Solta d’ànecs de Sagunt.


No s’ha d’oblidar que la majoria de nosaltres som persones carnívores y l’única cosa que fem a les festes és soltar a la dàrsena del port els ànecs per a que les persones nedadores els agafen i puguen gaudir d’una bona paella d’ànec.
Carlos Zorrilla.  President de les penyes del port de Sagunt al 2003.
S’han complert tots els requisits legals, només la gent acreditada (unes 250 persones) i instruïda ha recollit els ànecs que, després de la festa, han estat tornats íntegrament (100 animals) a la seua granja d’origen.
José Vicente Bosque.  President de les penyes del port de Sagunt al 2011.

És una història més sobre lleis de “protecció i benestar animal” que es vulneren sense contemplació cada vegada que apareix un interés per a fer-ho, per insostenible que siga.  Les vulneracions solen quedar impunes i, fins i tot, s’acaben beneficiant de reformes fetes a mida.  Aquesta és la història de la solta d’ànecs del port de Sagunt.
Es tracta d’una d’aquestes “velles” tradicions valencianes que tenen origen a l’època més fosca del franquisme[1].  Concretament, s’ha datat el seu inici pels volts de 1940, quan hi havia molta gent disposada a fer el que fóra per aconseguir alguna cosa que posar a taula, i gent disposada a gaudir de l’espectacle de la seua lluita per la supervivència.  Formen part de les festes patronals del port i es fan el dia de festa gran, el 15 d’agost, com una més de les cucanyes marítimes.
Solta d'ànecs de Sagunt.  Un, sol i espantat, contra cinc.
Fa molt que no són altra cosa que el llançament a l’aigua d’ànecs criats per a ser matats a l’escorxador.  De la granja, on només no han vist mai un lloc per nadar sinó que han estat confinats i amuntegats, passen a les gàbies de transport, fan el viatge fins a Sagunt i, en mig de la cridòria, acaben a l’aigua.  Completament desorientats, els cau a sobre la gent que els vol capturar primer que la resta.  Els cauen a sobre, sovint, literalment, ja que una “tècnica de captura” consisteix en saltar des dels molls per provar de caure a sobre d’un animal i submergir-lo, per a allunyar-lo de la resta de gent que és a l’aigua.  Els animals no tenen cap opció: els han agafat pel coll i els ofegat mentre els arrossegaven cap a terra, completament submergits, o han estat objectes de baralla mentre els estiraven de les ales i les potes, perdent plomes i fins i tot extremitats.
La foscor del franquisme, suposadament, ha estat superada amb lleis com la que regula els espectacles públics al País Valencià[2], i que prohibeix explícitament, des de 1991, els que impliquen crueltat o maltractament als animals[3] (no inclou els bous, que es poden torturar i matar sota la protecció de lleis específiques).  Les denúncies animalistes contra la solta d’ànecs de Sagunt, una de les moltes pràctiques que vulneraven la llei impunement, amagades en l’àmbit local i el desconeixement general, no tardaren en arribar[4].
L’Associació nacional per a la protecció i el benestar dels animals (AMPBA[5]) portà la qüestió a tribunals.  El 2007, dictaminaren en última instància la il·legalitat de la pràctica, per implicar maltractament als animals[6].  Fins a eixe moment, l’administració autonòmica del PP s’havia esforçat en donar una aparença de rigor front a l’Ajuntament de Sagunt, que any rere any donava cobertura a les penyes per a que pogueren fer la solta.  Els procediments del ‘qui dia passa, any empeny[7]’, fonamentat en investigacions, informes, més investigacions i contrainformes, topaven ara amb una sentència en ferm.
Però, per a agreujar més la situació, l’Ajuntament de Sagunt obvià la nova situació i continuà amb la solta, sense comptar amb cap autorització prèvia i malgrat la sentència.  Ho feien donant per segura la multa administrativa que es generava posteriorment, i que rondava els 10.000€.  Aquesta ha estat una forma més de malbaratar els recursos públics, amb la tossuderia d’imposar el propi criteri, malgrat anar contra la llei, i generalment vinculat al pa i circ que garanteix el bany de masses pel populisme polític més mediocre, sempre amb un ull als “negocis” i l’altre a les properes eleccions.
Els individus capturats, enganxats pel coll i amb els caps 
sota l'aigua.
Així no fou fins al 2010, quan, per primera vegada, no hi hagué solta d’ànecs al port de Sagunt[8].  Molt de temps després de Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre, a tocar de Sagunt), Gandia (la Safor), Castelló (la Plana Alta) i Benicarló (el Baix Maestrat), els ànecs vius eren substituïts pels de goma i per pilotes i altres objectes bescanviables per premis.  Però  només era un parèntesi: la cabuderia es tornà a imposar i, aquesta vegada, amb l’ajuda de canvis legislatius quasi fets a mida.
Eixe mateix any, la llei d’espectacles públics fou reformada per a que no calguera l’autorització prèvia de la conselleria de Governació i Justícia de la Generalitat Valenciana, que ha estat substituïda per una “declaració responsable” de l’entitat o persona organitzadora dels espectacles.  L’aparença ha estat la de generar una burocràcia més àgil i adequada a la normativa europea, però a la terra de la festa psicòpata, de l’obsessió per convertir els altres animals en objectes de diversió, s’ha traduït en via lliure[9].
Amb aquesta eina, l’Ajuntament de Sagunt ha autoritzat tres edicions més de la solta d’ànecs (2011, 2012 i l’última, el 15 d’agost de 2013[10]).  Ho ha fet amb una “normativa de respecte al benestar dels animals” consistent en limitar el nombre de persones participants, que han d’estar acreditades i identificades i han de rebre una “formació” de menys d’una hora per a agafar els animals correctament, i en soltar una quantitat preestablerta d’ànecs (com si així no haguera estat sempre) que ronda els 150.  A la notícia d’El País sobre la solta del 2011, queda clar que gent no autoritzada a participar-hi i que, òbviament, no havia rebut cap “formació”, es tornà a llançar a sobre dels ànecs des dels molls[11].
L’Ajuntament de Sagunt no pot fer una “declaració responsable” respecte a la solta d’ànecs del port, perquè porta anys mostrant la seua irresponsabilitat en vulnerar normes malgrat els antecedents i, en fer cas omís de sentències en última instància judicial i, fins i tot, a la seua pròpia farsa de normativa.  El seu objectiu sempre ha estat el de donar cobertura a aquest linxament d’animals indefensos fóra com fóra.
Sembla que es volen eixir amb la seua.  Esperen que l’expedient es tanque a favor de qui acumula irregularitats permanents, gràcies a una reforma les legitima.  Que podran continuar amb la mateixa pràctica que abans feien obviant les lleis i incomplint sentències judicials.  Que la Generalitat tornarà al “qui dia passa, any empeny” dels informes i els contrainformes.  Sembla que tot això ja està passant.
Una víctima, fora de l'aigua.
I, òbviament, no ha de passar.  No ho podem permetre.   No es poden fer lleis a la seua mida, i no es poden vulnerar les lleis que aboleixen una pràctica de maltractament animal cada vegada que un grup de gent, defensora de la “tradició”, té el caprici de fer-ho. La Generalitat tampoc pot permetre aquest abús de poder, recolzat en fets tan greus com la desobediència a sentències judicials i el malbaratament de recursos públics amb multes segures.


