Bous al carrer. La “tradició” que s’escapa de les retallades.


Ajuntament de Museros.
Els ajuntaments dels bous al carrer no només estan sistemàticament implicats en la seua justificació i en el seu ús populista, com a proveïdors de moments de glòria per a alcaldies i regidories.  També estan implicats en el seu finançament i en la ocultació i negació d’eixe finançament.  Les preguntes solen tindre la mateixa resposta: no es paga res que no siga la neteja dels carrers o el servei de policia
Museros[1] és un poble amb quasi 6.000 persones habitants al 2011[2] i, segons informa l’ajuntament, 5 penyes taurines actives[3], cadascuna amb un programa propi de bous al carrer i, per tant, amb el seu cartell de víctimes.
Museros és al nord de l’Horta, l’epicentre del linxament de bous al carrer de la comarca.  Aquesta “tradició” dels bous al carrer va perdent força mentre s’irradia de nord a sud del País Valencià.  Com mostren les memòries sobre bous al carrer de la Conselleria de Governació, són omnipresents  des de les Terres de l’Ebre fins a l’Horta, el Camp del Túria i els Serrans, on comencen a aparèixer els pobles sense tortura taurina en un nombre cada vegada major fins a arribar a les comarques centrals, on ja són molt minoritaris.
Cartell d'una penya de Museros.
Les penyes de Museros s’han aglutinat durant anys en la comissió taurina, que organitzava el Dia del Bou del 14 d’agost, porta d’entrada a les festes majors de Sant Roc i la Mare de Déu d’Agost (del 15 al 17).  En els anys dels excessos tiraven la casa per la finestra i compraven bous de prestigioses ramaderies per a ser linxats per la vesprada i embolats per la nit, abans de ser enviats a l’escorxador.  

Les prestigioses ramaderies venen molt cars els bous que envien a la mort, malgrat que els han descartat prèviament pel negoci de la tortura i matança a les places.   Als bous al carrer són els bous cerrils o salvatges, perquè no els han soltat mai abans als carrers, a diferència dels bous que lloguen les ramaderies.  Aquests bous estan condemnats a la mort als escorxadors, perquè les ramaderies no volen que puguen servir de sementals per a generar més ramaderies i, per tant, més competència.

La crisi ha fet que, aquest 2013, no es constituira la comissió taurina.  L’ajuntament no volia o no podia fer front a un any sense bous a la festa major, i va assumir el cost amb diners públics.  A una pregunta del grup municipal de Compromís durant el ple municipal de juliol[4], feta a Manolo Moreno, regidor del PP responsable, aquest contestà que es gastaren 39.930€ en compra d’animals, barreres i altres mesures de seguretat, serveis mèdics d’emergència i assegurances, i que el consistori aportà 29.040€[5].  També afirmà que cap dels animals linxats costà 5.000€.

El cartell dels bous al carrer pagats per l'ajuntament.
Però, fa pocs dies, el diari Levante–EMV[6] publicava un article amb següent títol: Museros gastà 5.000€ en un bou que tragué dues vegades a les festes d’agost[7], i que xifra en 21.000€ més IVA (25.410€) el que es gastà l’ajuntament en bous i en 4.500 (5.445 amb IVA) el que es pagà per un sol bou de la ramaderia de Samuel Flores[8].  Sembla que el mateix Moreno avalà aquestes xifres i les justificà per la necessitat de mantindre la tradició dels bous al carrer en la festa major de Museros.
S’ha d’afegir que, al mateix ple de juliol, s’aprovaren els pressupostos de l’Ajuntament pel 2013, que segueixen el model d’apropiació capitalista recolzat en aquesta estafa que anomenen crisi.  La crisi la paga la ciutadania amb l’increment de tots els impostos i taxes que cobra l’ajuntament; amb la desaparició de tots els mecanismes de redistribució de la riquesa com les beques menjador i per a compra de llibres escolar, com els serveis d’ajuda a domicili i com molts altres, que abans s’entregaven indiscriminadament i que ara no rep ni tan sols qui ho necessita de veritat; amb el refinançament dels deutes acumulats durant els temps del balafiament, retardant el seu pagament fins a d’ací 10 anys.  Eixe pressupost preveu poc més de 16.000€ en inversió pel 2013, menys del que costà la tortura taurina.
Més suport als bous.  Coferència patrocinada per l'ajuntament.
El malbaratament d’aquests recursos públics tan necessaris en els linxaments dels bous al carrer es fa, quasi sempre, de forma que siga difícil d’evidenciar.  Es fa mitjançant el pagament de factures relacionades (com les de les assegurances), a través de subvencions directes a les penyes que després es neguen o a través d’entregues a associacions que accepten fer de pantalla.  Molt poques vegades s’evidencien d’aquesta manera i, com que la pràctica de la gent responsable és negar-ho tot, també ho han volgut negar en aquesta ocasió, amb les falsedats i contradiccions en les xifres incloses. 


[1] Pàgina web de l’Ajuntament de Museros, http://www.ajunt-museros.com/
[2] Institut Valencià d’Estadística.  Fitxa municipal de Museros, actualització del 2012, http://www.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/infomun/fichas/val/Fichas/46177.pdf
[4] Bloc Nacionalista Valencia–Museros, 31/07/2013, En el Ple del 25 de juliol… http://www.blocmuseros.org/2013/07/en-el-ple-del-25-de-juliol_31.html
[5] Xifres expressades amb el cost total, inclòs el 21% d’IVA que l’ajuntament ha de pagar pels bens i serveis gravats amb aquest impost, com qualsevol consumidor o consumidora final.  Al Ple de l’ajuntament es parlava de les bases sense IVA.