Les becerrades cadafaleres d’Algemesí. Imatges del 2014.

Hui és l’últim dia de la setmana de bous d’Algemesí.  Aquesta vesprada de diumenge mataran els quatre últims jònecs de la fira, tancant la xifra de més de 40 animals torturats i massacrats.  Entre ells, es trobem els 6 vedells matats a les infames becerrades cadafaleres, cries que amb prou faena arriben a l’any de vida.  Els diccionaris taurins(1) diuen que “en cap cas, aquests animals podran superar els dos anys d’edat, ni causar perill per les seues defenses”.  També diuen, com el reglament taurí espanyol, que poden participar persones “simples aficionades o joves que s’inicien al món del toreig”(2).
A Algemesí, fa tres anys que la Comissió Taurina i l’equip de govern del PP a l’Ajuntament prohibeixen la gravació d’imatges de les becerrades i fa tot el possible perquè aquesta prohibició s’aplique amb rigor, sota el pretext que les imatges són manipulades pel moviment antitaurí i els mitjans de comunicació que no s’ajusten a les seues tesis.  També diuen que les imatges disponibles no responen a la realitat, perquè han canviat gràcies a noves i estrictes normes.
Els canvis consisteixen en la introducció d’un curs de formació per a les persones que han de perpetrar la matança dels vedells i que, segons asseguren, dura un any i té un cost superior als 1.000€.  També diuen aplicar amb rigor el control sobre el procés de tortura que anomenen toreig, per a acabar amb les carnisseries de fins a 10 estocades fetes per persones sense cap capacitat de matar i completament borratxes, que han arribat a travessar amb l’espasa els colls d’aquestes cries de bou.  Fins i tot, parlen de controls d’alcoholèmia a les persones participants.          
Subratllem: amb la prohibició, no permeten que el que diuen es puga comprovar
Aquest any, un grup de persones s’infiltrà a la plaça, i han facilitat a Iniciativa Animalista les imatges que han aconseguit, amb molta dificultat, de les dues becerrades cadafaleres.  Fou impossible maniobrar els equips de gravació el dilluns, però si que ho aconseguiren el dijous, aconseguint imatges més directes.  
Fragments d’aquestes imatges han aparegut a diversos reportatges de televisió sobre les becerrades cadafaleres.  Estaran a disposició de tothom completes, amb els talls d’aquells fragments generats durant els moviments d’ocultació de la càmera i de les persones que gravaven.  També hem seleccionat una sèrie de talls per a mostrar la realitat de manera més directa.  Són aquests:
El vedell(3).  Així és aquest animal, molt xicotet.  Les imatges mostren un anoll, un animal que ronda l’any de vida, sense banyes i sense força.  Es pot veure com cau, i com es torna a caure, que quasi no té banyes i que no suposa cap amenaça per a les persones que el toregen.  La normativa obliga, a més, a afaitar les puntes d’aquestes minúscules banyes per eliminar qualsevol possibilitat de perill.


El toreig(4)Aquest fragment és una primera mostra de “la formació” d’aquestes persones.  L’home mostra certa habilitat amb la capa, però amb la muleta és distint.  Li cau constantment, moltes vegades perquè el vedell la xafa i li la treu de les mans.  Es torna a veure que el perill és inexistent: apareix la quadrilla amb el director de lídia al capdavant, l’home de negre(5), i l’única cosa que poden evitar és que s’evidencie que el vedell no pot fer mal a ningú.  
La tasca principal d’aquesta gent, amb les seues capes, és cansar el vedell per a que siga més estàtic, més previsible i encara més fàcil de manipular. 

Les banderilles.  Són dos fragments, de les banderilles a dos vedells distints.  El primer(6) pateix tres intents de clavar-li un parell de banderilles, 6 arpons en total.  Mostren el seu nivell de formació: no tenen capacitat per a fer eixa microaturada on el banderiller “apunta” i calcula on ha de clavar aquests instruments de tortura.  Corren sense parar i perden de vista l’animal fins que, una vegada al damunt d’ell, intenten clavar les banderilles com poden.  
El primer banderiller s’entrebanca i cau davant el vedell, amb les banderilles a les mans.  Les imatges són patètiques: com un allau, arrossega l’animal.  És ell qui envesteix aquesta xicoteta cria de bou, que no pot fer res per defensar-se.  Només encerten a clavar-li una banderilla al segon intent, que es clava a la tendra carn del coll de l’animal.  
En el segon vedell(7), En aquest cas, l’animal acaba patint “l’encert” de dues banderilles, més centrades que en el cas anterior.  Es tracta de banderilles reglamentàries, com les que posen als bous, amb una fulla principal de 6cm d’acer tallant i punxant i altra fulla de 4cm per a fer l’arpó, formant un triangle de fins a 16cm de base per a que esgarre la carn a cada moviment.  


La mort. També són dos vídeos, un per cada vedell. Els dos animals pateixen lentes agonies, de més de 5 minuts cadascuna.  La gent de les capes intenta moure l’animal per a que, amb el moviment, l’espasa perfore òrgans interns, a poc a poc.      
El primer(8) pateix dos intents d’estocada, i només el segon entra fins a la meitat.  El vedell busca el refugi de la barrera per a afrontar l’intens dolor que pateix.  No troba cap tranquil·litat, i ha de lluitar per la seua vida fins al final.  Cau i s’alça altra vegada, per a intentar fer fugir els homes de les capes. 
Al segon vedell(9), el matador encerta a la primer, però no mata l’animal.  És altra de les característiques de la tortura taurina: fins i tot els matadors més experimentats sotmeten a llargues carnisseries els animals, perquè les tècniques que utilitzen aboquen a aquestes situacions en la major part dels casos.  L’animal pateix quatre descabells fins que el director de lídia el mata.  Nerviós, es posa a tallar les orelles de l’animal només ha caigut a terra.  Probablement, encara està viu.


Els cavalls(10).  Aquests són els cadàvers dels dos vedells, que intenten amagar a les càmeres de fora de la plaça.  Abans, els arrossegaven pel carrer Muntanya, i els homes dels cavalls aprofitaven per a improvisar un concurs de tir i arrossegament.  Els cavalls esclaus són les altres víctimes de la tortura taurina.
Les imatges tornen a mostrar la realitat de les becerrades: malgrat els canvis que poden haver acabat amb els extrems més inenarrables, tot continua igual.  Malgrat els esforços per de l’Ajuntament i la Comissió Taurina per a ocultar-ho, ací està la realitat.  
———
(1) Centre Etnogràfic del Bou de Toreig.  Diccionari taurí.  Entrada: “becerrada”.  http://www.cetnotorolidia.es/opencms_wf/opencms/diccionario_taurino/B/Becerrada.html
(2) Reglament taurí espanyol.  Article 25e).
(5) El reglament imposa que aquests espectacles estiguen sota la responsabilitat d'una persona professional del toreig inscrita a les seccions I o II del Registre General de Professionals Taurines o en la condició de banderillera de la categoria primera de la secció V (article 25e).