Justificacions i cinisme a ritme industrial.


He llegit dos articles que ha difós Araceli Vegana a través de Facebook[1].  El primer és una ressenya sobre la descoberta d’unes restes homínides de fa un milió i mig d’anys al jaciment d’Olduvai, i que corresponen a un xiquet de menys de 2 anys que patia anèmia[2].  L’article pretén que siga la “prova” de la dependència humana del consum de carn, element bàsic per a la nostra supervivència. 
El següent article és encara més inquietant o, directament, fastigós.  Parla d’una xiqueta amb una malaltia terminal que veié complert el seu somni de matar un ós, gràcies a l’organització United Special Sportsman Alliance Inc (USSA)[3].  Aquesta organització benèfica està especialitzada en infants i joves amb malalties terminals i persones veteranes de guerra discapacitades,  a qui ofereix realitzar el seu somni a l’aire lliure.  Es tracta d’un organització vinculada a la indústria de la caça i la pesca, amb una galeria de fotos plena de xiquets i xiquetes abraçats a les armes, amb la diversitat funcional ben visible i gran proliferació de cadires de rodes, màquines portàtils de respiració assistida, etc.  Al seu costat estan els cadàvers dels animals que acaben de matar.
La indústria sempre supera el grau de cinisme de les seues iniciatives publicitàries. 
Gorja d'Olduvai
Olduvai és la famosa gorja situada a Tanzània, a la zona de conservació de l’Ngorongoro (declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979).  És el jaciment paleontològic i arqueològic més important del planeta, un enorme espai amb més de 50km de longitud i 90m de profunditat on s’han trobat moltes restes homínides de fins a 1’8 milions d’anys.  Mary Nicol i Louis Leakey començaren a treballar a Olduvai el 1935, i allí trobaren les restes de l’Austrolophitecus boisei del 1959 i les d’Homo habilis. 

Mary Nicol a la dreta i Louis Leakey al centre. 
Foto de 1936 a Olduvai.
L’article ens parla de restes d’un xiquet que mostren hiperostosi poròtica, una lesió que afecta els ossos del crani i que es caracteritza per l’eixamplament del teixit esponjós i l’aprimament de la capa cortical.  Aquesta lesió és un indicador d’estrès nutricional, que s’ha associat a l’anèmia per falta de ferro.  Altres teories qüestionen aquesta relació, com les que assenyalen malalties infeccioses o la que, directament, l’associen a la falta d’ingesta de carn[4]. 
L’anèmia és la malaltia de la sang més comuna i es caracteritza per una baixa concentració d’hemoglobina, la proteïna que garanteix el transport d’oxigen als teixits.  Una de les seues variants, generada per l’escassa ingesta de ferro, ha estat històricament associada a la fam i ara, als països desenvolupats, està causada per una alimentació desequilibrada.  De nou, apareix la carn com solució de tots els mals, i dóna peu a eixa l’afirmació categòrica que s’amaga a l’article sobre el xiquet d’Olduvai: el consum de carn és bàsic per a la nostra supervivència.
Senzillament, no és cert.  Absolutament tots els nutrients que s’obtenen de la carn es poden obtindre d’una dieta vegana, sense explotació animal.  El ferro és tan abundant a les verdures, els fruïts secs i els cereals integrals que la quantitat ingerida compensa la seua menor absorció en comparació amb el que es troba a la carn.  A més, la clorofil·la de les verdures o els germinats, amb la seua estructura mol·lecular tan semblant a l’hemoglobina, és una medicina contra l’anèmia. 
L’article assenyala la malformació òssia com una mostra de la falta d’ingesta de vitamines B9 (àcid fòlic) i de la famosa B12 (cianocobalamina), indicadors de la necessitat de menjar carn.  L’àcid fòlic, bàsic pel metabolisme de les proteïnes i la formació de l’hemoglobina, s’obté principalment dels vegetals de fulla verda (fòlic ve del llatí folium, fulla) i és molt abundant a les llegums, els cereals integrals i els fruïts secs.    
La cianocobalamina, que intervé en el funcionament del cervell i del sistema nerviós i en la formació de la sang, és la més complexa de totes les vitamines.  Cap animal ni planta la sintetitza, només ho fan una vintena d’espècies de bacteris, però es troba a les carns dels animals que l’han sintetitzada mentre que a les plantes no.  La controvèrsia sobre la forma viable d’obtindre B12 és molt llarga, i algunes teories defensen que la clau està en els bacteris que la metabolitzen, no en pròpia vitamina.  Cap estudi ha demostrat que les persones veganes manifesten més que les vegetarianes (mengen ous i lactis) o les càrnies els efectes d’una deficiència de B12.
Però, com que la prevenció mai està de més, aquesta vitamina es pot ingerir com es fa amb nutrients com la vitamina D que, a les terres amb escassetat d’hores de sol,  s’incorpora als aliments d’origen vegetal enriquits com cereals de desdejuni, galetes, margarina, etc.  La B12, que s’obté a través del cultiu dels bacteris que la metabolitzen a tancs de fermentació, també s’ingereix mitjançant pastilles o píndoles amb la dosi adequada.  En tot cas, seria l’única aportació artificial en una alimentació que ha eliminat completament les enormes aportacions de química i farmacologia que la indústria de la carn injecta als seus productes per a garantir majors beneficis.
Si el consum de carn fóra bàsic a les sabanes africanes modernes, com es diu a l’article,  la majoria de la gent que no pot caçar com ho fan els lleons l’hauria de consumir com es fa a Europa, en forma de panga de les piscifactories o de pollastre o porc de les granges de cria intensiva que hi ha repartides pel món.  Molt poques persones, però, poden pagar els preus que mouen la indústria; seria més factible que pogueren accedir a cereals, llegums o verdures provinents de cultius de proximitat i que no foren malbaratats per a la producció càrnia dels països occidentals.
I, de l’utilització de la ciència com fa qui va de metge o metgessa a una festa de disfresses, arribem a la manipulació que combina infància i malaltia.  Poca cosa s’ha de dir d’una gent que col·lecciona fotos com les que es poden veure a aquesta pàgina de caça, tan plenes de buidor.  Persones molt joves que resisteixen davant de la malaltia, víctimes de les mentides del món de la caça, que s’han cregut que es poden realitzar matant.  Persones que divulguen el seu discurs manipulador a través d'una nena amb malaltia terminal, com si es tractara d’un monòleg de ventrilòquia.

Galbraith digué que, per a manipular la gent eficaçment, és necessari fer creure a totes i tots que no hi ha manipulació.  Per això és tan important no deixar-se manipular mitjançant trampes com aquestes.


[2] SINC, Servicio de información y noticias científicas, 04.10.2012, Los homínidos de hace 1,5 millones de años ya eran cazadores. http://www.agenciasinc.es/Noticias/Los-hominidos-de-hace-1-5-millones-de-anos-ya-eran-cazadores
[3] Ecologia Verde, 05.10.2012, Una niña de 11 años enferma terminal se siente muy feliz tras cumplir su sueño de dispararle a un oso. http://www.ecologiaverde.com/una-nina-de-11-anos-enferma-terminal-se-siente-muy-feliz-tras-cumplir-su-sueno-de-dispararle-a-un-oso/
[4] Chiavazza, Horacio i Mansegosa, Daniela, Ocupaciones y ocupantes: arqueología y bioantropología en el Sitio Vaquería (Reserva Natural Villavicencio, Mendoza).  P. 14. http://bdigital.uncu.edu.ar/objetos_digitales/2701/chiavazzamansegosa.pdf