Ho diu seriosament? Resposta a Gabriel Doménech Pascual.

Fadjen, el bou lliure anti corrida!
http://www.sauvons-un-taureau-de-corrida.com
Als comentaris de la meua publicació Escolàstica (II).  El Legislador i la Constitució(1), intervingué Gabriel Doménech Pascual, l’autor citat, per a fer la següent reclamació(2): “M’encantaria que, en lloc de limitar-se a afirmar que els meus arguments no són més que ‘estupideses tavernàries’ (i altres perles) em demostrara amb arguments científics que estic equivocat”.  Com es pot veure al text, el qualificatiu no es referia al conjunt dels seus arguments, sinó a unes afirmacions molt concretes.  El títol d’aquest text és la primera resposta que li doní.    
Insistisc que els defensors i defensores d’allò que és indefensable haurien de tindre més clar el concepte de ciència.  Ni tan sols es podria parlar de falsació davant d’afirmacions acientífiques i, per tant, no es pot demanar que es demostre científicament la falsedat d’una qüestió que no es basa en cap argument científic.  No hi ha cap prova vàlida que la indústria de la tortura taurina genere “riquesa” o un “impacte ecològic positiu”.  Cap tesi taurina aporta aquestes proves perquè, senzillament, són afirmacions més falses que la llenya de figuera.  
De totes formes, recopile en aquests text alguns dels molts arguments que es situen front a les mentides i manipulacions taurines.  Uns són arguments científics, i altres són sentit comú.  

Sobre el patiment dels bous sotmesos a tortura a les places i linxament als carrers.  És important perquè Doménech el relativitza totalment: el redueix a uns poquets animals, no més de 90 a Catalunya abans de l'abolició, a i al temps de cada tortura.  La tortura d’animals com a espectacle i, concretament, les formes de la terrible tortura taurina són fets tan específics que no es poden relativitzar.  
He fet una ullada al Codi Penal carregat de noves mordasses i, de moment, “constitucional” perquè va contra el robagallines (és prestat(3), no ho dic jo). “L’acarnissament, augmentant deliberada i inhumanament el dolor de la persona ofesa”, unit a la traïdoria(4) i a l’execució per preu, recompensa o promesa, és la definició de l’assassinat.  A més, la concurrència de només dues d’aquestes circumstàncies té com a conseqüència la pena més alta del text, si exceptuem els delictes de terrorisme.  
Dues fotos de l'exposició de Zaldívar.  
És precisament el Dret el que ens dóna les eines per a entendre millor les especificitats i les moltes diferències de grau de les accions.  La tortura taurina, inclús diferenciada la de les places del linxament als carrers, és un fet tan específic, tan summament greu des d’un punt de vista ètic, del patiment i dels drets dels animals, que està més que justificada una abolició específica i immediata.  Ho dic, fins i tot, front a posicions antiespecistes que equiparen tot abús contra els drets animals, sense acceptar cap distinció de grau.  
Per a la descripció científica de la tortura taurina, em remet als i les especialistes.  La meua primera referència és José Enrique Zaldívar Laguía, president de l’AVATMA(5), que sol cedir el protagonisme del començament de les seues conferències a la foto d’un bou torturat, acompanyada de la següent frase: “Si alguna persona dubta si un bou pateix a la plaça, només ha de mirar aquesta foto”.  He transcrit una conferència completa de Zaldívar, fonamentada en unes 80 cites científiques, que pengí fa uns dies a aquesta mateixa pàgina(6).  També, la pàgina d’AVATMA compta amb l’apartat “Revisions científiques sobre el patiment dels bous(7)”.
A l’altra banda del quadrilàter, tenim el figura que deia que anava traient sang durant la lídia als bous mitjançant un microxip implantat sota la pell, amb dipòsit per a les mostres i tot, i que accionava per control remot(8).  Li diuen Juan Carlos Illera, i és l’autor de la “investigació preliminar” per a demostrar que el bou no pateix publicada a la revista de veterinària de la Complutense de Madrid i a altra prestigiosa revista científica que es diu 6Toros6 o alguna cosa així.  També ens diuen que les ments de toreros com Jesulín o Ortega Cano són “extraterrestres(9)”, cosa que em puc arribar a creure perquè, com explica Stephen Hawking, és molt improbable que la probable vida extraterrestre siga “intel·ligent” (prenent la intel·ligència humana com a referència comparativa). 
Si he comés alguna omissió sobre informació científica, escoltaré qualsevol referència (científica, repetisc).
Coneguda imatge del gran impacte econòmic de la tortura taurina 
a la Monumental de Barcelona.  Quasi sempre, la seua "gran entrada" 
estava formada per turistes que entraven gràcies a enganys i 
desinformacions.  Era habitual que eixiren, plorant, abans que mataren
el primer bou.
