Zoo. Falses aparences i trampes comparatives.

Una de les elefantes, a la gàbia.  De Libera!
En recrear ací el símbol de l’amor als animals i a la natura, s’ha de fer vibrar la urbs i fer-la avançar en la seua història i la seua progressió.  Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona.  Durant l’anunci de remodelació del Zoo de Barcelona, 1961.
Per complir el nostre compromís amb la societat hem de conservar i protegir les espècies en perill d’extinció a través de programes de reproducció i d’investigació i promoure el coneixement de la biodiversitat mitjançant activitats educatives i formatives.  Per fer complir el nostre compromís amb els visitants hem de oferir una visita al Zoo amena i amb un alt contingut cultural, mantenir i conservar en perfecte estat les nostres instal·lacions i allotjar-hi en condicions òptimes animals representatius de les principals àrees biogeogràfiques del món i garantir la màxima seguretat als nostres visitants i a les espècies que allotgem.  Zoo de Barcelona.  Compromís (vigent a 26.05.2012[1]).
La presó és l’únic lloc on el poder es pot manifestar de forma nua, en les seues dimensions més excessives, i justificar-se com a poder moral.  Michel Foucault.
[2]L’11 de desembre de 1961, l’alcalde Porcioles anunciava davant la premsa el projecte que portaria la total transformació del zoo de Barcelona en una eina per a prestigiar la ciutat i pel desenvolupament d’una eficaç funció educativa a través del cultiu de la natura[3].  Cinquanta anys després i en el marc del 120é aniversari del Zoo, l’alcalde Trias protagonitzà un acte semblant amb la presentació del nou Pla Estratègic, on anunciava l’abandó de vells projectes i l’arribada de noves inversions (amb l’entrada de capital i interessos privats) que l’havien de mantindre com a referència científica, educativa i de conservació d’animals[4].    
Girafes a les gàbies del zoo de Barcelona.  De Libera!
El vell somni de Darder[5] viu en un bucle temporal, sempre obsessionat en fer canvis per a que res no canvie.  Nasqué, el 1892, com a un decorat ple de gàbies per a ensenyar una col·lecció, millora de la del taxidermista que el dirigia ja que incorporava moviment.   Des d’aleshores, el bucle de reinvencions ha anat dirigit a amagar les gàbies darrere de diorames que enganyen els ulls, a convertir el zoo en el decorat que manté el negoci del banquer que vengué els seus animals engabiats[6] i dels que es trobaren amb el nou ofici de carcellers, amb Darder al capdavant.  Els animals mai han comptat més que per a elaborar pretextos.
Una de les formes d’enganyar que més agraden és la trampa de la comparació.  Quan encara es podia veure l’horror de les infames instal·lacions del zoo de València als Vivers, el de Barcelona era un referent per a incidir en les enormes deficiències que s'haurien superat amb el Bioparc i el seu faronejar que, en el context de crisi, segur que s’aguanta per un fil.  Els grans projectes del Fòrum havien de servir per a que els centres de reclusió moderns no posaren el de Barcelona en evidència i, com que s’han hagut d’abandonar per falta de recursos, han maquillat la mesura amb el nou Pla Estratègic[7].  Els recursos obliguen Trias a limitar el so de bombo i platerets que ja va tocar Porcioles a l’autocomparació: el zoo remodelat serà millor que el d’ara.
Pocs dies després de la presentació, Libera![8] feia públiques imatges[9] del que s’amaga darrere dels diorames exteriors.  Es poden veure animals coneguts i altres que mai han estat vistos pel públic, tancats en masmorres subterrànies i a nivell de terra, a les què s’arriba per passadissos claustrofòbics.  Lluny de cobrir les mínimes necessitats per a desenvolupar una vida ajustada a la seua etologia, no tenen altra cosa que ciment, humitat i rovell: es tracta d’instal·lacions que recorden les de les pitjors gosseres i que, segurament, són herència de les obres dels 1960.  Allí passen totes les hores que no han de ser part del decorat, fins a 17 diàries, les girafes que apareixen tancades a dins de gàbies on no es poden moure, l’ós ple de por, els mandrils que remenen la brutícia…  Allí passen la vida el tapir borni i el jaguar cec, si és que encara són vius.
Han reaccionat amb altre de les seues formes preferides de manipulació i que consisteix en amagar-se, lluny de qualsevol rigor, en aparences tan falses com els seus diorames.  Diuen que “podem comprovar” el bon estat dels animals amb cada visita, ja que la seua presó està oberta al públic.  És la mateixa estratègia que ha fent amb la presentació de la Bully, la nova elefanta que patirà tancament al zoo[10].
Els pasadissos.  De Libera!
L’han comprada, precisament, al Bioparc de València.  Amb aquesta decisió, trenquen el seu compromís de no portar més elefants adquirit davant personalitats[11] com la prestigiosa etòloga Joyce Poole, directora de Elephant Voices[12].  Poole, després de visitar el recinte del zoològic, els havia advertit que estava molt lluny de poder disposar de l’espai mínim necessari i les instal·lacions adequades per a recloure un sol paquiderm amb el mínim de respecte que es mereix. 
Per a respondre les crítiques, presentaren la Bully a l’espai exterior del recinte dels elefants i separada per una tanca de la Susi i la Yoyo, les altres elefantes del zoo.  Conrad Ensenyat, cap veterinari de mamífers i aus, afirmà que “podíem comprovar” la perfecta adaptació de la Bully, que menjava sota l’estreta vigilància de les persones cuidadores.  Volia aprofitar que la major part de la gent no identifica els moviments de cap de la Bully i de la Susi, constant durant la presentació, com a esterotipies que evidencien l’estrès i el patiment que els genera la situació i que el tractament amb neurolèptics no han evitat.  Aquest tipus de tractaments és pràctica habitual del servei veterinari del zoo; Hugo Fernández, el seu principal responsable, qui ha arribat a negar públicament la capacitat de patir dels animals del zoo[13], no dubta en utilitzar amb ells medicaments que s’utilitzen per a tractar psicosis greus, ansietat i paranoies.


