Verinosos i comestibles. Antianimalistes i el que representen.

Dos amics han fet publicacions que exemplifiquen una idea: només els vots al PACMA serveixen per a defensar, sempre i en qualsevol cas, els altres animals i per a rebutjar el seu maltractament, la seua explotació, el seu ús.  Encara més: com mostren aquestes notícies, tenim molts bolets verinosos disfressats de comestibles, que creixen i governen gràcies a les sigles dels seus partits “sensibles” amb l’animalisme.
Les dos notícies són prou punyents.  L’alcalde de la Roda d’Andalusia, un municipi de Sevilla governat amb majoria absoluta per Esquerra Unida, ha anunciat que s’aprovarà una moció per a declarar el municipi insubmís a qualsevol norma que vaja contra la caça1.  La fotografia que acompanya la notícia mostra un 100% d’homes envoltant aquest alcalde d’esquerres d’un poble que té, com a activitat patrocinada per la regidoria de medi ambient, un premi per la recollida de cartutxos d’escopeta que cobreixen el camp2.  Segons aquest alcalde “no caçador”, la matança d’animals “esportiva” està carregada de valors positius, es un motor de cohesió social i un fonament de la conservació ambiental.
Roda de premsa amb aspecte vuitcentista per a anunciar el compromís de la Roda d’Andalusia amb la caça.  
La següent és del municipi d’Almassora, que ha incorporat tallers didàctics infantils a càrrec del Museu Taurí de València per a les seues II Jornades del Bou, que s’han de celebrar a finals d’aquest mes3.  També volen fomentar els “valors positius” dels espectacles tortura, linxament i matança de bous, “despertant l’interès i el respecte dels i les més joves per la tauromàquia”.    A  Almassora existeix un pacte de govern Compromís-PSPV com el de la veïna Vila-real, on el primer representant de Compromís i primer tinent d’alcalde és Pasqual Batalla Llorens4, que ja ha aconseguit en la ciutat, pel que fa al parany, el mateix tipus d’insubmissió que vol pel seu poble el Fidel Romero, l’alcalde andalús d’Esquerra Unida.
Aporte com a exemple l’“ataurinisme” de membres del cercle de Podem d’Algemesí, quan la formació estava en ple procés de constitució i les eleccions del canvi esperonaven les trobades i assemblees.  En una conversa amb gent d’eixa primera etapa del partit morat a Algemesí, es desentengueren del tema i tancaren la conversa dient que “no eren ni antitaurins ni protaurins, sinó ataurins”.  Vull subratllar que, pocs mesos després que els mostrara la meua perplexitat davant d’aquesta dimissionària neutralitat tan descaradament conservadora, o pitjor encara covard, esdevingueren els greus fets de la setmana de bous de 2014.


En la meua opinió, tots aquests exemples donen legitimitat al plantejament de PACMA.  Certament, tenim un partit que injecta animalisme a la vena cefàlica del sistema, als seus procediments electorals, des de molt abans d’haver aconseguit cap designació.  Aquesta és una eina més de la nostra lluita, un recurs que es mostra cada vegada més necessari i especialment a llocs com Algemesí, Tavernes de la Valldigna, Vila-real i molts altres, on cal visibilitzar els vots animalistes i dotar-los d’una representació directa, siga dins o fora de les institucions, que mai sostinga els bolets verinosos dels què parlàvem.  
A més, i lògicament, la pròpia identitat del PACMA el converteix en un partit on no caben figurons dels què, suposadament, fan pujar els colors a la majoria de la gent dels seus partits i, amb tota seguretat, a totes aquelles persones sensibles al maltractament animal.  Amb el PACMA serien impossibles els Fidels Romero d’Esquerra Unida, els Pasquals Batalla o Jordis Juan5 de Compromís o els José Antonios González Poncela6 o les Martes Trenzano7 del PSOE.   També serien impossibles les genialitats assembleàries, amb responsabilitat horitzontal, com les d’aquelles persones dels primers moments de Podem a Algemesí.
Per altra banda, el PACMA no pot ser la nostra única eina.  N’hi ha de bolets comestibles, i no són responsables de la existència dels verinosos.  N’hi ha de gent sensible i disposada a impulsar canvis, gent que milita a eixos partits i que ocupen llocs de representació i de govern sota les seues sigles, i que es manifesten i actuen de forma completament oposada a les dels figurons especistes.  Per suposat, com a integrants d’un consens que no és animalista, no assumeixen tots i cadascun de les nostres reivindicacions.  Per suposat, poden no estar conscienciades per a assumir un compromís antiespecista i, encara que ho estigueren, estarien limitades per eixos consensos generals emmarcats en els projectes i les sigles dels seus partits.    
Com e exemple ens valen les cavalcades de reis de ciutats on s’ha posat fi a l’ús d’animals, però no dels més habituals en l’imaginari col·lectiu com a “domèstics”, especialment els cavalls.  Concretament, a la ciutat de Madrid, no s’ha permès l’ús de diversos animals (els més famosos han estat els camells i les oques del Miguelín8) i, per contra, ha continuat desfilant la Guàrdia Reial a cavall.  L’exemple ens permet veure que podem valorar l’avanç positivament sense deixar de qüestionar allò que no s’ha mogut, sense deixar de rebutjar-lo i de treballar per a que eixa situació canvia. 
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10208339959126153&set=a.3588775887614.2161813.1519832649&type=3&theater

