Incendi al bosc. Propietats i víctimes invisibles.


Els últims grans incendis forestals ens han mostrat una terrible vesant del que significa l’estatus legal de propietat pels altres animals.  Com que no volen que aquestes propietats es convertisquen en obstacles pels treballs d’extinció, millor que moren asfixiades o cremades vives als tancats i que es convertisquen en pèrdues materials a assumir per  les companyies d’assegurances.  I, com si foren cadires o cases, queden enrere mentre els i les humanes s’allunyen del perill.
Alguna persona donà una oportunitat als 
rucs.  Les ovelles i cabres no tingueren tanta sort.

Però es fa evident que són propietats atípiques.  A diferència de les cadires o les cases, s’amunteguen contra les parets de les seues presons i criden desesperadament quan senten el fum o quan veuen que les flames són a tocar.  A diferència dels arbres, es converteixen en la imatge més desoladora per a qui és a prop de les flames i veu boles de foc que fugen i perden velocitat fins que s’aturen en sec.
El TN de TV3[1] del 23 de juliol va fer un ample seguiment de l’incendi de l’Alt Empordà.   Una parella de Cantallops tornà a sa casa arrasada i tots i totes eren allí, esperant.  Mentre el xicotet ruc rebia l’abraçada de l’amo, els cadàvers calcinats de les cabres i les ovelles eren al seu voltant.  Les llames es movien amb aparent normalitat.  Semblaven afortunades, però la crònica sentencià: “els llames els hauran de sacrificar, però l’ase s’ha salvat”, mentre la imatge es concentrava a les cremades a la llana i la pell dels animals (minut 13:36[2]).  Segurament, han decidit que el cost econòmic de les cures és massa elevat o, simplement, que aquests dos individus no valen l’esforç, temps i dedicació que serien necessaris per a la seua recuperació.
Un home que intentava arribar a Terrades topà amb un control de policia que no el deixava passar per seguretat.  L’home, amb aparença tranquil·la, explicava a càmera: “tenim una finca, tenim animals, i volem saber si s’han cremat o no” (minut 15:36[3]).   Després, un pallés parlava al davant de la granja cremada dels seus dubtes sobre la resposta de l’assegurança, fins que un grup de vedelles aparegué en pantalla: “miraculosament, l’únic que s’ha salvat són els vedells, que van anar reculant i es van apartar de les flames” (minut 17:39[4]).
Així són les coses pels animals esclaus.  Resten a mercè del perill, com les cadires o les cases i, si arriba el foc, moren ofegats i cremats.  Si sobreviuen, millor que no tinguen cap cremada que coste massa temps o diners de curar.  Si no tenen cap ferida, res no canvia per ells: continuen sent esclaus.  Els gossos, els gats, els cavalls i els rucs tornaran a restar a l’altra banda de les tanques i els forrellats, dia rere dia.  Les gallines viuran mentre posen ous i les vaques, ovelles i cabres mentre tinguen suficient llet.  La resta, no tardaran en anar a l’escorxador. 
 
Pel que fa als animals lliures, l’incendi és la fi que deixa una immensa estesa de cadàvers i un futur sense oportunitats: ni aliment, ni refugi.  La Societat Valenciana d’Ornitologia[5] ha elaborat un informe sobre tot el que s’ha emportat el foc als desastres d’Andilla i Cortes de Pallars[6], amb les 50.000 hectàrees plenes carrasques, savines, pins roigs, pinasses, argelagues, farigoles, romanís, lligaboscs i moltes espècies mediterrànies més, incloses a la Xarxa Natura 2000 per a la protecció de la biodiversitat.
El cadàver cremat d'una geneta.
Eren la llar d’individus de 4 espècies d'amfibis, 12 de rèptils, 25 de mamífers, 94 d'aus i milers (d’espècies) d’invertebrats, especialment d’insectes, cargols i anèl·lids.  Molts peixos i altres animals lligats a hàbitats aquàtics també han patit i patiran els efectes de la devastació i de la contaminació d’aquests espais.
Els que tenen alguna oportunitat per a fugir d’un incendi són molt pocs, especialment grans ungulats com els cérvols i els senglars i algunes aus.  Els més xicotets, els que queden ràpidament atrapats pel fum i les flames, els que depenen de la seua capacitat per a amagar-se, han mort.  Les fotografies ens mostren genetes, conills i altres xicotets mamífers que han mort devorats per la immensitat dels bosc en flames, aus adultes i les seues niuades, que han mort asfixiades, o colpidores imatges d’un gripau comú que no tingué cap oportunitat amb seus moviments lents a terra, o d’una xicoteta bívia ibèrica que morí víctima de les altíssimes temperatures a sota d’una pedra, que per a ella sempre havia estat un refugi. 
Un jove gratapalles, mort per asfíxia a causa 
del fum.

Els que han sobreviscut, no tenen res.  Amb els llocs on es cobejaven, menjaven i bevien coberts de cendra, han de saber trobar el camí cap el bosc viu entre camins i carreteres plenes de cotxes i, si no hi havia prou amb això, és possible que arriben a un vedat de caça on, segurament, no es tindrà en compte la seua situació i s’aprofitarà l’oportunitat per a matar més i més fàcil.
El foc fa evident que els individus esclaus no tenen altra consideració que el seu valor als mercats on els humans els compren i venen, vius o matats.  Pel que fa als individus  lliures, no són res perquè no són humans.  Només compten com a unitats del catàleg humà de les “espècies”, grups d’individus que poden estar amenaçats per l’extinció i ser dignes de protecció fins que arriba el projecte d’una gran plantació, d’una important carretera, d’una mina molt rendible o d’altre camp de golf amb urbanització de luxe.  Són engolits pel foc, invisibles entre les branques dels arbres i als amagatalls del terra, i deixen de ser un problema a tindre en compte.
Segons l’SVO, si no s’han produït ja, es poden produir extincions locals d’algunes espècies a causa dels incendis d’Andilla i Cortes de Pallars.  Cada incendi es salda, sempre, amb milions de víctimes mortals que no compten per a les estadístiques.   Lava que emergeix amb força del silenciós volcà especista i esclata en la superfície, al davant dels nostres ulls.
El pobre gripau es quedà com si anara a donar altre salt, com si anara a seguir  lluitant per la seua vida.


[1] Televisió de Catalunya, TV3. http://www.tv3.cat/
[2] TV3 a la carta.  TN Migdia 23/07/2012.  Des del minut 13:36.  http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4188290
[3] Íbid., des del minut 15:36. 
[4] Íbid, des del minut 17:39.
[6] Danys ambientals causats pels incendis de Cortes de Pallars i Andilla.  Informa de la SVO.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/07/danys-ambientals-causats-pels-incendis.html