Reforma electoral, vot útil i… La confluència!

Reforma electoral.  La presa de pèl de la “llei electoral justa” és com El Almendro que, en aquest cas, torna a casa després de cada procés electoral espanyol.  S’ha de subratllar que la major part dels i les que venen amb això diuen ser “d’esquerres”.  Si, aquesta gent que diu que Barcelona és fantàstica, que estan pel federalisme i que Espanya és plurinacional, després et diu que cal una circumscripció única per a que el sistema electoral siga just.  Ho diu, fins i tot, eldiario.es1.  
Si aconsegueixes que no t’esclate el cap imaginant federalistes a favor d’una circumscripció única, encara has de superar les “explicacions” com la d’aquell article que diu que votar el PACMA equival a repartir els vots “entre els grups més votats, ja que la llei d’Hont que regeix a Espanya assigna els escons en proporció als vots que els partits hagen obtingut”2.  Impressionant.  La cínica conclusió del text és que si volies votar PACMA és millor que ho faces a Podem perquè aquesta formació s’encarregarà de reformar la llei electoral.
No és tan complicat.  Les províncies són artefactes polítics homogeneïtzadors des de que les Corts de Cadis inventaren les primeres, i com a districtes electorals també tenen aquesta funció.   Dins del sistema electoral, serveixen com a compartiments estancs: 52 COMPARTIMENTS ESTANCS, com els del Titanic!!!  
Aquest és el principal problema.  El cas paradigmàtic d’Esquerra Unida s’explica perquè els seus vots estan dividits en 52 porcions sense que existisca més justificació que la d’un sistema electoral que, com tots els altres, vol concentrar la representació i eliminar la diversitat.  Per la seua banda, la regla d’Hont i les barreres electorals (el 3% per circumscripció en el cas de les eleccions generals espanyoles) operen per a afavorir aquest mateix objectiu, però de manera distinta.  També són problemes, però són ALTRES problemes. 
En tot cas, pel que fa a les circumscripcions, el que s’hauria de qüestionar és que siguen les províncies.  Si s’optara per les comunitats autònomes3, els compartiments estancs es reduirien a 17 i els vots començarien a sumar.  Com a millor exemple tenim el de les dues comunitats autònomes amb més províncies, on Esquerra Unida passaria de 0 a 4 escons malgrat la regla d’Hont i la barrera electoral del 3% dels vots vàlids:
Circumscripció
Província (nombre)
Comunitat autònoma
Territori
Castella i Lleó (9)
Andalusia (8)
Total (17)
Castella i Lleó
Andalusia
Total
PP
17
21
38
15
19
34
PSOE
9
22
31
6
20
26
Ciutadans
3
10
13
5
11
16
Podem
3
8
11
5
8
13
EU-UP En Comú
0
0
0
1
3
4
TOTAL
32
61
93
32
61
93

Aquesta és una de les funcions de les províncies en el sistema electoral: són la palanca que dóna més efectivitat a la regla d’Hont pels partits del règim.  L’altra és concentrar escons en els territoris castellans que, amb les seues 20 províncies, més Ceuta i Melilla, sumen 42 dels 102 escons al Congrés que s’atorguen territorialment.
La regla d’Hont y la barrera del 3% per circumscripció, així com l’injust sistema d’avals electorals per a les llistes sense representació institucional, es podrien rebutjar amb una reforma de Llei Electoral.  La província com a circumscripció quedà blindada per la Constitució espanyola de 19784 i calen majories qualificades per reformar-la.  La repetitiva idea de la circumscripció única necessita d’una reforma constitucional: si, pel que sembla, aquesta banda de genis que prometen una reforma electoral aplicarien eixes majories qualificades en una reforma constitucional per a una circumscripció única que acabaria de silenciar la veu dels pobles.  
Des del món animalista, la cosa sembla encara més terrible.  La idea de la circumscripció única triomfa a partir de la comparació amb els partits nacionals que, com a tals, es presenten només a les circumscripcions dels seus països o territoris per a ser la veu de la seua ciutadania.  ERC ha obtingut prop del 16% de vots emesos al Principat de Catalunya (4 circumscripcions) i Bildu prop del 14% dels d’Euskal Herria (altres 4).  El PACMA ha presentat candidatures a les 52 i no ha arribat a l’1% dels vots emesos, amb 724 més que Bildu.  
Honestament, crec que els 219.000 vots animalistes són tot un èxit davant les dificultats, i aquest èxit assenyala cap al futur.  Però, no hem d’oblidar que són 219.000 dels més de 25 milions emesos, dels més de 34’6 milions que conformen el cens.  Abans de parlar d’injustícies i sistemes electorals injusts, s’hauria de treballar en créixer encara més.
Vot útil.  Aquesta també ha estat bona.  Durant la campanya, el vot útil es convertí en bandera de la campanya electoral antiPACMA d’alguns sectors animalistes.  Si, heu llegit bé.  
Com ja he dit, s’ha arribat a afirmar que “votar al PACMA és entregar els vots als partits més votats”.  Per a la distribució dels escons, el primer obstacle de tots és la barrera del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció, que elimina totes les candidatures que no la superen.  Per tant, s’ha de tindre en compte que la incidència dels vots en blanc és nefasta, ja que sumen com a vots vàlids (el contrari que els nuls) i eleven eixa barrera.  Si prenem com a exemple la circumscripció de Barcelona, els seus 18.126 vots en blanc eleven eixe ser o no ser en 544 vots.  Votar en blanc si que opera a favor de les candidatures més votades.
Eleccions al Congrés espanyol, 20/12/2015
Circumscripció de Barcelona: 31 escons.    Resultats provisionals a 21/12/2015, 100% escrutat
VOTS  
TOTALS
A candidatures
2.831.838
2.831.838
VÀLIDS
En blanc
18.126
2.849.964
Nuls
14.996
2.864.960
EMESOS
Abstencions
1.109.443
3.974.403
CENS
CANDIDATURES
VOTS
%VÀLIDS
En Comú-Podem
766.889
26,909
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
463.612
16,267
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)-Catalunya SI
412.540
14,475
Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs)
386.143
13,549
Democràcia i Llibertat (DL)
377.563
13,248
Partit Popular (PP)
321.268
11,273
Barrera del 3% dels vots vàlids
85.499
Unió Democràtica de Catalunya (UDC)
47.743
1,675
Partit Animalista PACMA
34.270
1,202
Recortes 0 Grupo Verde
10.588
0,372
Unión Progreso y Democracia (UPyD)
5.859
0,206
Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)
5.363
0,188

