Rapinya.

Fa un parell de mesos, ens informaven que un centenar de voltors es llançaren contra un ramat d’ovelles i mataren més de 30 animals[1]. Com si Els ocells de Hitchcok s’hagueren fet realitat, era un més entre desenes d’atacs voltors[2], éssers estanys d’un món tridimensional que els fa perillosament lliures.  Són els dolents alats, malfactors organitzats que maten tot el que poden i s’enfronten als humans defensors del ramat.
El vol del voltor comú.
Parlem de la ramaderia, que converteix els espais naturals en els magatzems de la seua matèria prima i als ossos, llops o voltors que hi viuen en pàries que assetgen la seua propietat.  S’ha de dir així: les femelles que remuguen als prats són allí perquè són dipòsits convertibles en diners, i la seua productivitat es calcula en quilos per hectàrea que ocupen.  És un negoci fonamentat en l’especulació: utilitza eines com les esponges intravaginals que indueixen el cel o la inseminació artificial per a escalonar el naixement de xais i vedells i evitar la saturació dels mercats en les èpoques naturals de cria, amb la consegüent caiguda de preus.  Treballa amb previsions del que s’obtindrà en forma de carn, llet, llana i, fins i tot, pell i ossos (subproductes per a fer cuir i gelatines).  Tot té un preu i, malgrat que especuladors més grossos es fan amb tots els guanys la majoria de vegades, des del punt de vista dels animals esclaus tot és rapinya.  El que fan els ramaders d’explotacions extensives, també.
El negoci ramader cau a sobre de les xicotetes cries d’una forma molt més implacable que una bandada de 100 voltors.  Si l’explotació està destinada exclusivament a la carn, els vedells poden arribar a viure un any (per a que el seu pes siga major).  Si es combina amb l’explotació de la llet que les cries haurien de mamar, els xais van a l’escorxador amb dos o tres setmanes de vida, màxim un parell de mesos[3], i els vedells no solen passar dels 4 mesos (màxim, 8).  Les mares són víctimes de la rapinya de les seues cries, de la seua malaguanyada llet i de la seua llana fins que, exhaustes, moren al camp o segueixen el camí de l’escorxador.
Extracció de semen amb una vagina artificial i utilitzant
una femella immobilitzada com a engany.
Els voltors no entenen les regles dels rapinyaires humans.  No és freqüent, però poden atacar cries acabades de nàixer, molt vulnerables pels depredadors.  Per això, les mares remugants les ajuden amb presa per a que caminen cap a la protecció del ramat.  Si els parts es compliquen, els depredadors tenen l’oportunitat d’atacar també la mare, afeblida per l’esforç i fins i tot immobilitzada pel dolor. 
L’expert Álvaro Camiña explica que això és cada vegada més freqüent.  Pel que fa al vacum, l’encreuament per a aconseguir races amb major productivitat de carn es tradueix en cries molt grans, i això provoca que siga difícil la seua eixida per la canal del part (especialment en vaques novelles).  El resultat és que el nombre de vedelles i vaques que moren durant el part és molt gran, i que els atacs dels voltors als animals morts o moribunds siga cada vegada major[4].  La indústria sempre vola en cercles per sobre tots ells, però no protagonitza notícies sensacionalistes.
Buitres, de Jesús Mateos.  Accèssit del XV Premi de fotografia de natura 
organitzat per la Central Nuclear d'Almaraz.  Un gran voltor negre arriba 
a la carronya que mengen els comuns, a la devesa extremenya.
Com ha passat abans, la indústria demana indemnitzacions i ho acompanya amb les acostumades amenaces d’actuar pel seu compte.  Una vedella morta durant el part és una pèrdua provocada per l’avarícia especulativa de la indústria, i si es converteix en una vedella matada pels voltors (o pels llops, o pels óssos) és un lucre cessant[5] a indemnitzar.  El vol de rapinyaire arriba, com sempre, a la caixa dels diners públics.
També ens parlen de les limitacions imposades amb l’aparició de la malaltia de les vaques boges[6].  El Reglament de la CE per a la gestió de subproductes animals de 2002[7] no prohibí que els cadàvers de víctimes de la indústria es portaren a zones d’alimentació per a les aus necròfagues, però establia estrictes limitacions[8] que s’han suavitzat o eliminat amb el nou reglament del 2o09[9], i que permet els estats regular directament aquest usos(*).  Malgrat tot, algunes comunitats autònomes encara no ho han fet i les notícies constitueixen una forma de pressió[10] a aquestes instàncies polítiques.

Tele5, informatius.  Notícia del 22.05.2008.