No es tracta d’abonar-se a eixe estrany missatge que tot el mèrit correspon als polítics i polítiques que ens “concedeixen” aquests avanços, però tampoc es tracta de negar la seua aportació, així com tampoc la seua posició en primera fila a l’hora de rebre les reaccions contràries, remogudes per la caverna amb les seues interpretacions histèriques.  I tampoc es tracta de negar eixes aportacions forçant les seues connexions amb les sigles que les impulsen, i d’aquestes amb les polítiques antianimalistes que es desenvolupen a més o menys quilòmetres de distància.  Es pot treballar amb aquestes persones i aquests projectes sense haver de convertir-nos en entusiastes supporters o managers de campanya, sense autocensura ni renúncies.
Són terrenys de treball distints, que fins i tot el PACMA pot explorar i explotar.  Per suposat, sense que haja d’edulcorar o desvirtuar el seu missatge com a únic partit 100% animalista. 
———
1 Jara y Sedal, redacció, 24/11/2015, La Roda de Andalucía: primer pueblo que protege el derecho a cazarhttp://revistajaraysedal.es/la-roda-de-andalucia-blindara-la-caza/
2 Ajuntament de la Roda d’Andalusia, redacció, 11/01/2016, V Recogida de Cartuchoshttp://www.larodadeandalucia.es/opencms/opencms/laroda/actualidad/mambiente/noticia_0032.html
3 Levante-EMV, redacció de Castelló, 11/01/2016, El Museo Taurino de Valencia exportará talleres infantiles a las II Jornades del Bou de Almassorahttp://www.levante-emv.com/castello/2016/01/12/museo-taurino-valencia-exportara-talleres/1364697.html
4 A la seua biografia, publicada amb la resta de les de l’equip de govern de Vila-real, Pasqual Batalla s’amaga darrere de les sigles d’Apaval, l’Associació de paranyers, i de l’AECT, l’Associació Europea de Caces Tradicionals (són les mateixes sigles que les de la l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial, una important institució de l’UE).  http://www.vila-real.es/portal/p_87_contenedor6.jsp?seccion=s_fdes_d4_v4.jsp&contenido=18159&tipo=6&nivel=1400&titulocontenido=0&layout=p_87_contenedor6.jsp&codResi=1&language=ca&codMenu=629
5 Animalisme CAT, 19/11/2015, “Interpretacions” i afirmacions desconnectades.  La jugada a Tavernes de la Valldignahttp://animalismecat.blogspot.com.es/2015/11/interpretacions-i-afirmacions.html
6 Alcalde de Tordesillas, del PSOE.
Animalisme CAT, 14/09/2015, L’alternativa.  X Manifestació antitaurina d’Algemesíhttp://animalismecat.blogspot.com.es/2015/09/lalternativa-x-manifestacio-antitaurina.html
8 El diario.esEl Caballo de Nietsche, Concha López, 05/01/2016, Luces y sombras navideñas para los animaleshttp://www.eldiario.es/caballodenietzsche/Animales-Navidad_6_470412958.html