Vivers. Noms darrere del decorat del zoo.


Jesús Frare

Portes del vell zoo, quan encara estava obert.
La història d’aquests condemnats a perpetuïtat parla del que signifiquen realment eixes presons d’animals que anomenem zoos.  Durant molts anys foren companys al Parc Zoològic de València, un racó de 4.000m2 del jardí dels Vivers on s’arribaren a amuntegar més de 150 animals en minúscules gàbies. 

De la meua primera i única visita a aquell horrible lloc, quan tenia 4 anys, sempre recordaré la mirada perduda d’una lleona darrere les reixes d’una gàbia on difícilment podia donar més de 10 passos.  Eixe zoo arribà al segle XXI com a mostra viva dels museus dels horrors que sempre són aquests llocs.  La gent visitant s’entristia davant d’aquell espectacle, però la gent de la ciutat l’havia normalitzat i ho justificava.  Idealitzaven els propis records d’infantesa i utilitzanven els xiquets i xiquetes que rebien el testimoni de la normalització, la majoria de les vegades, davant de la gàbia de Tarzán.
Tarzán, poc després d'arribar a València.
Fou un pobre ximpanzé que visqué prop de 38 anys a dins d’una d’eixes asfixiants gàbies.  Arribà l’abril de 1964 com a “donació” d’un funcionari colonial de Guinea Equatorial, i formà part del grup d’animals (la majoria procedents d’un circ) amb el que inauguraren el zoo, l’11 de juny de 1965[1].  Es convertí en el més vell i en el principal reclam, una espècie de Floquet de Neu amb la mirada perduda a l’horitzó mentre, segurament, somniava amb el paradís d’Àfrica de la seua infància.  Una vegada fugí, però s’aturà davant dels coloms a pocs metres de la presó, i el capturaren sense cap problema.  Morí un dilluns, 5 de juny de 2000[2].
Com sempre passa, aquell zoo fou el caprici d’una persona que decideix col·leccionar animals vius en gàbies i que diu que això és ciència.  Es diu Ignacio Docavo Alberti, i dirigí aquesta col·lecció de masmorres fins que la tancaren, el 2007.  La instal·lació tingué el caràcter de provisional durant aquests 42 anys, sempre esperant un lloc on adornar el concepte de presó que sempre serà un zoo.  Aquesta fita només arribà amb la parafernàlia dels grans events i la construcció del Bioparc per una empresa privada que volia fer grans negocis a costa dels animals.
Un dels companys de Tarzán fou Coco.  Tenia més caràcter i experiència en fugides, gràcies a la seua escapada de 1998.  El 14 d’abril de 2005, aprofità una badada del personal i es tornà a escapar amb la seua companya Mirinda, de 33 anys, les seues filles i el fill: Chispi (18), Kate (14) i Pascualín (6).  Mirinda portava amb ella el seu nadó,de poc més d’un mes.  Només Coco es resistí a la captura i, quan anava a saltar la tanca cap a Vivers, la policia local el matà a trets[3].  Tenia 32 anys i portava a Vivers des de 1978.
El jove Coco, ja a València.
El fill més xicotet del Coco i la Mirinda, que només ha estat lliure eixe breu temps abans que mataren son pare, també es diu Coco.  La Mirinda ha tingut més fills amb el Napoleón, altre mascle esclau.  Com a mínim dos han estat venuts a altres zoos.   
El zoo continuà engrandint la seua història negra després del seu tancament, perquè molts animals encara no tenien lloc al Bioparc o, senzillament, no el tindrien mai.  Qui es va fer famós fou Boris, un orangutan.  Com que aquesta espècie és asiàtica i el Bioparc nasqué per a representar ecosistemes africans, no el volien[4]. 
Boris, quan el zoo ja estava tancat.
Les institucions es desentengueren d’aportar els diners necessaris per a la seua manutenció[5], el Projecte Gran Simi denuncià públicament la seua situació d’abandonament[6] i, a les Corts Valencianes, membres del PP respongueren als grups de l’opossició que, si tan preocupats estaven per Boris, que l’adoptaren.  Docavo declarà que l’animal no patia a Vivers perquè, pel caràcter solitari d’aquesta espècie, no trobava a faltar la presència de visitants.  No explicà si, aleshores, patia quan havia de suportar la presència permanent de gent per a observar el seu captiveri.
Els zoos oculten el que poden d’aquestes històries.  Diuen que Boris acabà a un zoo dels Països Baixos, dos anys després del tancament del vell zoo.
Rómulo és un rinoceront que també visqué aquesta situació.  Ell acabà marxant al Bioparc, però arrossegava les seqüeles de 23 anys de presó a un cercle de 18m de diàmetre, completament sol.  Desenvolupà una forta estereotípia, consistent en caminar permanentment en cercle[7].  El Bioparc el recollí com una obligació, i planificà utilitzar-lo per a que estiguera a prop del nou mascle del zoo i que aquest el veiera com a competència amb les femelles, s’excitara i s’aparellara amb elles.  Per suposat, el Bioparc afirmà que anava a tindre molta cura del Rómulo i que estava seguint un programa que el curaria de la seua estereotípia.
Poc més de 3 mesos després, informaren que el Rómulo es jubilava.  Deien que el que estava provocant era tot el contrari del que volien d’ell, ja que  havia inhibit els instints reproductors del nou mascle.  Deien que l’estereotípia del Rómulo no s’havia corregit.  Deien que vendre el Rómulo a un parc zoològic de Sevilla era donar-li la jubilació[8].  Amb 39 anys, el Rómulo continuarà patint. 
Històries de Vivers.  Històries del zoo que també s’estan donant a la presó del Bioparc, que només és un decorat per a enganyar els nostres ulls.  Les gàbies sempre són gàbies, i els zoos només acumulen víctimes con el Tarzán, el Coco, el Boris i el Rómulo.

