Amb diners, xiulets. Ostentació, crisi i explotació animal.

Publicat a La Veu del País Valencià.


Subhasta del Vedat de Silla d'aquest 2014.
Fa pocs dies que s’han subhastat, com cada any, els llocs de caça del vedat de Silla.  S’oferien amagatalls amb dret a matar, per a seure i disparar contra les aus migratòries que nien al parc de l’Albufera durant 40 dies de veda.  Diu la notícia de l’Ajuntament que han recaptat 121.500€, quasi el doble que el 2012 i un 40% més que el 2013(1).  Queda encara molt per a arribar a aquelles xifres “per sobre de les nostres possibilitats”:  s’han pagat entre 9.000 i 14.000€ per diversos d’aquests llocs de franctirador, encara lluny dels 25.000€ que marquen el rècord(2).
La relació entre l’ostentació, el balafiament i l’explotació d’animals s’evidencia a moltes de les pràctiques humanes.  Al voltant de “l’esport dels reis” es donen algunes de les més cridaneres, amb imatges icòniques com la dels genets britànics amb jaqueta roja i capell negre, envoltats de gossos entrenats per a perseguir una pobre rabosa.  També destaquen altres com el món del vestit i la moda, amb una indústria pelletera que aconsegueix que els seus abrics antàrtics passegen per València en primavera.  O el del menjar, amb cuines reconegudes plenes de foie-gras, crustacis vius o cadàvers de cries arrencades del costat de sa mare.
Típica imatge de la caça de raboses.
Molt a prop de Silla hi ha altra subhasta pensada per a aprofitar la palanca de l’ostentació.  Cada mes de març, les penyes cadafaleres d’Algemesí són convocades a la subhasta de cadafals, cadascuna de les 29 seccions de la famosa plaça quadrada on es perpetrarà la matança de desenes d’animals durant la setmana de bous de setembre.  Aquest acte també ha passat per temps millors.  
La subhasta del 2014 començà, com la de l’any anterior, amb la sentència de dos cadafals buits, perquè només 27 penyes feren el dipòsit de 3.000€ que cal per a participar-hi. Assetjada per la necessitat dels diners que calen per a ostentar, la Comissió Taurina tornà a trencar amb la tradició que tant defensa i cridà “associacions, col·lectius i empreses” a que supliren les vacants(3).  La recaptació baixà com cada any des de fa molt i 22 dels cadafals s’adjudicaren al preu d’eixida, sense cap oferta a l’alça.  Entr ells es trobava el del PP, que actuà com a un dels 27 dipositaris inicials de la fiança.  Ningú més acudí a la crida, i els cadafals 27 i 28 es quedaren sense adjudicar(4).
Els símbols de poder que semblen arrelats al més profund del cervell humà giren al voltant de les demostracions de força del mascle guerrer i caçador, que prompte acabaren lligades amb les demostracions de riquesa.  Armes, gossos, vehicles, viatges i safaris…  Tot son elements d’ostentació i complement necessari de “La escopeta nacional” de Berlanga, protagonitzada per jutges, polítics, negociadors, comissionistes, empresaris i banquers, tots al voltant del rei Mataelefants i el seu pavelló de caça, els grans sopars de negocis o els tripijocs arreglats a les barreres de preferent de les places de bous.
Aquesta dèria de l’animal més racional del planeta ha fet que pràctiques de pobres s’hagen reconvertit en coses de rics.  Ha passat amb la paella, un menjar pensat per a aprofitar el que hi havia i que, ara, alguna gent troba més bona si la condimenten amb esnobisme a un restaurant car de la platja o de l’Albufera.  Pel que fa als animals, fins i tot, fa poc(5) que s’han inventat el tir i arrossegament, un esport amb olor a fam, suor i llàgrimes com les del Batiste pel pobre Morrut a “La Barraca”.    
Detall d'una escopeta de luxe amb peces de plata i or.
Algunes superen els 100.000€.
