Afganistan – Guantánamo; Maurici – Camarles.


Amb llàgrimes als ulls i davant d’aquesta imatge (de la inevestigació d'Igualtat Animal) em contà la seua experiència com a persona treballadora que ha sabut de les víctimes que fan el seu últim viatge de milers quilometres envoltats de foscor, cap un dels inferns de Covance al Regne unit.  Quan aquesta persona puga i vulga, contarà la seua experiència.
Per ella.  Per les seues llàgrimes que, per mi, sempre representaran les víctimes i la lluita per l’alliberament.
Exposició De l'esclavatge humà a l'alliberament Animal.  Plataforma Carles Pinazo.
Universitat Politècnica de València. 
Primera manifestació (principis dels 2000) 
organitzada per la plataforma 
ciutadana de Camarles.
A Camarles, el balcó del Delta, feren el seu Guantánamo animal[1], que prompte complirà 10 anys.  Els poders públics que ho haurien pogut impedir miraren cap a altra banda i els processos administratius, legislatius i jurídics s’alentiren, jugant a favor d’aquests interessos[2].  La presó s’escapolí de la llei catalana de protecció animal en obtenir tots els permisos legals poc abans que quedara prohibida la instal·lació d’aquest tipus de centres d’explotació animal a tot el territori del Principat.  Tot legal: la batalla contra la granja, que començà el 1999, fins i tot generà sentències judicials al seu favor[3].
Sobre la taula queden compromisos com el senyor de les pilotes de goma, Felip Puig, quan era Conseller de Medi Ambient (1999-2001, abans dels tripartits) per a reformar les lleis i garantir que no es poguera instal·lar a Catalunya un centre com aquest, que toparia a França o Anglaterra amb totes les resistències[4].  Els anys passen i continuen mirant cap a altra banda.
Al darrere hi és COVANCE Inc, el monstre de la vivisecció amb seu a Princeton, Nova Jersey, responsable de la mort de milions d’animals a les seues presons i laboratoris.  CAMARNEY, l’empresa que actualment figura com a propietària de la presó de Camarles, s’uneix a la transnacional a través de Maurici[5], les illes paradisíaques de l’Índic on té la seu la filial principal de la que depèn i on es capturen els macacos presos a les Terres de l’Ebre.
És difícil que les referències comparatives al patiment humà arriben a ser tan ajustades com en aquest cas.  Les víctimes són capturades a un país del tercer món, on les oligarquies del primer han teixit la seua xarxa neoimperialista d’espoli i destrucció.  Són xicotets macacs (Macaca fascicularis) que viuen lliures a la seua terra fins que cauen a les trampes. Després acaben en bosses individuals que permeten veure el pànic dels seus ulls i, amuntegats uns contra altres a les bodegues d’avions de transport de mercaderies i fins i tot de persones, fan els seus particulars vols de la mort fins al Guantánamo de Camarles, lluny dels seus boscos, on pateixen les dures condicions de la reclusió. 
La fi.
Allí esperen, sent un número que no compta, una sentència que es dilatarà tant com interesse a qui els ha empresonat.  Les autoritats dels llocs on es troben aquestes presons secretes miren cap a altra banda i deixen fer, es taquen les mans consentint l’abús i ometent l’auxili que els animals necessiten.  El negoci es tanca amb altre vol de la mort cap als centres d’extermini/experimentació, els laboratoris on seran víctimes de llargues tortures per a experiments que no oferiran altre resultat fiable que el de l’increment de beneficis de les empreses implicades.
Els injectaran o faran empassar verins que els destrossaran per dins.  Els trencaran la columna amb el colp sec d’unes terribles màquines que els deixarà tetraplègics, com feien al Centre d’Investigació Príncep Felip de València[6].  Els cremaran els ulls, les mucoses o la pell amb foc o productes químics i els deixaran patir les ferides per a observar els seus efectes o la seua evolució.  Els mataran amb armes de tot tipus: de foc, químiques, bacteriològiques, nuclears… 
Seran víctimes de proves que s’han repetit mil vegades, i també d’altres més que estravagants  o directament estúpides com les que pretenen mesurar el dolor de la menstruació amb ferros clavats al cervell de les mones.  La majoria d’aquests experiments només serveixen per a certificar “nous” productes comercials que resulten de canviar el nom, l’envàs i l’etiqueta d’un de vell, o per a que la gent que els impulsa acumule currículum o justifique beques i subvencions, grans i xicotetes.
Investigació sobre la
menstruació
Tot plegat recorda les víctimes de la vivisecció amb humans durant la II Guerra Mundial[7], un sistema de destrucció d’ample espectre que, com aquest, també deien que era investigació científica.    Amb els seus cossos destrossats, acabaran a poals on fica “deixalles”.  Moltes vegades, encara agonitzen quan els llancen.
Una investigació d’Igualtat Animal[8] ha demostrat que el seu patiment ja és molt gran a Camarles.  La presó els destrossa per ella mateixa: molts i moltes mostren l’estrès del captiveri amb les típiques estereotípies (moviments repetitius i permanents), mossegant les reixes o restant immòbils a un racó, ja derrotats.  Amb el sistema immunològic completament debilitat, la desatenció de qui només els considera mercaderies els aboca a tota classe de malalties: infeccions per paràsits, alopècia i dermatitis severa generades per la sarna o herpesvirus, al·lèrgies al menjar i altres agents mediambientals, carències nutricionals, reaccions a drogues…
Presoners i presoneres de Camarles.
És hora de tancar Camarles.  Tenim l’exemple de Green Hill, el Guantánamo italià per a gossos beagle on la gent alliberà els individus presoners en mig del procés legislatiu que il·legalitzà els centres d’extermini de gats, gossos i primats a tot el país.  La tortura s’ha d’acabar: hem de tombar les tanques de filferro de tots els Guantánamos.


[1] Vilaweb, 13/03/2013, Projecte Gran Simi demana tancar la granja de Camarles per ser un “Guantánamo”. http://www.vilaweb.cat/ep/societat/4094769/20130313/projecte-gran-simi-demana-tancar-granja-camarles-guantanamo.html
[2] Vilaweb, 29/07/2002, Terres de l'Ebre. Camarles diu «prou d'animals màrtirs».   http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=-303920
[3] 324.cat, 09/05/2006, El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera que la granja de micos de Camarles és legal.  http://www.324.cat/noticia/122616
[4] Fundació Altarriba, 2004/2005, Granjas de cría: Camarles.  http://www.altarriba.org/viviseccion/granjas-camarles.htm
[5] FAADA, 22/11/2012, Isla Mauricio – Los monos no están de vacaciones.  http://turismo-responsable.com/blog/isla-mauricio-–-los-monos-no-estan-de-vacaciones
[6] El País, 31/03/2012, Alerta entre los científicos por una colecta para curar paraplégicos. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/03/30/actualidad/1333137870_788873.html
[7] Animalisme CAT, 11/10/2010.  Històries d’humans i rates.  El be de la ciència.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/en-construccio.html
[8] Igualtat Animal, 11/03/2013, Denunciamos a Camarles ante la Generalitat Catalana por maltrato animal, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6945/denunciamos-camarles-ante-la-generalitat-de-catalunya-por-maltrato-animal