El comunicat emés pel zoo diu que les fotografies estan descontextualitzades i no es corresponen amb la realitat[14].  Afirmen que alguns espais que apareixen a les imatges podrien ser visibles des de l’exterior i insinuen que han estat manipulades.   Abans de publicar les imatges, Libera! va fer una tasca de verificació que ha permès identificar animals de les imatges als espais oberts al públic, i s’han reconegut elements com algunes rajoles de les parets, idèntiques a les que es poden trobar a eixes instal·lacions exteriors[15].  Més maniobres de les aparences, sense cap referència als animals mai vistos ni al retorn de les velles gàbies de Darder, que s’han quedat sense disfressa. 
Altra vegada[16], Barcelona mostra la realitat dels zoos: presons fosques que destrueixen individus en lloc de conservar espècies, amb una disfressa de Disney i un fals discurs d’amor i protecció a la natura amb el que s’enganyen nens i nenes, adoctrinats[17] per a que mai qüestionen els interessos que sostenen les gàbies i que estan lluny dels drets dels animals a viure lliures i en pau.

Resta de vídeos al canal Youtube de LiberaONG:
- Óssos al Zoo de Barcelona (II).
- Óssos al Zoo de Barcelona (III).
- Cria de tapir al Zoo de Barcelona.
- Jaguar al Zoo de Barcelona.

[1] Quan Libera! ja havia fet públics els vídeos i fotografies dels presoners a les masmorres del zoo. http://www.zoobarcelona.cat/ca/el-zoo/politica-de-qualitat-del-zoo-de-barcelona
[2] La major part de la informació i de les referències han estat obtingudes a través d’Alejandra Garcia, membre de la Fundació Franz Webber i de Libera!
[4] La Vanguardia, 10.05.2012, El Zoo de Barcelona prevé construir un nuevo delfinario con inversión privada. http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20120510/54291564007/zoo-de-barcelona-preve-construir-nuevo-delfinario-con-inversion-privada.html
[5] Francesc Darder i Llimona: Animalisme CAT, 14.12.2010, Humans a les vitrines. http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-les-vitrines_12.html
[6] Lluís Martí i Codolar va “oferir” a la ciutat els animals que mantenia empresonats.  Fou el primer que s’omplí les butxaques amb els presos del zoo. 
[7] Ajuntament de Barcelona, Pla Estratègic del Zoo de Barcelona, 10.05.2012.  http://w3.bcn.cat/fitxers/premsa/presentaciofinalplaestrategiczoo1052012.375.pdf
[8] Associació Animalista Libera!, http://www.liberaong.org/index.php
[9] Libera!, 18.05.2012, Zoo de Barcelona: los sótanos de la vergüenza. http://www.liberaong.org/nota_actualidad.php?id=2963
[10] TVAnimalista, 20.05.2012, La Bully és presentada a la premsahttp://www.tvanimalista.com/2012/05/20/la-bully-es-presentada-a-la-premsa/
[11] TVAnimalista, 10.05.2012, La nova presa del Zoo de Barcelona. http://www.tvanimalista.com/es/2012/05/10/la-nova-presa-del-zoo-de-barcelona/
[13] Libera!, 06.08.2009, Respuesta de Libera! al veterinario jefe del Zoo de Barcelona.  http://www.liberaong.org/nota_actualidad.php?id=1239
[14] Zoo de Barcelona, comunicat del 17.05.2012: El zoo vetlla pel benestar dels animals. http://www.zoobarcelona.cat/ca/sala-de-premsa/notes-i-dossiers-de-premsa/
[15] El Programa, Ràdio Arenys de Munt, 19.05.2012, entrevista a Alejandra Garcia. http://elprogramafm.blogspot.com.es/
[16] Animalisme CAT, 18.12.2011.  Zoos: la commèdia é finnita. http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/12/zoos-la-commedia-e-finita.html
[17] Animalisme CAT, 20.03.2012.  Adoctrinament.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/03/adoctrinament.html