Abús identitari. Del projecte de Llei de Senyes.

He volgut imaginar una llei nord-americana que posara el rodeo i la barbacoa al mateix sac que la Declaració d’Independència signada pels pares fundadors o el Cementiri Nacional d’Arlington.  Que, a França, el Roquefort i el Dom Pérignon foren tant com la Marsellesa o el 14 de Juliol.  Que veure cervesa calenta fora un signe d’identitat equivalent a la Union Jack britànica.  Que la pizza quatre estacions fóra un signe d’identitat italià amb el mateix grau de protecció legal que la Torre de Pisa o el Palau Ducal de Venècia. 
El conseller Santamaria, principal responsable d'aquest abús.
No, això només es possible amb el PP valencià i la seua Llei de Senyes.  L’article 6 de l’esborrany és per a posar-lo en un marc i que el conseller Santamaria se’l fique al seu despatx, entre la foto de Camps perxant a l’Albufera i la postal del Palau de les Arts caient a trossos, amb Calatrava al costat somrient i mostrant el polze cap amunt.  Resumeix l’esperit de tot plegat: fan una llei per a defensar allò indefensable i utilitzen els símbols que tant diuen estimar com una estora sota la que amagar la merda.  
A la llista, posen primer la Senyera, l’emblema i estendard de Pere el Cerimoniós i l’Himne de l’Exposició Regional de 1909, símbols de valor desigual que ja estan reconeguts, però, per l’Estatut i per la llei específica.  També està el 9 d’Octubre, els Furs de 1238, el Dret Foral valencià, l’Arxiu de la Corona d’Aragó i el llegat del Segle d’Or valencià.  S’afegeix una sèrie de monuments, festes, cerimònies, llegats i tradicions que ja són patrimoni cultural (en el cas del Misteri d’Elx i les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat) o que estan en condicions de ser declarades com a patrimoni cultural valencià el marc de la legislació vigent.
Primerenca "reivindicació de senyes".
Per tant, es tracta de colar, per una banda, “la llengua valenciana i els seus usos, de conformitat amb la tradició històrica popular” i d’enviar a la banqueta, per mal comportament, el CVC i l’AVL.  Entren al terreny de joc Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, aquests antres del passat i la foscor que als anys 1970 ja semblaven la tomba de Tutankamon només l’havien acabat d’obrir o la del Valle de Los Caídos que tancaven entre llàgimes.
Per a començar, hauríem de poder llegir en valencià el text d’una cosa que diuen que és per a protegir l’idioma valencià.  Propose que el primer expedient de l’Observatori que volen crear siga per a les Corts Valencianes, on la versió en valencià del BOCV no permet llegir el projecte de llei(1) i obliga a anar a la versió en castellà(2).
No puc deixar de banda una imatge que em ve al cap de l’“Observatori de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià” amb 9 vocals, que podria celebrar sessions del seu Ple, en segona convocatòria, amb la meitat d’aquestes representacions.  Això vol dir que, amb la de la Federació de Penyes Taurines, de la Federació de Pilota Valenciana, de la Federació de Folklore, del Tribunal de les Aigües de València i del Patronat de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, sota la docta presidència de la persona consellera de torn i la vicepresidència de la secretaria autonòmica competent, es podria aprovar una resolució sobre la llengua valenciana. 
Aquest supòsit implica una notícia bona i altra de dolenta.  Lo Rat Penat i la RACV no farien falta per a res i això sempre és, a més d’una obvietat, una bona notícia.  La part dolenta és què, mentre aquest “comitè de savis i sàvies” fan i desfan, l’AVL, les universitats i el món científic i acadèmic s’ho ha de mirar amb un pam de nas.  No em digueu que no és per a una d’aquestes sentències tan valencianes, entre escatològiques i herètiques, que el Xavi Castillo fa amb el amb seu tanga roig.  Va, digeu-me que si.
La tortura animal és l’altre “element identitari” que ens volen colar, al nivell de la bandera, la llengua i la història.  La llei parla pel dret i pel revés del linxament de bous al carrer i, fins i tot, cita la columbicultura, altra perla per la que sentir orgull.  M’imagine a molts valencians (aquestes “genialitats” són d’homes) amb la mà al cor i soltant una llagrimeta mentre es reten honors al colom campió, ensinistrat per a assolir el somni de ser el que més assetja i el que millor viola.   Pararem atenció a la tramitació de la llei, per si apareixen algunes altres genialitats que també s’entesten en protegir davant mil denúncies i de sentències judicials de totes les instàncies.