Rómulo, "el rinoceront trist", ja al Bioparc.
-----------------------------------------------

[1] Valenpedia, Hemeroteca valenciana.  Las Províncias, 1965, Llegan los primeros habitantes del zoo de Valencia, http://valenpedia.lasprovincias.es/historia-valencia/1965/llegan_los_primeros_habitantes_del_zoo_de_valencia
[2] Las Provincias, 17/07/2007, La muerte del chimpanzé Tarzán conmocionó a Valencia por ser el auténtico rey del zoológico.  http://www.lasprovincias.es/prensa/20070617/valencia/muerte-chimpance-tarzan-conmociono_20070617.html
[3] El País, 15/04/2005, La trágica fuga de Coco y familia, http://elpais.com/diario/2005/04/15/cvalenciana/1113592705_850215.html
[4] Levante-EMV, 27/07/2008, Tres hipopótamos y un orangután aguardan todavía una salida del olvidado zoo de Viveros, http://www.lasprovincias.es/valencia/20080727/valencia/tres-hipopotamos-orangutan-aguardan-20080727.html
[5] Levante-EMV, 27/09/2008, El orangután del zoo de Viveros sobrevive gracias a un préstamo de Bancaja, http://www.levante-emv.com/valencia/2008/09/17/orangutan-zoo-viveros-sobrevive-gracias-prestamo-bancaja/495856.html
[6] Las Provincias, 15/09/2008, Una asociación denuncia el mal estado de un orangután en el zoo de Viveros, http://www.lasprovincias.es/valencia/20080915/valencia/asociacion-denuncia-estado-orangutan-20080915.html
[7] Levante-EMV, 19/03/2013, La nueva vida de los animales de Viveros, http://www.levante-emv.com/valencia/2013/03/14/nueva-vida-animales-viveros/981911.html
[8] Levante-EMV, 21/06/2013, El rinoceronte de Viveros se jubila, http://www.levante-emv.com/valencia/2013/06/21/rinoceronte-viveros-jubila/1009067.html