Grip aviar. Ous, carn, vivisecció, indústria.


Víctima de la grip aviar.
Període d'alarma 2004-2006.
Estarem en tot moment al costat del sector defensant l’esforç que realitza per complir amb els estàndards més exigents en matèries com la seguretat alimentària, el benestar  animal,  i la sanitat animal.  Miquel Molins, director general d’agricultura i ramaderia del Departament d’agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i medi natural de la Generalitat de Catalunya.  Després de la matança de 13.000 gallines.  Maig de 2013.

La influença aviària altament patògena[1] fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878.  El 1955 ja es sabia que es tractava d’un virus de la família influenzavirus que les aus aquàtiques salvatges a transmetien a les esclaves dels éssers humans.  El 1997 s’associà per primera vegada a malalties respiratòries humanes: 18 persones de Hong Kong, relacionades amb mercats d’aus vives, patiren aquesta malaltia, 11 de les quals tingueren pneumònia i 6 acabaren morint.

La malaltia es contrau per contacte directe amb aus infectades i, per això, el més corrent era que es donara entre persones que convivien estretament amb aus de corral.  És altament contagiosa i sembla clar que un individu humà la pot transmetre a altre.  Mostra símptomes com febre alta (més de 38°C), tos, dificultat respiratòria o pneumònia.
Matança d'aus en situació de risc amb les mans.  

