Temporada de bolets o la Federació de criadors de gall combatent espanyol.

A les tres baralles que vaig veure, els perdedors moriren als pocs minuts.  Fora d’això, he de dir que tota la moguda és prou atractiva: dos ocells de color que ballen juntament amb tot el que els envolta i el cerimonial de qualsevol dels seus tràmits.  Per a mi, un diumenge sense baralles de galls no és diumenge.  
Del naranco a los andes 2.  Riña de gallos(1)
Acte de presentació.  Mostra de l'estima pels animals.
I, de sobte, ha aparegut la Federació Valenciana de Criadors del Gall Combatent Espanyol (FVCGCE).  Feren una presentació davant la premsa a les portes de la Sala la Gallera(2) de Velluters i, com el nom de l’espai permet endevinar, no ha estat una elecció casual: antigament era un lloc de baralles i apostes “que, durant molt de temps, gaudiren de gran popularitat”(3).  Vaja, que era una gallera.  Repetisc: per a baralles i apostes.
L’argumentari d’aquesta gent és molt interessant.  Per una banda usen les justificacions de sempre, els recursos retòrics que fan que la nostra terra semble una cadena de muntatge de l’explotació animal, un sistema de producció en massa i a ritme frenètic d’unitats d’explotació i tortura, totes fetes amb les mateixes peces.  Ho adornen amb reivindicacions sui generis que arriben a ser molt sorprenents.  Sintetitzat:
1. Tradició.  Resulta que les baralles de galls també formen part del nostre ADN.  Diuen, fins i tot, que la cosa ve “dels fenicis”, fa 3.000 anys.  Aquesta gent és una miqueta menys valenta que la del tir i arrossegament, que situa el seu origen en la domesticació del cavall, o la de la tortura taurina, que a la mínima et parlen del laberint del Minotaure.  
Si, segons sembla, els vaixells fenicis(4) que arribaren a la península Ibèrica per a comprar i vendre portaren les primeres gallines esclaves des de les seues terres originàries.  Eren, però, d’aquestes que engabien per a que posen ous i que, després, degollen per a fer brou.
2. Extinció propera, com la dels dinosaures, si no fem res per a aturar-la.  Amb la seua gran generositat, estan preservant els galls de baralla de l’extinció.
“Com que no n’hi ha de baralles, ‘l’espècie’ s’està extingint”. Diuen que la legislació valenciana d’espectacles i la de protecció animal ha generat aquesta situació, “a diferència del que passa a Andalusia i Canàries”(5). Les baralles són la raó de ser d’aquests animals i ho saben, és una idea que tenen al cap i que volen amagar a un raconet.  El subconscient, però, els delata ràpidament.
Estat d'un gall confiscat a una intervenció del SEPRONA.
3. Conservació.  Es volen disfressar de zoo o de reserva, i també d’associacions de cria com les de gossos i gats.  Volen crear uns estàndards per a les suposades races valencianes que anomenen “gall combatent”, “gall de Carcaixent” o “gall ull de gat”.  Fins i tot parlen d’una suposada raça valenciana que anomenen”Sagüenya” i que hauria estat més gran que un xiquet o xiqueta de 10 anys.  Les volen promocionar amb concursos de bellesa i coses semblants.     
Han de sentir orgull pel que fan, no vergonya.  La seua no és una activitat il·legal, és un esforç de conservació que respecta la llei escrupolosament i que, fins i tot, expulsen de les seues files aquell que acaba tenint a veure amb les baralles i les apostes.  Diuen que la gent vol criar per gust i admiració les races autòctones i que “molta” ni tan sols ven els seus galls.  
De nou, la idea que balla neguitosa dins dels seus caps fa sorgir el fil del que tirar: hi ha mercat i qui els compra serà per a alguna cosa…  Les baralles, clar que si.
4. Suport social majoritari.  Aquest bolet que ix de sobte diu que compta, només al País Valencià, amb 15 associacions i més de 6.000 membres en total.  De veres?  I on s’amagaven?  Supose que a prop de les galleres.  Ah!  I estan treballant per a fer una associació estatal. 
Operació de la Policia Local de Màlaga al barri de la Palmilla.  Cria 
il·legal de galls de baralla a les teulades dels edificis.
5. Gent honrada, no monstres.  No troben gens bé que se’ls associe amb la marginalitat, la delinqüència, les drogues… Ni amb les baralles de galls o el maltractament animal.  Diuen que “són persones empresàries, bomberes i conductores d’ambulància, no gentola”.  No són monstres, són personetes que crien galls de baralla.  
