humans o a determinats individus en funció de la seua espècie.  Hem d’aconseguir pujar el llistó que marca la següent fita, perquè aquesta referència propera és necessària.
Des de la plataforma Iniciativa Animalista[4] treballem per a crear aquest marc pel progrés a través de la lluita, tot assumint que no s’arriba a la meta d’un salt.  El treball de la plataforma Prou!, que impulsà la iniciativa legislativa popular que culminà amb la reforma de la llei de protecció animal del Principat de Catalunya i que significà l’abolició de les corregudes de bous al territori (i, de retruc, l’establiment d’un reglament pels correbous que, en només un any, ha posat en evidència els abusos històricament negats pel món taurí) és un referent molt important. 

Amb les organitzacions de la Plataforma pels drets dels animals Carles Pinazo[5], hem establert aquest marc de treball en cercles concèntrics, que ha de servir per a trobar consensos i definir accions conjuntes, i que ja està mostrant els seus fruïts.  El dia 10 de març, primera correguda de bous de la Fira de Falles de València, tornem a vesar el got al davant de la plaça.  Allí tornarem a manifestar el nostre objectiu, de tothom: l’ABOLICIÓ de la tortura taurina.

[1] Es faran 12 corregudes de bous, jònecs i erals a València i 9 a Castelló.  Moriran, entre torturats i sobrers, 96 animals a València (8 per correguda, per ser plaça de 1ª categoria).  A Castelló, cauran 63 (7 per correguda).
[2] El nom per a qui, des del veganisme, s’abona a l’abolicionisme polític ho diu tot: neobenestarisme.  Aquesta expulsió des de l’ortodòxia del moviment pels drets dels animals ha estat formulada, principalment, per jurista abolicionista nord-americà Gary Francione.  Està disponible una traducció no autoritzada al castellà de Rain without Thunder: The Ideology of the Animal Rights Movement. (Lluvia sin truenos.  La ideología del movimiento por los derechos animales,
[3] La revolta fou ràpidament sufocada per tropes comandades per Robert E. Lee.  Brown fou executat a la forca.