Tot esclatà el 2004, quan els casos es començaren a multiplicar a Àsia.  Quan, al 2005, es detectaren els primers casos a Europa, es convertí en notícia preferent[2].  La histèria posà les aus salvatges en el punt de mira i sovint es parlà de fer “sacrificis” massius[3].  S’estima, entre 2004 i 2006, es mataren al voltant de 140 milions d’aus esclaves per a controlar la malaltia.
Gat de l'illa alemanya de Ruegen, 
fotografiat durant el període 
d'alerta.
El procés de convertir les víctimes en culpables afectà seriosament els felins.  Primer, saltà la notícia d’una illa d’Alemanya on havien mort gats domèstics infectats per les aus salvatges de la zona[4].  També moriren centenars de grans felins captius als zoos asiàtics, infectats per les pobres aus vives que els tiraven per a que les devoraren.  S’havia d’aclarir el perill que representaven i per això sempre està a l’aguait la indústria de l’experimentació amb animals: el 2004 començaren els programes de vivisecció per a establir si existia el contagi felins–humans.  Els inocularen el virus extret d’humans i els posaren en contacte amb pollastres infectats, morts i vius.  Els torturaren i  després els mataren per a estudiar els seus cadàvers[5].
Des d’aleshores, s’han detectat molts casos de grip aviar.  El protocol a seguir és molt clar: detecció, pressa de mostres, immobilització, sacrifici dels animals i desinfecció[6].  L’eliminació dels animals només és un element més del procés de desinfecció, que els transforma d’esclaus a explotar a mercaderia perillosa.  No importa el nombre: cent, mil, un milió…
Cadàvers de víctimes de la grip aviar.  Mèxic.
Aquest és el cas detectat a les comarca del Segrià fa poc.  Les víctimes han estat 13.000 gallines, un “lot” que, segons les informacions oficials, només mostrava un índex d’afectació del 2% (al voltant de les 260 gallines malaltes en tota l’explotació).  El negoci és el negoci: les mataren a totes.  Les convertiren en el seu trofeu de caça per a mostrar al món l’eficiència de la indústria i dels organismes públics al seu servei.  Per a elles, no existeix la possibilitat de tractament veterinari.
Diuen que, com que no era una explotació de carn o d’ous, la gent pot dormir tranquil·la.  Eren 13.000 gallines reproductores: posen ous fecundats que s’incuben per a produir les desenes de milers de gallines que, després, alimenten el cicle d’explotació de les granges d’ous per a consum humà.  Aquestes granges crien les polletes fins a les 14-15 setmanes d’edat, per a que arriben a les granges d’explotació en condicions òptimes de mida i pes per a l’arrencada de posta. 
Generalment, acaben a les immenses bateries de minúscules gàbies on viuran amuntegades amb 10-14 gallines més, el que fa que cada gallina toque a un espai equivalent al de un full DINA4, amb el sol d’aram lesionant les seues potes i sota la pluja d’excrements de les gàbies de dalt.  Mai veuran la llum del sol ni podran rascar el terra o fer-se banys de sorra.  Possen una mitjana de 2 ous per cada 3 dies fins a la primera muda, entre els 10 i els 12 mesos de vida de les gallines.  Algunes explotacions envien totes les gallines a l’escorxador en aquest moment; altres esperen un any més, però mai dos.  Així, les gallines no viuen un màxim de 120 setmanes fins que, finalment, acaben convertides en brou de pollastre i substituïdes per gallines joves arribades de les granges de reproductores.  Una gallina amb les atencions mínimes garantides pot viure més de 15 anys.
La muda és el període de canvi del plomatge que hauria de durar unes 8 setmanes, durant el qual baixa dràsticament, o es talla completament, la posta d’ous.  Per a reduir aquest període a les 4-5 setmanes, les explotacions utilitzen la muda forçada.  Quan detecten una baixada a la meitat de la posta, els lleven completament l’alimentació durant dies.  L’afebliment de les gallines accelera la caiguda de les seues plomes i talla definitivament la posta, i és aleshores quan reintrodueixen el menjar molt a poc a poc. 
L’estalvi de temps representa gran beneficis per a explotacions de moltes bateries amb més de 10.000 gallines cadascuna: poden superar els 150.000 ous extres i la continuació de l’explotació sense haver de passar cada any pel procés de substitució de les gallines.  Moltes moren per l’estrès generat durant aquest procés tan agressiu, però, per a les granges, només és un cost més a tindre e compte.  Les granges de “producció ecològica” també segueixen aquest procés.
Les notícies subratllen que no hi ha perill per a les persones[7], que és l’única preocupació a tindre en compte[8].  Amb l’eliminació dels animals, no hi ha motiu per a la por.  No és cert, perquè l’explotació dels animals, com ja ha quedat demostrat, deixa la porta oberta a un nou brot que es podria saltar totes les barreres i generar una epidèmia.  Es tracta d’un estrany concepte de prevenció que justifica la massacre de milions d’animals sense que ni tan sols es plantege l’opció millor: l’eradicació de l’explotació d’aus que es poden contagiar d’una malaltia que porten individus salvatges molt més resistents que elles, i que es converteixen en vectors del que podria ser la pandèmia del segle XXI.  És la realitat de la indústria de l’alimentació, negoci primer que res, i del sistema especista d’explotació animal.
Tot plegat és un conjunt més d’exemples sobre la necessitat del veganisme, i no els inventem des del moviment pels drets dels animals.  Amb aquest brot de grip aviar torna a eixir a la llum la massacre d’animals només per a justificar la indústria de la carn.  Torna a eixir a la llum el que representa la indústria de l’entreteniment amb animals, amb el record de la mort de centenars de grans felins per contacte amb aus malaltes, també víctimes sense cap oportunitat en mans d’aquesta indústria.  I torna a eixir a la llum el patiment i la mort que hi ha darrere del consum d’ous i derivats, amb una granja que manté esclaves gallines mare, que produeixen a ritme industrial les gallines que passaran una vida de posta curta i miserable.     


[2] Levante-EMV, 06/07/2005, Los especialistas abogan por adoptar medidas contra la gripe aviar.  http://www.levante-emv.com/salud-vida/2842/especialistas-abogan-adoptar-medidas-preventivas-gripe-aviar/120428.html
[3] Las Provincias, 31/01/2006, La pandemia que puede provocar la gripe aviar pone en alerta a toda la comunidad internacional.  http://www.lasprovincias.es/alicante/pg060131/prensa/noticias/Cultura/200601/31/ALI-CUL-140.html
[4] El Mundo, 01/03/2006, La Unión Europea recomienda encerrar a los gatos en las zonas donde hay gripe aviar. http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/03/01/medicina/1141240243.html
[5] OMS, 28/02/2006, Gripe aviar por H5N1 en gatos domésticos. http://www.who.int/csr/don/2006_02_28a/es/
[6] Gencat.cat, 21/05/2013, Agricultura detecta i elimina un focus d'H7N1 de baixa patogenicitat en una explotació a gallines reproductores de les comarques de Lleida. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=199489&idioma=0&departament=5&canal=6
[7] ElPeriódico.cat, 21/05/2013, Detecció d’un brot de grip aviària en una granja del Segrià. 
[8] 3/24.cat, 22/05/2013, Detectat un brot de grip aviària en una granja de gallines del Segrià.