La cosa va de “promoció”, com diu l’explícit títol segon del projecte de llei.  La gent de la fallida econòmica, les retallades i els desnonaments parlen de subvencionar directament la tortura taurina amb partides fixes als pressupostos de la Generalitat, i parlen de beneficis fiscals que també podran atorgar els ajuntaments com el meu, el d’Almàssera, on l’equip de govern diu que no té diners per a res.  Encara és més greu l’amenaça que es llança contra aquelles persones i organitzacions que siguen beneficiàries d’alguna forma de subvenció o incentiu i gosen mostrar el seu rebuig a aquestes barbaritats identitàries, perquè això implicaria l’obligació de tornar tot allò que s’ha rebut en aplicació d’un supòsit de bon comportament identitari que s’ha d’incloure en les bases de les subvencions públiques.
Pel que fa al moviment de defensa dels drets dels animals, això és una amenaça directa a, per exemple, protectores de gossos i gats que reben míseres ajudes per a les seues tasques de recollida i atenció d’animals abandonats i que, per altra banda, es volen implicar en la defensa dels bous torturats a la plaça o als carrers.  Els amics de la Federació de Penyes Taurines poden utilitzar l’Observatori, on tindran representació, per a que actue com una espècie de GESTAPO tauricida que es revenge mitjançant la incoació d’un expedient per a la retirada d’aquestes subvencions, amb l’obligació de tornar el que ja s’ha rebut.
Mani d'Algemesí que sempre han somniat amb prohibir.
La llei és una atac directe a tota la llista de drets i llibertats fonamentals (consciència, opinió,  moviments, manifestació, informació, accés a una informació veraç…).  Només veient l’entusiasme del senyor alcalde d’Algemesí, que sembla el Gargamel quan prepara una trampa per a barrufets, ja es veu que somnien amb tindre els recursos legals per a prohibir les manifestacions que porten anys intentant prohibir, o amb apropiar-se d’espais públics com els voltants de les places de tortures sota amenaça d’atac a les “senyes”.  
O siga, que tenim en marxa el que no és altra cosa que una llei de puresa ideològica que blinda interessos espuris amb els recursos que neguen a la ciutadania, que exclou i vulnera el principi d’igualtat davant la llei per no complir aquests criteris ideològics, que atempta contra drets fonamentals i que amenaça amb represàlies qui no s’hi ajuste.  Només cal llegir el que està escrit: semblava que era impossible que es superaren, però tenen capacitat per a arribar a l’infinit de la infàmia i més enllà.
Més.  Volen declarar BICI(3) la tortura taurina a colp de maça, mitjançant una disposició addicional d’aquesta llei.  Volen, també, modificar la Llei del Patrimoni Cultural Valencià per a que la tortura taurina ho siga per imperatiu legal com a revenja pel ridícul que feren el 2011, quan ningú amb criteri els emeté un informe favorable a aquesta pretensió.  Ha de ser per això, perquè necessiten alternatives sense criteri, que incorporen la RACV en la llista d’institucions consultives en matèria de patrimoni cultural.
Fascinant, però la Llei e Patrimoni Valencià continua tenint un procediment detallat al seu article 27.  Continua sent preceptiva la incoació i tramitació d’un procediment que continua fent necessària l’obtenció de dos informes favorables a la declaració del BICI, aquells que els negaren el CVC, la Universitat de València i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.  Ens presenten un projecte de llei que inclou la consumació de fraus de llei, o pretenen que siga obligatori incoar i resoldre favorablement aquest expedient, el que també representa un clar frau de llei.  Un caramelet per a tant de geni i de gènia.
Nosaltres, la gent del moviment pels drets dels animals, la que rebutja la tortura i linxament públic de bous i la que no vol que es gasten els seus diners en això, estem ací.  Som ciutadania lliure i no reconeguem ningú el dret a negar-nos aquesta condició.  Si el PP aprova una llei de persecució ideològica i ANTICONSTITUCIONAL (pensava que mai anava a dir això, així), per la via de la desesperació i abans que la ciutadania esborre la majoria absoluta que utilitzen contra el poble, la combatrem des del primer dia, a totes les instàncies.
Tenim drets, no por.
———
(1) BOCV, nº 309/Legislatura VIII (30/01/2015).  Consultat per última vegada el diumenge, 1 de febrer.  A veure si es dignen corregir l’error i quan tarden. http://www.cortsvalencianes.es/bocv/jsp/defaultv.jsp

(3) Bé d’Interés Cultural Immaterial.