Zoo. L’infern no té fronteres, ni nord ni sud.

Amb risc de ser massa crític amb un zoològic situat enmig d'una revolució, les gàbies on estaven tancats els animals deixaven molt que desitjar.  Sens dubte, una inspecció de crueltat animal hauria tingut alguna cosa a dir.  El recintes eren en gran part de formigó, molts animals estaven clarament mal alimentats i cap es podia moure a les gàbies.  Ho expliquen Ben G. Jones i Kamila Kingstone.  Parlen del zoo de Bengasi1, la “capital rebel” en la guerra que derrocà Muammar Al-Gaddafi.  
Em puc imaginar molt bé la situació tots aquests individus presoners.  Com a desafiament a l’especisme, m’agrada fer-ho com si foren éssers humans, famèlics i apàtics dins de les gàbies.  De vegades, són les gàbies del planeta dels simis2, d’altres les reixes dels camps de concentració nazis en les gravacions de les tropes aliades que els alliberaven, d’altres la casa dels esclaus i esclaves de l’illa de Gorée, a Senegal. 
Esquarterament públic del cadàver d’una lleona al zoo d’Odense (Dinamarca, 14/10/2015).
L’horror dels desastres humans fa que l’horror del zoo es manifeste de manera més colpidora.  Durant els bombardeigs de Berlín, la propaganda nazi utilitzà el zoo com a símbol de normalitat, amb imatges de xiquetes i xiquets front les gàbies.  Cínicament, també utilitzà els cadàvers dels animals presoners, víctimes de les bombes, com a imatge de la barbàrie.  Els zoos dels desastres es fan tristament famosos: Kabul, Gaza, Tbilissi…
Pocs dies després que el Ben i la Kamila publicaren el seu relat, el zoo d’Odense esquarterava públicament el cadàver d’una lleona que havien matat i congelat feia 9 mesos3.  Tot plegat recordava l’execució i esquarterament públic de la jove girafa mascle Marius, al zoo de Copenhaguen, el febrer de 20144.  Aquests animals “els sobren”, o perquè en tenien massa com aquests o perquè no compleixen els requeriments de puresa de raça i, com sempre passa en aquests casos, els aprofiten per a donar-li un nou sentit a la seua idiosincràsia exhibicionista.
Cadàver d’un elefant presoner a la seua gàbia de Berlín, mort víctima 
dels bombardejos (1945).  
Els zoos danesos també li donen el seu propi sentit al concepte de cinisme a l’hora de defensar aquest Snuff real.  El defensen com a un exercici de transparència, perquè tots els zoos eliminen individus dels que no en poden traure profit.   És així: un zoo és una espècie de Theresienstadt5 animal, amb una façana dissenyada per a justificar, manipular i ocultar la tenebrosa realitat de l’explotació.  Qui, per exemple, veja una bonica cria de zebra, de gasela o de qualsevol altre herbívor, que pense que les estan “produint” constantment per a aprofitar la reacció del públic i que, quan creixen, es converteixen en eixos animals que sobredimensionen el grup en relació a l’espai disponible, i per això els maten i els converteixen en aliment per a carnívors.  Qualsevol animal “sobrant” que tinga valor al mercat ix per a engreixar pràctiques com la caça en llauna6.  Els que no en tenen, els malalts o els més adults són eliminats sistemàticament. 
Als altres zoos no els agrada aquesta publicitat que destapa les seues pràctiques.  No agrada gens, per exemple, al Bioparc de València, una presó d’animals tan simbòlicament propera a l’antiga presó Model.  El Bioparc fa molts esforços per maquillar-se davant el públic, per a fer creure que les seues gàbies, exclusivament per a animals africans7, són quasi equivalents a la llibertat.  Aquest negoci privat gaudeix d’una concessió per a restar sobre sol públic durant 50 anys, concedida pel règim municipal de Rita Barberà, que acabarà actuant com a escut legal davant qualsevol canvi de sensibilitat que es produïsca en el futur.