Em resulta molt familiar aquest esforç de mostrar-se com a bons pares de família i honrats contribuents, que fa que me’ls imagine amb una destral mecànica encesa a les mans i amb la cara de mala hòstia i les celles punxegudes del Josef Fritzl, el monstre d’Amstetten.  Una miqueta més i haurien dit que les baralles de galls són un art i que el gall no pateix per unes endorfines que segrega.        
6. Necessitat de suport i mans obertes per a recollir tots els diners i subvencions públiques que vinguen.  Diuen que, pel que fa al seu negociat, la gestió ha estat “desastrosa” al País Valencià.  És a dir, que a les seues butxaques no ha arribat ni una engruna i es senten discriminats i discriminades.  Volen que les coses queden clares i s’inventen un patronat balear dels galls que posa diners que han servit per a recuperar el rater mallorquí(6).  També parlen de la mítica recuperació de cinc “especies” en perill d’extinció a Catalunya(7).  
Bonus track: bous i “espècies”.  La tortura taurina és el seu referent.  Parlen obertament del suport que rep i de l’enveja que els genera que estiga exclosa de les lleis de protecció animal.  Fins i tot tenen una “tienta” idèntica a la que pateixen els bous.  Segons diuen, enfronten els animals amb un recobriment especial als esperons i esparadrap al bec, per a trobar els individus que responen millor al desig de baralla de qui els cria i que, per això, són de “pura raça”.  Si l’objectiu és la cria d’un estàndard de raça per a fer concursos de bellesa i “anar a Andalusia amb els galls valencians”, per què han de mostrar eixa tendència a la baralla?
El que està en perill d’extinció és el seu interès, que només és seu.  Si la llei dificulta l’accés als diners de les apostes i les baralles, volen els dels nostres impostos.  Si desapareix el maltractament, la tortura i l’explotació es queden sense la principal causa per a criar les races d’animals que exploten.  
Els bous de lídia que torturen i destrossen a les places no són una “espècie”.  Les ovelles merines, que exploten per la seua llana, no són una “espècie”.  Els cavalls pirinencs que utilitzen  al tir i arrossegament o els rucs catalans no són “espècies”.   Els galls de baralles no són una “espècie”… Les races d’animals que han creuat els éssers humans per a que estiguen més ajustades a les seues formes d’explotació NO SÓN ESPÈCIES.  NO HI HA CAP PERILL D’EXTINCIÓ!!!  
Les baralles de galls il·legals són una realitat.  Els animals que s’han recuperat amb actuacions de la policia contra aquestes activitats han estat majoritàriament sacrificats, perquè no saben que fer amb ells.  Alguns individus han anat a parar a protectores d’animals que, sempre al límit i sense recursos, han tornat a ser la seua única escapatòria, l’única alternativa que la societat troba.  
Aquesta forma d’explotació és brutal, i això ja està reconegut a través de les lleis.  Les maniobres de l’explotació per a escapolir-se del progrés han de rebre una resposta clara i, si no ve de cap altra instància, haurà de vindre del moviment pels drets dels animals.  Ni un pas enrere.   
———
(3) Las Provincias, Daniel Navarro, 07/08/2014, En defensa del gallo valenciano, http://www.lasprovincias.es/sociedad/201408/07/defensa-gallo-valenciano-20140807000213-v.html
(4) ABC, Raquel Martínez, 06/08/2014, “Los gallos de pelea no son una droga prohibida”, http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20140806/abci-federacion-gallos-pelea-201408061822.html
(5) A Andalusia i Canàries s’ha cedit als interessos de la cria i explotació de galls PER A BARALLES. Malgrat això, les lleis són restrictives als dos territoris: a Canàries no es pot obrir una nova gallera des de la promulgació de la llei de protecció animal de 1991.  A Andalusia només es poden celebrar per penyes de cria federades i que demostren que el seu objectiu és “la millora de la raça i l’exportació”; estan prohibides les apostes, la publicitat de les baralles, la participació de persones que no formen part de les organitzacions i de qualsevol que siga menor de 16 anys.
(6) Pel que sembla, parlen de Patronat de les Races Autòctones de les Illes Balears (PRIAB).  A aquesta web no és parla de cap raça de gall balear.  http://www.racesautoctones.com
(7) Races autòctones d’aus al Principat.  Cap gall de baralles. http://www.rac.uab.es/aus.htm