La indústria decidí utilitzar les restes no comercialitzables dels animals herbívors que matava per alimentar els que esperaven el seu torn a l’escorxador, provocà una malaltia que matà molta gent i deixà molta més amb seqüeles permanents, fou responsable de la massacre de centenars de milers d’animals amb risc d’infecció, generà milions d’euros de despesa a costa dels impostos de tota a ciutadania i obligà a establir estrictes controls sobre els cadàvers dels animals (per lògica desconfiança cap a les seues pràctiques irresponsables).  Ara, té presa en que l’alliberen de controls.  A més, les regulacions solen comportar subvencions i indemnitzacions pels animals que donen als voltors. 
La rapinya industrial, disfressada de naturalesa oberta, els vol incloure en la seua llista de clients i, per a aconseguir-ho, no dubta en convertir-los en el dimoni emplomat amb una campanya organitzada de notícies sobre atacs.  S’ha de dir que està plenament demostrat que entre el 50 i el 70% d’aquests suposats atacs són falsos, i que els que realment es produeixen són sobre animals moribunds o les esmentades femelles amb parts difícils[11]
Diuen que la gent de l’animalisme “humanitzem” els altres animals, perquè s’encabotem en que pateixen dolor i tenen interés en gaudir feliçment de la llibertat, que no volen ser esclavitzats, torturats i matats.  Sembla que no és estúpid, però, refer la típica història del pobre lladregot amb raboses o fures i, amb aquesta base, pujar el llistó fins a l’assalt amb premeditació i traïdoria de ossos bandolers o el saqueig d’hordes sinistres de llops o de voltors. 
És altre missatge de l’especisme: prohibit humanitzar en contra dels meus interessos.  Es riuen de qui viu al món de Bambi sempre que no siga un circ o un zoo, que si que poden humanitzar els animals de veritat per a manipular xiquetes i xiquets.  Pensar que els interessos dels llops lliures són legítims és humanitzar[12], però convertir els voltors en harpíes és convenient pels interessos de la indústria d’explotació, responsable de l’autèntica rapinya.
(*)Reforma de les normes sanitàries de la Unió Europea, aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.  
Alimentació de voltors: comparativa.
Reglament 2009
Reglament 2002
Art. 18.  Finalitats especials d’alimentació animal.
2. No obstant el que disposa l’article 12 i d’acord amb les condicions establertes d’acord amb allò que disposa l’apartat 3 del present article, la autoritat competent podrà autorizar:
b. L’alimentació amb material de la categoria 1 mencionat a l’article 8, lletra b), incís ii), d’espècies en perill o protegides d’aus necròfagues i altres espècies que visquen al seu hàbitat natural, amb l’objecte de fomentar la biodiversitat.
3. Es podran establir mesures d’aplicació del present article d’acord amb les condicions que:
b) Es pot autoritzar, en determinats casos i com a excepció respecte de l’obligació establerta a l’article 21, apartat 1, l’alimentació animal amb material de la categoria 1, como es contempla a l’apartat 2 del present article, que especificaran:
i) Les espècies d’aus necròfagues en perill o protegides i altres espècies que es podran alimentar amb l’esmentat  material a determinats estats membres,
Aquestes mesures, destinades a modificar elements no essencials del present Reglament i que el completen, s’adoptaran d’acord amb el procediment de reglamentació amb control contemplat a l’article 52, apartat 4 [sense vulnerar les competències executives de la Comissió].
Art. 23. Excepcions relatives a la utilització de subproductes animals. 
2.d. A més, els estats membres podran autoritzar, sota la supervisió de les autoritats competents, la utilització del material de la categoria l que es menciona a l’incís ii) de la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 4 per alimentar espècies en perill o protegides d’aus necròfagues de conformitat amb normes establertes d’acord amb el procediment mencionat a l’apartat 2 de l’article 33, prèvia consulta a l’autoritat europea de Seguretat alimentària.
Art 8. Material de categoria 1.
b. Els materials següents:
ii. Els cossos sencers o parts d’animals morts que continguen material especificat de risc en el moment de l’eliminació;
Art. 4. Material de categoria 1.
1. El material de la categoria 1 inclourà els subproductes animals que corresponguen a la descripció següent, o qualsevol material que els continga:
b.ii. Els cossos sencers d’animals morts que continguen material especificat de risc, quan en el moment de l’eliminació el material especificat de risc no s’haja retirat;
Art. 3.  Definicions. A efectes del present Reglament, s’aplicaran les definicions que figuren a continuació:
18) "material especificat de risc": material especificat de risc com es defineix a l’article 3, apartat 1, lletra g), del Reglament (CE) no 999/2001;
Art. 2. Definicions:
1. A efectes del present Reglament, s’aplicaran les definicions que figuren a continuació:
o) "material especificat de risc": material especificat a l’annex V del Reglament (CE) n° 999/2001 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, pel qual s’estableixen disposicions per a la prevenció, el control i l’eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles.
Reglament (CE) n° 999/2001.  Annex V.
Art. 3. Definicions.
1. Als efectes del present Reglament, s’entendrà per:
g) «material especificat de risc»: els teixits especificats a l’annex V; llevat que s’indique el contrari, no inclou els productes que continguen els citats teixits o que es deriven d’ells;
Reglament (CE) n° 999/2001.  Annex V.
Material especificat de risc.
Categoria 1 (país o regió lliure d’EEB) i categoria 2 (país o regió provisionalment lliure d’EEB on no s’ha declarat cap cas autòcton).  Cap material.
Categoria 3 (país o regió provisionalment lliure d’EEB on s’ha declarat al menys un cas autòcton) i categoria 4 (país o regió amb baixa incidència d’EEB):
a) el crani, inclòs el cervell i els ulls, les amígdales i la medul·la espinal dels bovins de més de 12 mes0s, així como els intestins, des del duodè fins al  recte, dels bovins de totes las edats;
b) el crani, inclòs el cervell i els ulls, las amígdales y la medul·la espinal dels ovins i caprins de més de 12 mesos o en la geniva dels quals haja fet erupció un incisiu definitiu, y la melsa dels ovins i caprins de totes les edats.
Categoria 5 (país o regió amb alta incidència d’EEB).
a) tota el cap (exclosa la llengua), inclosos el cervell, els ulls, els ganglis del trigemin i les amígdales; el timus; la melsa i la medul·la espinal dels bovins de més de 6 meses, així com els intestins, des del duodè fins al recte, dels bovins de totes les edats;
b) la columna vertebral, inclosos els ganglis de l’arrel dorsal, dels bovins de més de 30 mesos;
c) el crani, inclosos el cervell i els ulls, les amígdales y la medul·la espinal dels ovins i caprins de més de 12 mesos o en la geniva dels quals haja fet erupció un incisiu definitiu, i la melsa dels ovins i caprins de totes les edats.
Art. 12.  Normativa per a l’eliminació del material de la categoria 1.