Sobre la “riquesa” que genera la indústria de la tortura, linxament i matança de bous.  No puc començar sense citar literalment el Chesús Yuste, diputat de la Chunta Aragonesista - Esquerra Plural i de l’APDDA(10) al Congrés de les Persones Diputades de Madrid.  Al debat de la proposició de llei per a la regulació de la festa dels bous com a BIC, es referia així als percentatges del PIB que al·legaben els portaveus taurins: 
Vaig a passar molt ràpid sobre ella [l’exposició de motius de l’esmentada proposició de llei].  Per a destacar la importància socioeconòmica de la tauromàquia s’apropien de la devesa, de la ramaderia i de tot.  Diuen que el PIB del món del bou és del 2’4%.  Però, si tot el sector primari suposa el 2’7% del PIB, com va a ser el 2’4% el bou?  Per favor…  Si han fet així les xifres, imaginen com serà la resta, les exagerades xifres d’ocupació, de milions d’euros(11)… 
La llista de referències sobre la falsedat d’aquestes afirmacions taurines seria interminable.  Si una activitat és una ruïna fins i tot quan està absolutament subvencionada, i no fa altra cosa que reclamar més subvencions de forma pública o amb el típic que hay de lo mío, no genera cap riquesa, sinó que la consumeix.
Comencem, per exemple, pels esforços desesperats de la Generalitat Valenciana per blindar la tortura de bous a les places i el linxament als carrers, que ha saltat del ridícul monumental del procés de declaració del BIC fins a l’estrambòtica Llei de Senyes(12).  Altre exemple és la setmana de bous d’Algemesí, de la que afirmaven que no generava despeses públiques mentre la subvencionaven directa o indirectament amb 70.000€ i per a la que, a més, es reclama “suport” per a afrontar la crisi(13).   Podem continuar per la Diputació de València i la seua despesa taurina que no és opaca, sinó fosca com la nit(14).  
Tenim el gran respir que ha pegat la indústria amb el sosteniment de les subvencions europees a la ramaderia taurina(15).  Fa temps que la mateixa indústria, mentre s’embutxaca aquestes subvencions, ens parla de la ruïna de la ramaderia(16), que no cobreix els “costos de producció” amb els preus que paga la tortura taurina i, per això, ens reclama més i més ajudes.
Conclusió, la del titular d’aquest complet article que ja té més de 4 anys: el toreig no es sosté sense ajudes públiques(17).  És públic i notori, malgrat els continus esforços de totes les administracions que subvencionen la tortura taurina per a ocultar-ho(18).  Repetisc: si saquegen els recursos públics i generen un nombre irrisori de llocs de treball, no genera riquesa.
Vaques a la devesa.
Sobre el “cost ambiental” de l’abolició.  No cal abundar massa en aquest deliri taurí, s’agafe per on s’agafe.  Les deveses, o els montados de Portugal, no són grans ecosistemes i, per a moltes persones expertes, no són altra cosa que un sistema de gestió de finques de ramaderia extensiva.  Són espais antropitzats que integren usos agrícoles, ramaders, silvícoles i de la fusta, concentrats i, a la vegada, molt dispersos per una zona de l’oest de la península Ibèrica.  A causa de la intervenció humana, “són una simplificació del bosc mediterrani, inestables i ecològicament molt limitades(19)”.  
El seu principal problema no és altre que la ramaderia i, la de la tortura taurina és molt minoritària, ja que predominen les ovelles i, sobre tot, els porcs.  La ramaderia taurina ni tan sols és mencionada als documents de les organitzacions que fomenten la protecció de les deveses, com indica l’informe realitzat per a FAADA(20), citat anteriorment.  A més, aquests espais solen estar protegits, hi haja o no ramaderia taurina.
No es poden deixar de banda els danys específics que genera la ramaderia taurina amb el ramoneo dels animals, que es mengen les branques tendres dels arbres i impedeixen el seu creixement natural.  A més, provoquen un empobriment de les espècies vegetals, ja que només poden sobreviure les que creixen ràpidament i es recuperen del pasturatge per ramats sobredimensionats.  També s’ha de destacar la presència de tanques per a limitar els moviments dels bous, que afecten els de les espècies salvatges.  
Gran part de la fauna salvatge que es pot trobar a les deveses només apareix de forma esporàdica perquè les utilitzen de forma secundària, ja que tenen el seu hàbitat principal a les zones boscoses properes (raboses, cérvols, conills, senglars, perdius).  “Les deveses no tenen capacitat per a acollir molta diversitat perquè no mantenen l’estructura original i complexa d’un hàbitat sa”. 
Mapa de localització de les deveses i de les poblacions de linx.
De l'informe de FAADA esmentat.
