1 de novembre. Dia mundial del veganisme.


Així com els ous no es poden produir sense matar pollastres, els lactis no es poden aconseguir econòmicament sense la col·laboració de la carnisseria.


J. W. Robertson Scott, editor de The Countryman.  
The Vegan News, nº1, novembre 1944.
El novembre de 1944, encara faltaven 6 mesos per a la fi de la II Guerra Mundial.  Els exèrcits aliats d’occident avançaven cap a Alemanya, que respongué amb la terrible Batalla de les Ardenes del desembre.  Al front oriental, l’Exèrcit Roig era al Vístula, a punt per a llançar l’ofensiva que el portà més enllà de l’Òder, a menys de 70km de Berlín.
Bombers treballant a Londres, després d'un
bombardeig.  1941.
Els bombardeigs estratègics, nom militar de la massacre indiscriminada amb atacs aeris contra la població civil, havien estat assajats a la guerra d’Espanya.  En la II Guerra Mundial acabaren amb centenars de milers de vides i deixaren símbols com Hiroshima i Nagasaki, com Coventry o Dresden.   A Anglaterra, entre els que feren front a la destrucció, hi havia un objector de consciència anomenat Donald Watson[1], que, mentre continuava amb el seu treball de mestre a una escola de fusteria, estigué mobilitzat com a bomber.  
Donald s’havia fet vegetarià amb 12 anys, després de presenciar la matança d’un porc a la granja del seu oncle.  Els debats sobre consum de lactis es produïen al moviment vegetarià britànic des de 1909, i ell respongué amb coherència: decidí no consumir res que implicara l’explotació i matança de vida altament sensible, animals que no han de ser utilitzats ni matats.  Coincidí amb gent com Sally Shirgley[2] i arribaren a la conclusió que calia formar un grup no lacti al si de la Vegetarian Society, activa malgrat la guerra.
Davant la negativa de l’organització, constituïren un grup independent juntament amb altres persones que s’anomenaren a elles mateixes veganes, nom provisional que els presentava davant la societat en positiu i que formaren amb el principi i el final de la paraula vegetarian.  Prompte es convertí en definitiu i ja està reconegut al diccionari de molts idiomes, entre els que es troba el català[3].  El grup es convertí en la Vegan Society[4], la primera organització vegana entre totes les que hi ha per tot el món.
Watson liderà el grup els dos primers anys i publicà The Vegan News, on plantejà les qüestions que identifiquen el moviment polític i ètic del veganisme des del primer número[5].  Després, ocupà un segon terme fins que morí el 2005, amb 95 anys.  Sally Shirgley, responsable de la primera proposta per a promocionar i donar a conèixer els productes vegans (Animal-Free Shopper) ocupà càrrecs de responsabilitat a l’organització fins a la seua mort, el 1978.
Els primers passos del moviment es donaren mentre la barbàrie intentava amagar la Solució Final al problema jueu, altre eufemisme d’aquella terrible guerra i que es el nom nazi de la Shoah, l’Holocaust de més de 6 milions de persones a les granges/escorxadors d’humans que anomenaven camps de concentració.  Moltes de les persones supervivents rebutjaren el Treblinka etern de les granges/escorxadors on torturen i maten els altres animals, amb els que connectaren a través de la seua terrible experiència[6]. 
Al temps d’una guerra total que matà més de 50 milions d’humans, hi hagué gent amb el ferm compromís de dir no al patiment i a la destrucció, a la utilització de la vida de qualsevol individu, humà o no humà, en contra dels seus interessos.  Des d’aquell moment, totes les accions del moviment vegà s’han fonamentat en el respecte a la vida, la llibertat i la integritat de la resta d’éssers que senten i pateixen, encara que aquestes accions hagen estat accions directes fetes sense cobertura legal o vulnerant lleis injustes. 
Des del primer moment, les persones veganes mostren la seua predisposició a aprendre i saber, segures d’una cosa molt senzilla: usar els altres animals no és just ni necessari.  Des d’aleshores, qui des de la indústria ha volgut afirmar el contrari ha hagut de fer el mateix que feia abans: ocultar informació, manipular amb mitges veritats que es presenten com a veritats senceres o, senzillament, mentir.
La gent vegana porta al seu ADN la lluita contra la injustícia, que no és justificable sota cap circumstància (ni tan sols amb una guerra mundial i els seus escorxadors d’humans).   També portem a la nostra genètica la recerca de la veritat, per a traure-la dels caus on la volen amagar, i moltes persones han hagut de fer front a les conseqüències.  És el cas de la gent de Madrid, Euskadi i Galiza, detinguda per ser activista pels drets dels animals[7].
La gent vegana és pacífica, però no comprem res del que ofereix la indústria d’explotació animal, que no vol que s’estenga l’exemple i patisquen els seus negocis multimilionaris de l’alimentació, el vestit, l’experimentació, l’entreteniment o el treball amb animals.  La major part de la nostra lluita tira endavant d’una forma molt senzilla: menjant, vestint, tenint cura de la nostra higiene i salut o gaudint de la vida sense fer ús de cap animal.
Per tot això, estem orgullosos de ser veganes i vegans. 
El dia 1 de novembre és el dia mundial del veganisme, en record d’aquells dies de novembre de fa 68 anys en els que es constituí la Vegan Society. 


[6] Patterson, Charles.  ¿Por qué maltratamos tanto a los animales?  Un modelo para la masacre de personas en los campos de exterminio nazis.  Traducció de l’anglès al castellà de Ramón Sala.  Lleida, Milenio, 2008 (títol original: Eternal Treblinka.  Our treatment of Animals and de Holocaust).  III. Ecos del Holocausto; 6. Nosotros también éramos así.  P. 209-246.
[7] TVAnimalista.  Informació contra la repressióhttp://www.tvanimalista.com/category/informacio-contra-la-repressio/