Una de les evolucions que més em crida l’atenció és la dels paranys integrats, com la piscina o la pista de tennis, en el disseny de grans xalets als pobles de Castelló.  Un parany era una trampa amb aspecte d’arbre on els ocells migratoris queien enganxats per les vares impregnades de lliga(6), i era una forma de caça per a gent a qui el  treball de sol a sol no li assegurava el menjar de cada dia.  En aquestes residències, és una construcció on els amos, com Serafín Castellanos o l’alcalde paranyer de Vila-Real, esmorzen amb els amics mentre els ocells cauen al seu voltant. 
El dictador Franco, un personatge que entrava en èxtasi quan l’arpó que disparava des del seu iot Azor matava una balena, menyspreava els bous al carrer perquè eren cosa de la xusma.  La seua pretensiosa reconversió ha tirat de ramaderies de renom i ha fet que enormes Miures o Vitorinos s’arrossegaren per l’asfalt d’alguns pobles com el meu a canvi de quantitats astronòmiques.  L’última moda és una espècie de tot per l’aire consistent en la compra de desenes de bous salvatges que, fins i tot, s’embolen a la vegada a Borriana, el Grau de Castelló, Orpesa o la Pobla de Vallbona.  Per suposat, tothom ha de saber l’enorme quantitat de diners que s’han gastat.
És impossible deslligar els bous als carrers dels seus orígens, quan algú amb poder i diners soltava animals davant del poble famolenc per a mirar com un estol humà els matava i esquarterava al mig del carrer.  Aquesta linxament, tan semblant en essència a la solta d’ànecs del Port de Sagunt o les cucanyes de rates per Sant Pere Nolasc al Puig, es continua presentant com un regal a la població en dies de festa quan, en realitat, es una justificació del caduc sistema que l’impulsa.
És terrible que tot plegat puga sobreviure a un món que es diu civilitzat, i que els diners s’hagen convertit en el seu suport i justificació.  Totes aquestes formes d’abús s’intenten justificar amb els diners que mouen i els suposats ingressos que generen, mentre callen les subvencions que obtenen i les despeses que generen (neteja del bosc, contaminació dels aqüífers amb plom, manteniment de les places de bous amb diners públics i reformes milionàries, etc.).  I és terrible que siga la crisi i no el progrés la que les pose a la corda fluixa.
Tal vegada siga per això que diuen que les crisis són temps d’oportunitats i de canvi.    
La imatge de la barrera de preferent d'una plaça que més m'ha agradat sempre (2008).  El bou vol ser lliure i està disposat a passar per sobre d'Àlvarez Cascos i el seu amic petrificat.  L'exalcalde de Madrid declarà que no havia tingut por, que estava acostumat a veure els bous de prop.
-----------
(1) Ajuntament de Silla, 13/10/2014, La subhasta dels llocs de caça recapta més de 121.500€http://www.silla.es/noticies/i/76526/1342/la-subhasta-dels-llocs-de-caca-recapta-121-500-euros 
(2) Animalisme CAT, 12/10/2011, Profit.  La caça a l’Albufera de Valènciahttp://animalismecat.blogspot.com.es/2011/10/profit-la-caca-lalbufera-de-valencia.html 
(3) Algemesí Web, redacció, 21/03/2014, La subhasta de cadafals torna a comptar sols amb 27 penyeshttp://www.algemesiweb.es/la-subhasta-de-cadafals-torna-a-comptar-sols-amb-27-penyes/
(4) Algemesí Web, redacció, 30/03/2014, Menys diners per l'organització de la Setmana de Bous 2014http://www.algemesiweb.es/menys-diners-per-lorganitzacio-de-la-setmana-de-bous-2014/ 
(5) Iniciativa Animalista, 14/10/2012, Informe sobre el tir i arrossegament. Pàgina 3: La boira de la tradicióhttp://iniciativaanimalista.cat/index.php/informes/item/823-tir-i-arrossegament-tradició-esport-estima-estètica-de-l’especisme
(6) Animalisme CAT, 17/10/2011, Prou de parany i d’enfilat!http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/10/normal.html