Art. 21.1.  Recollida sense demores indegudes i amb seguretat per a la salut humana i no humana.

Art. 52.4. Quan es faça referència al present apartat, seran d’aplicació l’article 5 bis, apartats 1 a 4, y l’article 7 de la Decisió 1999/468/CE, i s’observarà el que disposa el seu article 8.
Art 33.2. Quan es faça referència al present apartat, seran d’aplicació l’article 5 bis, apartats 1 a 4, y l’article 7 de la Decisió 1999/468/CE, i s’observarà el que disposa el seu article 8.
Decisió 1999/468/CE: Decisió del Consell de 28 de juny de 1999, per la qual s’estableixen els procediments per a l’exercici de les competències d’execució atribuïdes a la Comissió.


[1] Canal 3-24, 16.04.2012, Un centenar de voltors ataquen un ramat de 500 ovelles. http://www.324.cat/noticia/1696472/catalunya/Un-centenar-de-voltors-ataquen-un-ramat-de-500-ovelles
[2] Un parell entre molts exemples: Diario de Teruel.es, 02.02.2012, Nuevo ataque de buitres a ganado vivo en Cantavieja. http://www.diariodeteruel.es/comarcas/22482-nuevo-ataque-de-buitres-a-ganado-vivo-en-cantavieja.html20minutos.es, 18.04.2012, Segundo ataque de buitres al ganado en Ávila, que matan a una vaca y a su ternero en La Hija de Dios. http://www.20minutos.es/noticia/1378083/0/
[3] Animalisme CAT, 21.01.2011, La llet, la llana i l’escorxador.  Més clar, aiguahttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/la-llet-i-lescorxador-mes-clar-aigua_21.html
[4] Cuaderno de Medio Ambiente.  José Luís Gallego.  27.05.2012.  Ataques de buitres al ganado. http://ecogallego.blogspot.com.es/2011/05/ataques-de-buitre-al-ganado.html
[6] Encefalopatia espongiforme bovina (EBB, acrònim en anglès: BSE).  Es transmet als humans com a la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ, en anglès CJD). 
[7] Reglament (CE) n° 1774/2002 del Parlament Europeu i del Consell de 3 d’octubre de 2002 pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals no destinats al consum humà.  En castellà: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32002R1774:ES:NOT
[8] Ib, art. 23.
[9] Reglament (CE) nº 1069/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009 , pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als subproductes animals i els productes derivats no destinats al consum humà i pel qual es deroga el Reglament (CE) nº 1774/2002 (Reglament sobre subproductes animals).  En castellà: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:32009R1069:ES:NOT
[10] PACMA-Partit Animalista, 07.06.2012, Los ataques de buitres y lobos al ganado son responsabilidad de la Junta de CyLhttp://www.pacma.es/n/12826
[11] 20minutos.es, 02.10.2008, La mitad de los ataques de buitres al ganado son falsos, http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2008/10/02/la-mitad-los-ataques-buitres-al-ganado-son-falsos/
[12] Animalisme CAT, 02.12.2011, Mowgli i els neandertals front l’ecobiologiahttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/12/mowgli-i-els-neandertals-front.html