La força i la mentida.

No fa molt, un caçador passejava una bretona de 4 mesos que, segons explicà, s’estava fent massa gran per a allò que ell la volia.  Davant d’un grup de persones que compartia aquella estona de passeig amb els gossos, donà la seua opinió sobre l’ensinistrament amb estímuls positius: “Jo utilitze el càstig.  Aquest matí ha rebut per no vindre quan la cridava.  Si una cosa funciona, no l’has de canviar”. Les notícies d’aquests dies m’han fet pensar molt en eixa màxima del poder per la força. 
Primer fou el vell rei que es quedà sense fèmur mentre feia de gran home blanc a Botswana, després de matar amb el seu luxós rifle de fàbrica italiana i de fer-se fotos amb els cadàvers.  Els grans caçadors[1] han parlat de l’experiència de la caça[2], i les empreses organitzadores de matances a tots els racons del món s’han afanyat a assegurar que aquesta no ha costat un euro de les arques públiques, perquè totes voldrien un convidat d’honor con el rei i obtindre publicitat amb la seua cara buida, neutra malgrat ser al costat d’un gran elefant mort[3].
El mateix dia llegia sobre una costosa campanya amb tanques publicitàries, falques de ràdio i anuncis a la xarxa i a la televisió.  És una iniciativa de la indústria d’investigació amb animals d’Itàlia, que ha reaccionat davant les dades sobre el rebuig del 86% de la població a la vivisecció[4].  Una rata blanca, de les que habitualment pateixen tortura als laboratoris, és al costat d’una nena que somriu i sota el lema Un dia et podria salvar la vida.    
Els caçadors i vivisectors viuen de la impunitat del silenci amb el que sempre han cobert les seues pràctiques.  Uns s’amaguen entre matolls, altres als laboratoris.  Les lleis són lluny del bosc i afora dels centres d’investigació, i les complicitats garanteixen eixe silenci tan preuat que només es trencarà amb els crits dels altres animals i que tornarà quan callen.  Alguns, els més fatxendes, es fan fotos i vídeos amb la seua bata blanca i somrient al costat d’algú que crida de terror, abraçats als rifles i amb els peus a sobre de les seues víctimes, per a que el món siga sabedor que hi ha mascles forts i savis que són herois.
Però, quan es fa la llum, els herois de la caça no es semblen a les grans lleones, que si es trenquen el maluc caçant ja no ho tornen a fer mai.  És gent que dispara des de lluny amb rifles de repetició i mira telescòpica, entre la que destaquen alcohòlics que no saben on apunten, obesos amb les forces justes per a arribar esbufegant a la parada que els fa d’amagatall, i/o vells senils que són un perill per a qui els envolta i pels equips de rescat que els ha d’acabar recollint.  L’art de la caça consisteix en disparar per a contar encerts i esperar que els altres, gossos esclaus o persones del tercer món que treballen per una misèria, facen la faena. 
Quan ens arriben els testimonis de l’infern de la vivisecció, ens mostrem la realitat del tràfic d’animals, un negoci d’individus amb marca registrada, molts transgènics, condemnats a ser víctimes que només s’alliberaran de la tortura més atroç amb la mort.  Experiments per a justificar beques i subvencions que estan a anys llum de la gran batalla contra la malaltia, i que acaben amb poals plens de cossos d’individus deformats per les ferides i coberts de sang.
No els va ve que es sàpiga la veritat.  Quan es sap, el caçador fatxenda que unfla el pit i t’explica que castiga els seus gossos perquè vol, perquè funciona, perquè els pot negar la més mínima consideració, es converteix en algú que s’ha d’aprofitar de la seua edat per a posar cara de bona persona i demanar perdó.  Quan les imatges arriben, el vivisector mentider que diu que treballa d’acord amb les regulacions de benestar animal, ha de donar explicacions i defensar que tot ha estat inevitable, absolutament necessari.
És per això que clamen contra la informació, a la que anomenen manipulació.  És per això que volen que siga delicte i defensen lleis de silenci[5].  És per això que fan demagògia i diuen que el que ha passat és la primera vegada que passa o que no passa mai, i que faran tot el que estiga a les seues mans per a que no torne a passar.  Quan es tornen a publicar informacions documentades sobre els abusos de la indústria d’ús i explotació animal i aquesta responga amb les seues afirmacions desconnectades i negacions rotundes, tindràs més arguments per a saber en qui pots confiar.
És per això que necessitem saber.  La publicació de notícies com l’enxampada del rei caçador ens mostra el que volen amagar per a poder manipular i mentir millor.  El treball dels equips d’investigació als llocs on s’usen i exploten animals i les campanyes de divulgació dels abusos que es documenten són molt importants.  Els deixa sense l’escut de la mentida amb el que tapen l’abús de la força, i la cosa els deixa de funcionar.

[1] Maganize de El Mundo, 22.04.2004, El último cazador blanco.  http://www.elmundo.es/magazine/2004/256/1093013901.html
[2] Tele 5, Programa de Ana Rosa, 17.04.2012, entrevista exclusiva amb el caçador d’elefants valencià i autor de llibres sobre caça, Antoni Sànchez Ariño, http://www.telecinco.es/elprogramadeanarosa/corazon/antonio-sanchez-marino-cazador-amigo-rey_3_1597670247.html
Ana Rosa Quintana:  Vostè, que ha matat 1.300 elefants, em pot explicar quin plaer es pot trobar en matar un animal d’aquest tipus?
Antoni Sànchez Ariño: No es pot parlar de matar, que és un acte repugnant i fastigós.  Es tracta de caçar, i caçar és un art, una experiència única que comporta un risc, que obliga a posar coneixements i habilitats front a l’animal al seu medi, potencialment amb tots els factors al seu favor (sic).  No es pot tractar la qüestió fredament i dir “matar un animal”…  I matar els milers de xiquets que estan avortant, què?
[3] Catalunya Ràdio, La Tribu, 16.04.2012, El negoci dels safaris.  Entrevista amb Cèsar Rosselló, propietari de l’empresa de caça De Safari. Minut 09:55.  http://www.catradio.cat/audio/628768/El-negoci-dels-safaris
[4] TVAnimalista.com, 16.04.2012, Polèmica per un anunci sobre vivisecció.  http://www.tvanimalista.com/2012/04/16/polemica-per-un-anunci-sobre-viviseccio/
[5] Igualtat Animal, 19.04.2012, Missouri, tercer estado en prohibir las investigaciones en centros de explotación, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6473/missouri-tercer-estado-en-prohibir-las-investigaciones-en-centros-de-explotacion