La màscara (II). Bous, i també gossos.


João Moura Jr.
La màscara.  (I) Caça.   (III)  Sempre els gossos.  Per Lucky, Pipo i Marquesa, Regina, Xena… 

Veient les fotos, he recordat les compareixences davant la Comissió de Medi Ambient i Habitatge del 2010, durant la tramitació parlamentària de la modificació de l’article 6 de la Llei de protecció dels animals de la comunitat autònoma de Catalunya per Iniciativa Legislativa Popular, i que significà l’abolició de la tortura taurina a les places de bous del Principat.  Aquestes són algunes afirmacions de la gent tauricida:
La veritat autèntica, la presència en viu i en directe de la vida i la mort cara a cara, l’es­pontaneïtat, la capacitat d’impacte emocional de la festa taurina, potser tinguin un difícil encaix en un món on la corrupció, la mentida, la seguretat extrema fins i tot, a vegades, a costa de la llibertat, el consumisme boig i la frivolitat són valors massa arrelats.  Salvador Boix i Argelats (músic i apoderat de José Tomàs)[2].
Ens sentim dolguts quan diuen que no valorem i respectem el brau (...).  Els ramaders els cuiden des del seu naixement fins que arriben a la plaça.  Marilén Barceló Verea, vicepresidenta de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya.
Dues capacitat, la natural i la que li han proporcionat els criadors, han sigut les que han creat un animal original, una mena d’atleta de l’arena dotat d’allò que s’anomena bravura, o sigui, una reacció ofensiva de càrrega sistemàtica contra tot allò que pugui percebre com una amenaça, especialment pel que fa a la intrusió en el seu territori.  Natàlia Molero Lloret, escriptora.
Per descomptat, no vol dir que en el moment que li claven la pica no tinga dolor, eh?  Si que el té, però el que nosaltres estudiem és que aquest animal té un mecanisme especial per a paliar eixe dolor.  Juan Carlos Illera del Portal, professor titular del Departament de Fisiologia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid[3].
Les fotos són d’un tal João Moura Jr., que les mostrà amb orgull a les xarxes socials.  És un tauricida portugués, un personatge típic d’aquest món.  El seu cognom es repeteix als cartells del sinistre circ de la tortura taurina (es membre d’una saga de cavaleiros) i també a les pàgines de successos.  Ha arribat a rebre de valent a mans de la policia portuguesa[4].
Cada any mata centenars de bous a sobre de cavalls que han de rebre els colps per ell.  Cavalls com el Passapé, a qui mataren a Las Ventas el 28/05/2011, després de patir una enganxada que el deixà ferit de les potes del darrere[5].  I cavalls com el Belmontino, que només tres mesos després caigué desplomat amb aquest personatge a sobre, a la plaça de bous d’Illa Terçeira (Açores), en una de les corregudes sanjoanines[6].
Apareix una pobre vaqueta atacada per cinc gossos.  Les imatges recorden el bull-baiting que es practicà a Anglaterra fins al segle XIX.  Era un espectacle terrible que consistia en lligar un bou a una estaca amb una corda, per a que la seua movilitat estiguera limitada a uns 9 metres, mentre un grup de gossos l’atacaven fins que l’aconseguien inmobilitzar.  S’arribà a fer dues vegades per setmana a Londres i tingué algunes variants com el pinning the bull (subjectant el bou), on li llançaven els gossos un a un per fins que l’individu guanyador enganxava fortament la víctima pel mussell.  El bulldog fou creat per a aquest esport, i també es feren servir bull terrier i altres.

Escena del bull baiting.
Així són les imatges publicitàries que la ideologia al servei de la indústria d’explotació animal construeix.  No s’ha de fer un gran esforç per a topar-se amb montanyes de fets que les contradiuen o, directament, les desmenteixen.  Aquest individu amb una sola cella és un d’eixos ramaders que, segons ens diuen, cuiden els animals fins que arriben a la plaça i que, en realitat, no té cap problema en recuperar una pràctica que es rebutjà com a cruel fa quasi 200 anys[7].  A mans d’aquests energúmen, els gossos si que hauran patit l’ensinistrament que potencie l’agressivitat dels carnívors que caçen en llopada, una agressivitat que mai trobarà en el grans hervívors que cria i que tortura i mata a les places.
El vedell turmentat és la imatge de la bravura que Juan Carlos Illera dóna com a motiu per a que els bous siguen els únics animal del planeta capaces de blindar-se davant del dolor (gràcies, també, al gran treball de selecció de l’espècie que fan les ramaderies com la de Moura).  Una simple ullada a les aficions sàdiques de tanta gent tauricida, on els animals sempre apareixen intentant fugir i cridant de dolor, desmunten les farses que munta aquesta gent a sou de la indústria, i que defensa suposats estudis científics que mai es recolliran a cap publicació seriosa[8].
Aquesta sempre és la veritat autèntica de la tortura, l’explotació, el negoci, l’ús dels altres animals.  Manipulació en comptes d‘es­pontaneïtat.  Abús fins al límit del poder que es pot exercir, lluny de la més mínima expressió de compassió.  I, per supossat, la viva imatge d’eixe  món on la corrupció, la mentida, la seguretat extrema fins i tot, a vegades, a costa de la llibertat, el consumisme boig i la frivolitat són valors massa arrelats.




[1] Animalisme.cat, 07/04/2013, La màscara (I).  Caça. http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/04/la-mascara.html
[2] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Comissió Medi Ambient i Habitatge.  Sessió 44/2010 (03.03.2010). Intervencions de Salvador Boix, Marilén Barceló i Natàlia Molero. http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c754.pdf
[3] Diari de Sessions del Parlament de Catalunya, Comissió Medi Ambient i Habitatge.  Sessió 47/2010 (17.03.2010). http://www.parlament.cat/activitat/dspcc/08c776.pdf
[4] El Mundo.es, 22/09/2010, El rejoneador Joao Moura hijo, apaleado por la policía portuguesa, http://www.elmundo.es/elmundo/2010/09/21/toros/1285090921.html
[5] Youtube, Vladimir Teran Altamirano, 28/05/2011, Cornada del caballo del rejoneador Joao Moura y Triunfo de Leonardo HERNANDEZ en San Isidro. https://www.youtube.com/watch?v=BOzMOo3RYBM
[7] Cruelty to Animals Act de 1835 (llei britànica contra la crueltat cap als animals).
[8] Animalisme.cat, 12/02/2013, La veritat de la ILP tauro€conòmica.  Document de la Fundació Franz Webber.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/02/normal.html
Punt 10, Sobre les fal·làcies de la Declaració de motius i altres argumentacions: D'altra banda, el professor Illera sol afirmar que el seu estudi aviat es publicarà en una revista científica, així ho ve afirmant des de fa anys, fins i tot ha arribat a dir que es publicaria a la prestigiosa revista Hormones & Behavior.  La Plataforma Prou! va contactar amb la esmentada publicació a través de l'etòleg Jordi Casamitjana, i des de l'editorial van respondre que no coneixien ni tan sols el nom d’Illera i que mai havien rebut un estudi per publicar que afirmés haver fet semblant descobriment”.