La cinquena fase.


Jesús Frare.

Escena típica.
El nom de la pel·lícula Trobades a la tercera fase[1] s’inspira en la classificació Hynek dels contactes entre éssers humans amb alienígenes.  La trobada pròxima de tercera fase (RR3) arriba al contacte visual: un individu humà veu alienígenes, fora o dins de les seues màquines.  El somni de la comunicació entre uns i altres arriba amb la cinquena fase (RR5).
Amb els anys, cada vegada em resulten més difícils les experiències de primer contacte, les trobades amb persones que entenen la vida sense que els altres animals siguen un factor a tindre en compte.  Tope amb cosmovisions que arriben de les profunditats de l’especisme, que es mostren a través d’expressions tan punyents que obren un abisme entre elles i jo.  Cadascuna de les moltes vegades que tinc una d’aquestes experiències, em venen a la ment aquelles escenes de Ballant amb llops[2], amb els sioux Zintká Nagwáka i Pehín Otháte i el tinent Dunbar al voltant del foc, buscant la forma de saltar les enormes barreres de comunicació que els separaven.
Quan aterrem als planetes de la tortura, es donen trobades pròximes de tercera fase que ja formen part de la monotonia.  Apareixen davant nostre eixos individus que fan les seues exhibicions, com un patètic haka[3] que consisteix en torejar un bou imaginari amb una capot imaginari o una muleta imaginària, mentre la resta de gent com ells aplaudeix i crida “olé”.  Repeteixen una i altra vegada coses com:  tu no menges carn?  Tu no tens gos i el passeges lligat?  Si no t’agrada no vingues!  Què serà de les deveses?  És la festa nacional, viva Espanya!  Als xiquets els agrada el circ!...  No són arguments ni interpel·lacions, només entrades del catecisme especista que reciten una i altra vegada, sense que importen els arguments contraris.
Destaquen els vells que decideixen fer evident la misèria que seran fins al dia de la seua mort, ja sense cap remei.  Recorde especialment un de Tordesillas que quasi no s’aguantava dret amb el seu gaiato, i que es passava el polze pel coll, de banda a banda, com a amenaça cap a nosaltres.  O aquella mòmia que isqué del circ Wonderland, quan era a la plaça de bous de València, per a fer com que ens crivellava amb les seues mans, amb les que feia la forma d’una metralladora.  A aquests, a tots els que criden “viva Franco” o ens fan el salut feixista, i a tots els que s’amaguen darrere la seua edat per a insultar i agredir, desitge que la biologia els regale, com a fi de la seua vellesa, la mort digna i en pau que ells neguen als animals que torturen pel seu gaudi.  El futur on no hi seran ens espera a la cantonada.
Formen part d’una enorme col·lecció, amb milers i milers de casos que es resumeixen en un.  Va passar a l’illa de Mallorca i estigué protagonitzat per un inqualificable parell, autors de frases com: “Filla de puta, vine ací que et fique el carall pel cony”.  La cinquena fase només es produirà a un lloc molt allunyat d’ells.  La comunicació és impossible.
És amb altra gent que mantenim eixe somni i amb la que, tan sovint, la realitat ens cau a sobre com un poal d’aigua freda.  El diumenge passat, vaig veure el capítol del programa 33 Revolucions[4] on intervenia el músic Joan Colomo, que va parlar de la seua joventut com a personatge estrany que no menjava carn.  En altre moment, apareixia a la cuina mentre tallaven pit de pollastre pel dinar, i explicà[5]:
Jo vaig ser vegetarià dels 15 als 25, i la veritat és que no he canviat gaire la meua idea que l’explotació animal és bastant cruel i es podria fer una mica més ètica, no?  El que passa és que arriba un moment en que jo sobreposo la meva satisfacció i el meu plaer i la meva felicitat a tot això, no?  Amb l’activisme polític m’ha passat una mica el mateix, no?  Potser si que, quan érem adolescents érem més combatius i, a nivell de lletres, era molt més clar.  Jo crec, però, que sempre queda el teu posicionament ideològic i, a les teves cançons, alguna cosa ha d’aflorar. 
La gàbia dels ànecs i les oques al museu de l'Horta d'Almàssera.