La següent barrera és la de la regla d’Hont, un sistema de distribució d’escons amb l’aparença de proporcional i que, altra vegada, afavoreix les candidatures més votades.  Consisteix en dividir successivament el nombre de vots per 1, 2, 3, 4, etc., i repartir els escons en funció dels quocients més alts.  De nou, amb l’exemple de Barcelona:
Circumscripció de Barcelona
Distribució per la regla d’Hont de 31 escons 
(Eleccions generals estatals 2015.  Resultats provisionals a 21/12/2015, 100% escrutat).
Candidatures
Vots
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
EC-Podem
766.889
766.889
383.445
255.630
191.722
153.378
127.815
109.556
95.861
85.210
76.689
PSC
463.612
463.612
231.806
154.537
115.903
92.722
77.269
66.230
57.952
51.512
46.361
ERC-Cat SI
412.540
412.540
206.270
137.513
103.135
82.508
68.757
58.934
51.568
45.838
41.254
Cs
386.143
386.143
193.072
128.714
96.536
77.229
64.357
55.163
48.268
42.905
38.614
DL
377.563
377.563
188.782
125.854
94.391
75.513
62.927
53.938
47.195
41.951
37.756

Com que els càlculs per a l’aplicació de la regla d’Hont es fan a partir dels vots de cada candidatura que ha superat la barrera del 3%, els vots en blanc deixen de tindre influència i els vots a les altres candidatures desapareixen, no afavoreixen a la candidatura més votada.  Qui diu això, només està dient que, si els vots de les candidatures per sota del 3% hagueren anat a  alguna de les que han estat per damunt, sumarien en el repartiment d’escons.  És més xerrameca del vot útil.
Si Catalunya fóra una sola circumscripció, si no existira cap barrera electoral i el repartiment de vots fóra absolutament proporcional, el PACMA hauria tret un escó.  Això no serviria per a que “tots els vots valguen igual”, cosa que cap sistema de distribució pot oferir.  En aquest cas serien els vots del PACMA, precisament, els que valdrien més perquè haurien donat l’escó amb menys vots.  El seu hauria necessitat quasi la meitat que cadascun dels 7 que hauria tret el PSC. 
Tampoc valdrien igual el vot duna persona dun xicotet poble del Pirineu que el daltra de la ciutat de Barcelona què, sense comptar amb làrea metropolitana, aporta 1 de cada 5 vots catalans.  
Catalunya sense 3% ni d’Hont. 
Quota escons
47 Escons a repartir
Vots per escó
Candidatures
Vots
%
Sencers
Sobrants majors
Total
EC-Podem
927.940
24,906
11,706
11
1
12
77.328,333
ERC-Cat SI
599.289
16,085
7,560
7
1
8
74.911,125
PSC
589.021
15,809
7,430
7
0
7
84.145,857
DL
565.501
15,178
7,134
7
0
7
80.785,857
Cs
489.503
13,138
6,175
6
0
6
81.583,833
PP
417.286
11,200
5,264
5
0
5
83.457,200
UDC
64.726
1,737
0,817
0
1
1
64.726,000
PACMA
43.800
1,176
0,553
0
1
1
43.800,000
Recortes 0    
12.741
0,342
0,161
0
0
0
-
UPyD
7.897
0,212
0,100
0
0
0
-
PCPC
6.967
0,187
0,088
0
0
0
-
En blanc
618
0,017
0,008
0
0
0
-
Vox
491
0,013
0,006
0
0
0
-
Totals
3.725.780
100
79.271,915
43
4
47
86.646,047
Nota:
La quota d’escons s’obté dividint el nombre de vots de cada candidatura entre 79.271,915, que és el nombre de vots totals que correspon a cada escó.