[1] És el mateix cas del tir i arrossegament.  Animalisme CAT, Tir i arrossegament.  ‘Me cague en la mare que t’ha parit’ o la imatge de la por.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/10/tir-i-arrossegament-me-cague-en-la-mare.html
[2] La llei vigent és la LLEI 14/2010, de 3 de desembre, de la Generalitat, d’Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics (DOCV 6.414 – 10/12/2010, p. 44.847), http://www.docv.gva.es/datos/2010/12/10/pdf/2010_13297.pdf
[3] Article 3.3 de la llei.
[4] AnimaNaturalis, 31/07/2003, No permitamos la suelta de patos en Sagunto, http://www.animanaturalis.org/n/271
[6] La Opinión de Tenerife, 04/10/2007, Una sentencia afirma que el festejo de la suelta de patos de Sagunto supone un “trato antinatural”.
[7] Las Provincias, 17/08/2007, El Consell abre un expediente para comprobar si hubo maltrato en la suelta de patos de Puerto, http://www.lasprovincias.es/prensa/20070817/morvedre/consell-abre-expediente-para_20070817.html
[8] La Información, 11/08/2010, Puerto de Sagunto se queda sin la tradicional suelta de patos, http://videos.lainformacion.com/espana/puerto-de-sagunto-se-queda-sin-la-tradicional-suelta-de-patos_80Rm2vV3PoAXw2iYQEoEJ3/
[9] El Mundo, 16/08/2011, ¡Al agua patos… Otra vez!, http://www.elmundo.es/elmundo/2011/08/15/valencia/1313421229.html
[10] El Periódico de aquí,16/08/2013, Éxito en la tradicional suelta de patos al mar en Sagunto en la que han participado miles de personas, como colofón de las fiestas porteñas, http://www.elperiodicodeaqui.com/noticia/PUERTO-SAGUNTO--Sagunto--Exito-en-la-tradicional-suelta-de-p/48859
[11] El País, 16/08/2011, Los patos al agua vuelven a Sagunto,