Animals morts a causa d’una gran inundació al zoo de Tbilisi (Geòrgia, juny de 2015).
A Dinamarca també diuen que les execucions públiques als zoos es fan pel bé de la ciència.  El representant del zoo d’Odense, Michael Walberg Sorensen, ha dit que el zoològic realitza disseccions en públic des de fa 20 anys i que no són un “entreteniment” ni una “diversió”, sinó la realització d’una “tasca educativa”.  Després, apel·là al principi bàsic de tota explotació: la negació de la consideració ètica de les víctimes com a dipositàries del dret a no ser-ho.  La ideologia masclista i racista han servit per a fer-ho amb altres éssers humans, i lespecista serveix per a fer-ho amb els altres animals.  Sorensen sentencià dogmàticament que “és important no donar-li als animals atributs humans que no tenen”.  
I la gent mira.  Miren els xiquets i xiquetes d’Odense, condicionats per les persones adultes que els adoctrinen i que també miren.  Mira el Ben a Bengasi, que descriu fredament el que veu mentre “passeja” entre les gàbies i conversa amb el seu amic Mahmud, mentre descriu la gent que fa pícnic a sobre l’herba seca i juga amb els xiquets i xiquetes i riu.  Mentre descriu aquell infern animal com un “idil·li de calma” pels éssers humans.  
El refugi de pau d’humans turmentats per la guerra i la por pot ser un zoo amb gàbies plenes d’animals que mostren amb cruesa el que signifiquen eixes gàbies, sense que es puga dissimular com ho fan a Odense o a València.  Senzillament, són animals.  Per a ells, qualsevol realitat que els situe al costat dels éssers humans és l’infern.  Per a ells no hi ha ni refugis ni “idil·lis en calma”, ni nord ni sud, ni mars que creuar cap a la salvació ni tanques acabades amb concertines letals.  A una banda i a l’altra de les fronteres capitalistes, tot és el mateix.
Aquestes dues històries mostren què, com digué Isaac Bashevis Singer, “en relació amb els altres animals, tota la gent és nazi; pels animals, açò és un etern Treblinka”.    
———
1 INTERNATIONAL CONFLICT WITNESS, Ben G. Jones i Kamila Kingstone, 10/10/2015, Libya: Benghazi zoo, http://www.internationalconflictwitness.com/#!Libya-Benghazi-zoo/cay8/56197a9b0cf297bd685d344c
2 Títol original: Planet of the Apes, EUA, 1968, 112’.  Dir: Franklin J. Schaffner.
3 Seamos más animales, redacció, 15/10/2015, Salvagismo!  Zoológico de Dinamarca cumplió con descuartizar león frente a niños desde los 4 años, http://www.seamosmasanimales.com/2015/10/zoologico-de-dinamarca-cumplio-con-descuartizar-una-leona-frente-ninos-desde-4-anos.html 
4 Animalisme CAT, 15/02/2014, Vinga, que anem a veure els animalets!  Benedicció de Sant Antoni a Almàssera i assassinat de Màrius a Copenhaguen, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/vinga-que-anem-veure-els-animalets.html?q=anem+a+veure+els+animalets
5 El camp, situat a la ciutat de Terezín (Txèquia) que la Gestapo dissenyà com a façana amb la que amagar l’operació d’extermini de persones jueves.  Rodaren la pel·lícula propagandística Der Führer schenkt den Juden eine Stadt (El Führer regala una ciutat a les persones jueves), on obligaven la gent a simular escenes on reien als barracons de treball, bars i restaurants amb música ambient, escoles, etc.  En realitat, fou un camp de treball que també fou utilitzat com a transició cap a Auschwitz i altres camps.
6 El País, Javier Salas, 28/07/2015, España, líder en leones abatidos gracias a la polémica “caza enlatada”, http://elpais.com/elpais/2015/07/27/ciencia/1437990170_298773.html
7 Animalisme CAT, 06/10/2013, Vivers.  Noms darrere del decorat del zoo, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/10/vivers-noms-darrere-del-decorat-del-zoo.html?q=vivers