La confluència.  Aquesta és la genialitat que, després de les eleccions, s’ha convertit en discurs: “si el PACMA haguera confluït amb Podem, els seus vots haurien sumat com els d’Equo, que té 3 escons sense perdre la seua essència”.  La cosa, fins i tot, també val per a Esquerra Unida5.
Senzillament, és prendre la part de la història que ens convé.  Pel que fa a Esquerra Unida, segurament que la impossibilitat de confluir en una candidatura única haja estat culpa de les seues dinàmiques i inèrcies, però també del rebuig clar per part de Podem6, que l’ha considerada una opció morta i soterrada7.  Pel que fa al PACMA, no consta altra “negociació” de confluència que l’oferta de persones animalistes, que suposadament no formen part de cap de les dues formacions, per intercedir entre les dues.  I, per la forma com ho expressen, eren una espècie de controladors aeris dient a l’avió PACMA com es demana pista a l’aeroport Podem.
Per tant, no pot haver confluència sense unes negociacions prèvies reals.  Tampoc pot haver confluència per obligació, com lexpressa l’article de Ruth Toledano: el discurs del PACMA pot no tindre encaix en una formació que no té un compromís ferm per l’abolició de la tortura taurina, per exemple.  També pot ser que la funció del PACMA siga més la d’alè al bescoll de propostes com la de Podem que la de graner de vots, gran o xicotet.  En tot cas, la confluència no deixa de ser una opció per a una força com PACMA, que segurament tindria una posició divergent amb Podem a les institucions que no sabem si manifestarà Equo.
———
1 eldiariol.es, Belén Picazo i Raul Sánchez, 21/12/2015, Así quedaría el Congreso con una ley electoral de circunscripción única, http://www.eldiario.es/politica/GRAFICO-quedaria-Congreso-unica-circunscripcion_0_465103627.html
2 Tenemos la Palabra, Pere Borràs, 13/12/2015, ¿PACMA o PODEMOS? http://tenemoslapalabra.com/actualidad/1631-pacma-o-podemos#
3 I encara es podrien trobar circumscripcions més racionals.  Fins i tot formes no basades en territoris continus sinó en realitats socials i demogràfiques (suma de votants a municipis d’un territori amb baixes densitats, de persones aturades, etc).  Fins i tot es podrien definir circumscripcions obertes i plenament democràtiques, a les que la ciutadania s’adscriuria activament segons les seues realitats.
4 Títol VIII: de l’organització territorial de l’estat.  Capítol I: principis generals.  Article 137.  L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constituïsquen. Totes aquestes entitats gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius.  Capítol II: de l’administració local.  Article 141.1. La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per l’agrupació de municipis i la divisió territorial per al compliment de les activitats de l’Estat. Qualsevol alteració dels límits provincials haurà de ser aprovada per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica.
Títol III: de les Corts Generals.  Article 68.2.  La circumscripció electoral [per a les eleccions al Congrés] és la província. Les poblacions de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per una persona diputada. La llei distribuirà el nombre total de diputades, assignarà una representació mínima inicial a cada circumscripció i distribuirà els altres en proporció amb la població.  Article 69.2.  Les persones votants de cada província elegiran quatre de senadores per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret en els termes que assenyale una llei orgànica.
5 eldiario.es, Ruth Toledano, 21/12/2015, Yo soy español, español, español, pero España ya es otra, http://www.eldiario.es/zonacritica/espanol-Espana_6_465163490.html
6 Público, Sergi Picazo i Maria de Delàs, 24/06/2015, Pablo Iglesias: "Que se queden con la bandera roja y nos dejen en paz. Yo quiero ganar”, http://www.publico.es/politica/iglesias-quiero-ganar-dejen-paz.html

7 El Temps, Víctor Maceda, 06/11/2015, 'Otra vuelta de tuerka' a Compromís, http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/11/-otra-vuelta-de-tuerka-a-compromis-12278.php