Al Ple de juliol de l’Ajuntament d’Almàssera també passà una cosa semblant.  A partir d’una pregunta de la ciutadania, es tornà a debatre sobre la situació dels animals tancats al Museu de l’Horta.  És una instal·lació inaugurada com a museu etnològic[6] el 1999, i que manté un espai a l’aire lliure amb parcel·les de conreu i, a més, un conjunt de gàbies on sempre s’han exhibit animals de granja (actualment només aus de corral[7]).  El debat, que sempre s’inicia al voltant de plantejaments benestaristes sobre les condicions de vida dels animals, no tarda en deixar-los de banda.
La persona que plantejà la qüestió volia impulsar una nova gestió dels espais, per a que s’adequaren a les necessitats zoològiques de cada tipus d’animals.  Deixà els arguments a favor de canviar la forma de la gàbia i llançà una queixa sobre els problemes de salut que poden generar els animals que viuen en eixes condicions a les persones que viuen a prop, com ella mateixa.  Altra persona del públic proposà solucionar el problema repartint els animals entre la gent del poble que passa fam.   La resposta de les persones responsables consistí en afirmar que el benestar dels animals sempre estarà supeditat a la seua finalitat, que és la de formar part del museu com a objectes d’exhibició pels grups que el visiten, que sovint veuen allí una gallina o un ànec per primera vegada.  “Per a menjar són massa vells, i no viuen a un refugi.  El fi del museu sabeu quin és”, sentencià.
És gent normal que ha normalitzat aquest discurs, com hem fet nosaltres abans.  El pes de l’omnipresent discurs especista fa que digues que sobreposes el teu plaer a la injustícia de la que dius ser conscient, un plaer del que gaudeixes a través de les víctimes d’eixa injustícia, dels seus propis cossos després que hagen estat tancats, torturats i matats.  Que fa que no pugues mantindre un discurs que no els deixe de banda, ni tan sols quan penses defensar el seu “benestar”.
Moltes d’aquestes persones no han sentit a parlar mai de drets animals, ni s’han parat a pensar mai que una gàbia sempre serà una gàbia, ni que poden viure perfectament sense un zoo ple de gàbies amb aus de corral condemnades a cadena perpètua.  Intente construir un discurs propi d’un primer contacte de cinquena fase, i veig que no ho aconseguisc en el seu gest, les seues expressions facials i corporals.  S’allunyen de mi fins i tot físicament, s’allunyen de la idea de considerar els animals per damunt de la seua utilitat per a elles i ells.  Altres vegades, ni tan sols ho intente perquè, després del que han dit, pense que és un repte enorme i que em supera.
Afortunadament, queda el suport moral dels contactes amb èxit.  Són tots aquells on s’ha pogut establir una comunicació, molts, i dels que han eixit noves converses i, fins i tot, canvis importants.  A la recerca d’aquestes contactes tan necessaris, continue buscant el millor llenguatge per fer-ho.
———
[1] Títol original: Close Encounters of the Third Kind.  1977, EUA, 137m.  Guió i direcció: Steven Spielberg.  Amb Richard Dreyfuss, François Truffaut i Melinda Dillon. 
[2] Títol original: Dances with Wolves.  1990, EUA, 183m.  Direcció: Kevin Costner.  Guió: Michael Blake.  Amb Kevin Costner, Marie McDonnell, Graham Greene, Floyd Westerman, Rodney A. Grant i Wes Studi. 
[3] Les danses maoris de Nova Zelanda són una meravella que no es pot comparar amb aquesta cosa.  Només ha estat una llicència.
[4] http://www.tv3.cat/33revolucions. Direcció: Joan Simó i Jordi Fàbregas.  Producció: Mertxe Larumbe.  Ajudant de producció: Hanneke Van Spaandonk.  Producció musical: Micky Forteza.  Guió: Txell Bonet, Dimas Rodríguez, Pep Blay.  Operadors de càmera: Joan Simó, Jordi Fàbregas i Josep Maria Salat.  Disseny musical: Josep Maria Salat, Jordi Fàbregas i Joan Simó.
[5] Programa del diumenge, 28/07/2013: Joan Colomo, Joan Pons i Mau Boada.  A partir del minut 16:03.  Sobre les experiències i el treball dels músics Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Joan Colomo i Dalmau Boada (Esperit!). 
[6] Animalisme CAT, 20/04/2013, Etnologia i cultura de l’especisme, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/04/etnologia-i-cultura-de-lespecisme.html

[7] Iniciativa Animalista, 30/07/2013, Primer rescat d'Iniciativa Animalista al Museu de l'Horta d'Almàssera, http://www.iniciativaanimalista.cat/index.php/item/2226-primer-rescat-diniciativa-animalista-al-museu-de-lhorta-dalmàssera