Fins i tot, s’ha volgut associar la ramaderia taurina amb la supervivència del linx i de l’àguila imperial, a través de les deveses.  Els 200 linxs ibèrics que resten formen l’espècie felina més amenaçada del planeta, juntament amb els tigres de Bengala.  Viuen concentrats a dos zones d’Andalusia, prefereixen les zones boscoses i eviten els camps de cultiu, mostrant autèntica aversió per les deveses.  
Les àguiles imperials també estan en greu perill d’extinció, sent l’espècie d’àguila més amenaçada d’Europa.  Si que poden ser més habituals a les deveses, però requereixen un hàbitat molt més heterogeni per a poder sobreviure i criar.  El major perill per a la supervivència de l’àguila és la presència humana.  
Aquestes han estat les principals crítiques que havia fet als “fonaments” de les conclusions jurídiques de Doménech, falsos a més de gens jurídics.  Sobre la vida privilegiada dels bous abans de patir tortura o el “presumible” patiment dels animals als escorxadors, que és el que qualifiquí de la forma que he citat al principi, crec que no cal cap resposta.
———
(1) Animalisme CAT, 25/12/2014, Escolàstica (II).  El Legislador i la Constitució, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/12/escolastica-ii-el-legislador-i-la.html
(2) Comentaris a partir del dia següent a la publicació.  Dispose de còpia en PDF als meus arxius.
(3) Europapress, redacció, 21/10/2014, El presidente del Supremo: la ley está pensada ‘para el robagallines’ i no pel gran defraudador, http://www.europapress.es/nacional/noticia-lesmes-dice-ley-procesal-pensada-robagallinas-no-gran-defraudador-reclama-reforma-20141021213342.html 
(4) Cautela presa o conducta enganyosa de la persona o persones executores d’un delicte per a evitar de córrer cap risc.  Amb premeditació i traïdoria.  Diccionari de la Llengua Catalana, http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=tra%EFdoria&operEntrada=0 
(5) Associació de persones veterinàries abolicionistes de la tauromàquia i del maltractament animal. https://sites.google.com/site/veterinariosavatma/home
(6) Animalisme CAT, 31/12/2014, El patiment del bou a la plaça.  José Enrique Zaldívar Laguía.  http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/12/el-patiment-del-bou-la-placa-jose_31.html 
(8) Público, Javier Salas, 22/07/2009, La extraña tesis del veterinario que encandila al lobby taurino, http://www.publico.es/actualidad/extrana-tesis-del-veterinario-encandila.html
(9) Diario Sur, Antonio M. Romero, 04/10/2012, Antonio Alcalá Malavé: ‘la mente de un torero es extraterrestre. http://www.diariosur.es/v/20121004/sociedad/antonio-alcala-malave-mente-20121004.html
(10)  Associació parlamentària en defensa dels animals.  http://www.apdda.es
(11) Diari de sessions del Congrés de les Persones Diputades de Madrid, Ple i Diputació Permanent, nº 88 (12/02/2013), p. 16.  http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/DS/PL/DSCD-10-PL-88.PDF
(12) Animalisme CAT, 23/11/2014, De Castellano a Santamaría.  Altra vegada, un BIC al barret, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/de-castellano-santamaria-altra-vegada.html?q=llei+de+senyes 
(13) Animalisme CAT, 02/11/2014, Amb diners, xiulets.  Ostentació, crisi i explotació animal. http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/amb-diners-xiulets-ostentacio-crisi-i.html?q=amb+diners+xiulets 
(14) Animalisme CAT, 07/08/2014, Transparència i parasitisme tauricida, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/08/transparencia-i-parasitisme-tauricida.html?q=diputació
(15) Equo, 23/10/2014, Los Verdes no logran eliminar las ayudas a la tauromaquia, pero sí que el Parlamento Europeo se posicione en contra, http://partidoequo.es/los-verdes-no-logran-eliminar-las-ayudas-la-tauromaquia-pero-si-que-el-parlamento-europeo-se
(16) Diario de Sevilla, Luís Nieto, 19/02/2012, La ganadería de lídia: negocio en ruina, http://www.diariodesevilla.es/article/toros/1189100/la/ganaderia/lidia/negocio/ruina.html
(17) Público, Javier Salas, 02/08/2010, La lídia no es sosté sense ajudes públiques. http://www.publico.es/espana/lidia-no-sostiene-ayudas-publicas.html
(18) La Opinión A Coruña, EuropaPress, 20/08/2014, La plataforma ´Galicia, Mellor Sen Touradas´ pide que el Consello de Contas fiscalice las subvenciones taurinas, http://www.laopinioncoruna.es/coruna/2014/08/20/plataforma-galicia-mellor-sen-touradas/871312.html
(19) ÁLVAREZ, Fernando, BERENGUERAS, Jennifer,  Contra argumentos a las afirmaciones de la Industria Taurina en referencia al medio ambiente.  Un informe realizado para la Fundación FAADA, http://faada.org/userfiles/file/Contraargumentos_medioambientales_tauromaquia_2(1).pdf