Totes les “belles” tradicions velles. Pamplona–Gandia.


Es tortura pública d’un animal que crida i només vol fugir.
I no et sembla bonic, això?
Debat previ a la Manifestació antitaurina de Gandia del 13 de juliol de 2013[1].  Resposta del representant dels tauricides.
Sense bous no hi ha festa, ni borratxera, ni llibertat.
Defensora de la setmana taurina, mentre a dins de la plaça torturaven i mataven el primer vedell del 2012 a les becerrades cadafaleres d’Algemesí[2].
Totes les “belles” tradicions velles.  Pamplona–Gandia–Algemesí.
La injustícia es fa evident quan les pràctiques que la generen estan normalitzades i, més encara, quan aquestes pràctiques formen part d’un sistema que les sosté.  Per a qui les defensa perquè es creu la ideologia que les justifica o, encara pitjor, perquè en treu benefici, aquesta evidència és un atzucac del que intenta fugir fent servir la normalització.
Sanfermines 2013, Chupinazo
Al centre, una ma i uns dits.
Els Sanfermins de Pamplona són tot una font d’exemples.  Aquest any han estat les imatges de disbauxa amb dones grapejades per desenes o centenars d’homes que els arrenquen la roba[3].  Les dones, a moltes de les fotos, sembla que estan fent el volen fer.  Els homes ho fan sempre.  Elles riuen, viuen un d’aquests moments de diversió i descontrol que molta gent hem viscut, que certament no formen part de les nostres actuacions més brillants, però que tenim al calaix dels bons records (de joventut?) i dels què no ens penedim.  Per a ells segur que serà així, sense assumir cap risc per la seua llibertat[4].
Sanfermines 2013.  Concurs de fotografia eròtica.
És altra escena del patriarcat, amb les cartes sempre marcades.  L’evidència de les fotos és que ells exerceixen de mascles, sense preguntar ni esperar consentiments i, fins i tot, aprofitant que elles fan el que volen fer (quan no es tracta de models que, juntament amb les persones fotògrafes, van a la caça d’un premi en metàl·lic de fotografia eròtica[5]).  Els privilegiats pel sistema no deixen escapar ni una sola oportunitat d’exercir el seu poder, com fan amb els bous als terribles linxaments dels encierros, abans de la tortura i matança que els animals patiran a la plaça mentre ells criden i es continuen emborratxant.  Totes les “belles” tradicions velles.

Davant de l’evidència, només es poden amagar en la normalització i buscar explicacions en el context: la festa, l’alcohol, els somriures de les dones…  El dijous, a Gandia, torní a viure aquesta realitat mentre participava a un debat a la ràdio[6], previ a la manifestació antitaurina[7] que impulsa l’SPAMA Safor[8], amb el suport de la Plataforma Carles Pinazo[9], i que es farà hui dissabte, 13 de juliol, a partir de les 18:15h i des del Club Nàutic.  La manifestació vol recuperar la Gandia lliure de tortura taurina que va ser durant 25 anys, abans que el PP tornà a la foscor del passat només arribar al govern municipal, el 2o11.
José Villar Martínez participà com a membre de la penya de Gandia i es presentà com el primer empresari taurí de la ciutat i “qui va fer torero al Yiyo[10]”.  Ni tan sols es considerà en l’obligació d’amagar la tortura que, segons ell, només són unes banderilles i dos picades.  Només parlà de fiesta nacional, de la seua llibertat per a gaudir de la tortura i del la mentida dels diners i els llocs de treball que diuen generar (amb els diners públics que s’embutxaca el negoci taurí, es podrien mantindre llocs de treball reals que es perden amb les retallades, o es podrien generar llocs de treball en sectors realment productius).
També fou molt clara la intervenció del periodista Miguel Pérez, que es declarà taurí.  Segons ell, la falta de solidesa dels arguments a favor dels bous lliures de tortura està en que no s’han fet manifestacions a Gandia contra els circs amb animals, la pràctica de la caça o l’alimentació amb carn d’animals.  Per a la seua argumentació, insistí en les terribles condicions dels animals esclaus als circs, deixà clara la lògica del rebuig a la matança d’animals per diversió i, fins i tot, va fer una gràfica explicació sobre la gent que ha tingut l’experiència d’estar o viure a prop “dels escorxadors de ramat o de pollastres que, de nit, cridaven quan els enganxaven vius del coll i els escaldaven, abans de ser degollats”.  I tancà la fugida de l’atzucac amb la normalització: “I, tranquil·lament, anem a la carnisseria”.
Nosaltres, aquesta vesprada a Gandia, deixarem clar que el que fan als bous es una barbàrie que no es pot justificar de cap manera, que no s’ha de sostindre amb els diners públics.  Que aquesta bàrbarie no es pot amagar darrere de la tradició o de les banderes, i que no es pot normalitzar amb referències a altres formes d’esclavitzar, explotar, maltractar i matar animals.  La seua consisteix en envoltar una plaça amb grades que pretenen omplir de gent, i fer espectacle de la llarga agonia d’un animal que maten entre terribles tortures.
La gran majoria de ciutadanes i ciutadans ja no accepta aquest exercici trampós de normalització, com acabarà fent amb la resta de formes d’usar i explotar els altres animals. 
La gran majoria de la gent entén que tot plegat és un negoci que acaba així.  Aquest és el bou que tant diuen estimar, després que tots els diners ja estiguen repartits entre ramaders, toreros, apoderats i empresaris tauricídes.
La gran majoria de la gent vol que tot això s'acaba definitivament.
Una de les víctimes als Sanfermines de 2013, després de la tortura i matança que patí a la plaça de Pamplona.


[1] Plataforma Carles Pinazo, 12/07/2013, Gandia de cultura amb els bous.  Pels drets de tots els animals.  http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2013/07/12/gandia-de-cultura-amb-els-bous-pels-drets-de-tots-els-animals/
[2] Animalisme CAT, 27/09/2012, Lacre de sang.  Becerrades cadafaleres d’Algemesí. http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/09/lacre-de-sang-becerrades-cadafaleres.html
[3] Pikara Magazine, 09/07/2013, Arias Domínguez, Emilia Laura, Tetas y toros. http://www.pikaramagazine.com/2013/07/tetas-y-toros/
[4] Despentes, Virginie (Traducció del francès al castellà: Preciado, Beatriz), Teoría King Kong, Barcelona, Melusina, 2009, ISBN 9788496614765.  Sobre la vida de les dones sense les limitacions del patriarcat i front a les seues amenaces directes o velades.  Sobre les autolimitacions per la por al patriarcat i a les seues amenaces directes o velades.  Sobre la lluita contra els abusos i els abusadors (especialment, contra els violadors).
[6] Radio Gandia Cadena Ser, Informatiu La Ventana: A Debat, divendres, 12/07/2013. http://www.radiogandia.net/images/stories/audio/alacarta/LVdeGandia_Vie.mp3
[7] Plataforma Carles Pinazo, 12/07/2013, Gandia de cultura amb els bous.  Pels drets de tots els animals.  http://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2013/07/12/gandia-de-cultura-amb-els-bous-pels-drets-de-tots-els-animals/
[10] José Cubero Sánchez, el Yiyo (1964-1985).  Yiyo i el bou Burlero es mataren mútuament el 30 d’agost de 1985, a la plaça de Colmenar Viejo (Madrid).   Després d’haver estat torturat salvatgement i quan rebé l’estocada mortal per part de Yiyo, Burlero reaccionà amb una cabotada i clavà una de les seues banyes per l’esquena del torero, fins al cor.  La mort del Yiyo fou quasi instantània.