Lacre de sang. Becerrades cadafaleres d’Algemesí.


Ahir mataren més animals a la segona i última becerrada cadafalera de la setmana taurina d’Algemesí del 2012.  Amb altra gent d’Iniciativa Animalista[1] i Anima’t Folgança, acompanyàrem un equip de La Sexta[2] que intentà prendre imatges del que anava a succeir a la plaça amb joves animals que s’acosten a l’any de vida i que, absolutament aterrits, romanien als corrals. 
 Gent de les penyes cadafaleres d’Algemesí, “aficionada” a la tauromàquia, és l’encarregada de protagonitzar aquesta “festa”.  Festers d’unes determinades penyes es converteixen en toreros improvisats que han de matar un dels vedells de les becerrades.  La seua inexperiència amb les eines de tortura condemna els animals a patir una llarga i terrible agonia, amb banderilles clavades a qualsevol part del cos i mil errades a l’hora de clavar l’estoc.   Tot és precedit per les moltes hores d’ingesta d’alcohol que, lluny de la plaça i en un ambient de festa de veritat al voltant de les casetes de les penyes, precedeixen l’actuació com a mantanceres de moltes d’aquestes persones. 
Becerrades a Algemesí 2010.  Notícia i vídeo de TVA
http://www.tvanimalista.com/2010/09/26/becerrades-a-albemesi
Les hores prèvies també estigueren marcades per l’enèsim intent de l’Ajuntament d’ocultar aquesta salvatjada.  Gent de l’equip d’atenció als mitjans del consistori els intentà enganyar dient que s’anava a suspendre el programa d’ahir per amenaça de gota freda, i que podrien anar hui.  La seua intenció era allunyar els mitjans del que era, com hem dit, l’última becerrada de l’any.  Al dia següent, s’haurien trobat amb una jonegada convencional, i l’exercici de desinformació i manipulació del consistori hauria estat un èxit.  Afortunadament, nosaltres poguérem informar l’equip de La Sexta, que no caigué en la trampa.
Els ànims estaven prou encesos.  La Comissió Taurina[3] afrontava un nou any de crisi i caiguda lliure dels ingressos per la subhasta de cadafals entre les penyes cadafaleres[4] que, per primera vegada, deixaren tres sense adjudicar.  A més, el rebuig a les becerrades ha crescut dins del propi sector taurí fins al punt que la Comissió evità que la seua eliminació es posara votació, com havien proposat algunes penyes.  A la becerrada del dilluns 24 de setembre, per primera vegada en molt temps, algunes de les penyes encarregades de torejar els vedells no els mataren a la plaça.  Els animals, ferits amb les banderilles, acabaren a l’escorxador.
Quan alguns membres de les penyes detectaren la càmera, s’acostaren i increparen, insultaren i fins i tot amenaçaren fins que envoltaren l’objectiu per a evitar la gravació.  Entre els seus insults estaven els de fer servir la mentida i la manipulació, però qui havia mentit descaradament era enfront, al voltant del balcó de l’Ajuntament, i que intentava manipular evitant que es poguera gravar el terrible espectacle de les becerrades eren, precisament, els que insultaven.  Els efectes de l’alcohol tornaven a ser evidents.
Davant la impossibilitat de fer el seu treball, l’equip decidí eixir al carrer i intentar obtindre opinions i testimonis de la gent que, fora d’unes poques excepcions, es negà a participar.  Mentre m’entrevistaven per a recollir veus del moviment animalista, alguns membres de les penyes cadafaleres ens increpaven i ens cridaven a cau d’orella.  Actuaren amb total impunitat, i la nostra sensació de perill i percepció de l’amenaça fou constant.
Algunes persones animalistes decidirem romandre al cantó del carrer Muntanya, al davant de la porta de la plaça, per on anaven a treure els cadàvers dels vedells, a prop del tractor que els portaria amb la seua pala fins al transport de l’escorxador (abans, eren esbudellats allí mateix i deixaven un reguer de sang que cobria tot el carrer).  Ja no podíem fer res, només veure la nostra impotència en la seua mirada perduda.
La primera vegada que obriren la porta de la plaça, veiérem dos cavalls xicotets que arrossegaven el primer mort.   Quan ja eren al carrer, els homes que els portaven desenganxaren un i obligaren l’altre a arrossegar tot el pes per un carrer de llambordes on relliscava i perdia l’equilibri contínuament fins que s’aturava esgotat, malgrat els colps amb la vara.  Els carreters aprofiten per a improvisar una competició de tir i arrossegament on la gent ha arribar a veure apostes.  Després de sis intents, algú aturà aquell espectacle i el cavall fou desenganxat.  Mentre, el tractor que podria haver carregat el cadàver des d’un primer moment, esperava.
La tauromàquia és un espectacle de tortura animal integral, desenvolupat per fases abans, durant i, fins i tot, després de la matança del bou.  El meu pit es buida sempre que puc veure de prop com sembla que mai tenen prou, i que poden convertir un vedellet mort en un pes per a torturar un cavall.  La seua sang a les llambordes semblava lacre amb el que segellar una fosca i trista història entestada en repetir-se una i altra vegada.   

Mirant, hi havia algunes persones que m’havien dit que tot plegat era l’essència de la seua festa de tota la vida per a l’excés sense regles.  Segons em digueren, aquella taca de sang, aquella marca deixada per la banya que rascava el terra i que assenyalava el camí cap a la plaça, lligava la gent a una setmana i fins i tot 10 dies de disbauxa sense interrupció, amb ús lliure del carrer i trobades assegurades mentre corre l’alcohol, com un pot de mel atrau les mosques.  Preguntí si un festival com el de Benicàssim o un gran carnaval de final d’estiu no podia substituir la mort, i em tornaren a repetir que la preferien com a escut, com a assegurança de vida per a la seua festa.
Era un racó desert de persones que rebutgen la violència i la mort com a forma d’entreteniment o, fins i tot, com a passió a defensar enèrgicament.  S’han de construir espais nous que porten aquests a ocupar el seu lloc en la història, i això és el que estem intentant.  Des d'aquesta setmana que obre un nou any sense matances a Algemesí per a que nosaltres continuem treballant.



Notícia de La Sexta, 27.09.2012
Las becerradas vuelven a convertirse en un sanguinario escenario de fiestas.  
Text i vídeo:
http://www.lasexta.com/noticias/cultura/becerradas-vuelven-convertirse-sanguinario-escenario-fiestas_2012092700195.html




[3] És l’òrgan directiu i de representació de l’Associació de penyes cadafaleres d’Algemesí.
[4] A Algemesí, la setmana taurina es finança principalment amb la subhasta dels sectors en que es divideix la plaça quadrada, els cadafals, i que són tants com penyes cadafaleres existeixen.  Aquestes competeixen a la subhasta pels cadafals segons la seua millor o pitjor situació, garanteixen una bestreta pel seu aforament i gestionen lliurement la venda d’abonaments i entrades, assumint beneficis o pèrdues.  Per la seua banda, la Comissió diu ajustar les despeses (principalment, els cartells de joneguers i jonegueres i la compra dels animals que mataran) al que s’ha ingressat a la subhasta.