Més enllà de les tanques. Especisme, trampes de l’allau informatiu i altres mirades.

Edifici 7G
La piscina(1) que més m’agrada de València és la de la Universitat Politècnica(2) (edifici 6F).  Aquest any he tornat després de més de 10 anys i he descobert com ha canviat la meua mirada: m’he adonat que l’última vegada encara no era vegà.  El camí des de la zona d’aparcament a la piscina m’ha cridat l’atenció sobre les tanques que tapen, sobre les visibilitats i les ocultacions, sobre com és de fàcil acomodar-se a no mirar allò que no et volen mostrar.

Un tancat és un element pensar per a tallar l’accessibilitat.  No és habitual al campus de la UPV, un enorme espai continu vertebrat per una bonica avinguda verda que el creua des del davant de la Malva-rosa fins a quasi tocar el cementiri de Benimaclet, a l’altra banda de l’autovia del nord.  Un passeig pel campus mostra edificis d’accés lliure amb enormes finestres, sovint parets de vidre que deixen passar la llum i la informació.  Només uns pocs d’aquests edificis tenen l’accés restringit per una tanca.
He gravat un vídeo amb les tanques de la UPV.  Tot el perímetre està envoltat per una que regula els accessos al campus per 18 portes, marcades al plànol amb lletres de la A a la S.  Una tanca envolta els vells edificis de Belles Arts, entre les portes A i B.  Hi ha tanques que protegeixen espais en obres o zones amb construccions de la gent d’Arquitectura (entre els edificis 9A i 8K).  Hi ha tanques com les que controlen l’accés a les zones esportives i protegeixen els vianants de les pilotes de tennis o balons de futbol que els podrien colpejar (5R, 9A, 7C, entre el 6F i el 6G).  També està la xicoteta tanca que protegeix l’estació meteorològica (també entre els edificis 9A i 8K)…
Pràcticament totes les tanques de la UPV són transparents.
Totes són iguals en un aspecte: no amaguen el que tanquen.  No pots passar, però pots veure tot el que passa a l’altra banda.  Pel que fa a aquest detall, crida encara més atenció la zona dels hivernacles (5P i 7K).  A través de la tanca he pogut gravar les plantacions dividides per seccions a l’altra banda dels vitralls, sense cap element que m’ho dificulte.
El conjunt constructiu de la zona 7H representa el cas contrari.  En front seu, a l’altra banda del carrer d’accés i protegida per altra de les habituals tanques transparents, es troba l’edifici 7G, on radiquen el Departament de Ciència Animal i l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA).  Quan vaig a la piscina, sempre aparque davant de la tanca de la zona 7H, que sovint em rep amb olors de fem i purins.  Alguns matins he sentit belar un xai o una ovella, i també alguns crits llunyans d’aus.
Amb el primer xoc amb aquesta realitat, isqué de la meua memòria una escena que vaig veure fa molts anys.  Per la porta d’accés del camí de Vera, un camionet esperava per a carregar les gallines que un operari embotia sense cap cura en unes gàbies allargades.  Les agafava per les potes a grapats de tres o quatre i les clavava totes de colp a la gàbia, fent un moviment que les elevava amb el braç per a agafar força amb la que trencar tota resistència física a l’estretor de la porta.  Jo passava amb el cotxe i reduí la marxa per a veure aquella escena, però no vaig fer altra cosa que lamentar aquella actuació mentre ajocava el cap i seguir endavant amb la meua vida sense afrontar tot el que allò significava.  Hagueren de passar més de 10 anys fins que doní el pas a l’antiespecisme i al veganisme.    
Restringeixen el pas, però no oculten res.
També m’han les dues vegades que he sentit a parlar d’eixe lloc d’una forma curiosa i tràgicament idèntica.  Discutint sobre investigació amb animals amb una persona que hi havia estat com a estudiant, em digué: “si tu saberes…”.  I, amb un maliciós somriure a la cara, callà.  Callà com qui té una informació privilegiada que no em pensava donar perquè jo era l’enemic, i callà com qui dóna un colp baix i resta molt content de veure la reacció d’impotència de la víctima.  Temps després, em relataren una situació idèntica, aquesta vegada protagonitzada per una investigadora que havia estat a dins d’eixe infern.
Les tanques del 7H són l’antítesi de l’hivernacle.  La seua funció és la de limitar l’accés i la d’impedir tota fugida d’informació: estan completament cobertes de xicotets xiprers presoners del seu ús, encaixats els uns contra els altres….  Pels forats que deixen les plantes, es veure parets amb forats per a finestres que estan totalment coberts.  També es poden veure buides algunes d’aquelles gàbies allargades, dipositades en l’espai entre la tanca i un dels edificis.  Les portes d’accés s’obren cap a passadissos on només es poden veure, de vegades, algunes persones treballant.  Són zones silencioses, que tornen a mostrar que l’activitat d’aquell lloc és fa d’amagat, oculta a les mirades de la gent.
L’edifici 7H, amb la seua tanca d’arbres.
La filera d’arbres del darrere de la tanca són, de nou, utilitzats per a crear una segona barrera visual.  Als arbres hi ha teuladins que canten, i que fan de barrera acústica.  Copsa veure el conjunt generat per eixa barrera d’arbres i ocells lliures que tapen l’explotació animal del darrere.  La planificació i el disseny de tot plegat recorda el d’un camp d’extermini i torna a posar sobre la taula el concepte de genocidi animal.
Només hi ha altre lloc semblant al campus.  És una pista de volei platja amb una tanca coberta de xiprers per les dues cares exteriors, tocant als carrers de pas.  Com que ocupa exactament un cantó de la zona esportiva 7C, a tocar del gimnàs pel sud, les cares interiors són perfectament visibles des d’aquests carrers.  Pense que aquest esforç per tapar la pista obeeix pensa en el moment que les xiques juguen al volei platja o al volei futbol, per a neutralitzar la possibilitat d’un antiestètic exèrcit d’homes invasors i intimidadors que, a més, podria estar majoritàriament format per individus aliens al campus.  Quan es tapa, sempre és per alguna cosa que sol tindre a veure amb velles formes de fer, gens justificables.    
El campus sembla un lloc on tot es pot veure i on tot flueix.  Fins i tot dóna la sensació de generar un allau d’informació permanentment accessible, molta més que la que podem abastir.  Allí al mig, han amagat aquest forat tapat que amaga animals invisibles que pateixen tot allò que l’individu del somriure malèfic resumí en la terrible frase “si tu saberes…”.  Allí, s’amaga la quotidianitat dels animals utilitzats per a experimentació, docència i desenvolupament de tècniques d’explotació.
Allí, he aprés la importància de mirar directament o de mirar cap a altra banda.
Els arbres també són tanca al 7H.  Els pardalets canten i fan de pantalla als sorolls que venen de dins.
———
(1) Sapek Natacion SL és l’empresa gestora de la piscina de l’UPV:  http://www.sapeknatacion.es/inicio.aspx