La tribu animalista davant el “gran” consens.

Jesús Frare.  Publicat a La Veu del País Valencià.
Amb un comunicat del 7 de juny, que l’Ajuntament també féu arribar a les organitzacions animalistes, Joan Ribó i Glòria Tello anunciaren l’abolició dels bous embolats i en corda al terme de València.  Els diaris ho concreten, eixe mateix dia, en un acord dels tres grups municipals que recolzen el govern (Compromís, PSPV i València en Comú) per a aplicar aquesta abolició a les pedanies del nord1. Parlen d’una aplicació immediata i es refereixen a Borbotó, Carpesa, Benifaraig i Massarojos.  No diuen res de Benimàmet2, on queden pocs dies per a que comence el seu programa de bous al carrer i on s’inclouen dos nits amb bous embolats (18 i 24 de juny).
Segons el reglament vigent de bous al carrer, aquests han de comptar amb una autorització explícita que és competència exclusiva de la Generalitat, però cal que s’aporte una declaració favorable de l’ajuntament.  El preàmbul del reglament, aprovat pel PP al final de l’anterior legislatura, li dóna “una rellevància especial” a la declaració, on l’entitat local certifica si “està d’acord o no amb la celebració dels festejos”.  José Antonio Blanco, vicepresident de la Federació de penyes taurines, denunciava dies després que la declaració favorable havia estat signada feia un mes per l’alcalde de barri a Benimàmet-Beniferri, Francisco Puchades3.

Cartell de Benimàmet, amb bou embolat el dissabte 18 i el divendres 24, els dos a les 00:05h.  Sembla que, inicialment, estaven programades 3 víctimes i que s’incrementaren a 5 per a desafiar l’Ajuntament de València.  El propi cartell indica que la penya organitzadora podria haver eliminat aquesta programació “pel be de tothom”. 

Al dia següent, sabem que PACMA ha presentat un escrit on demana que s’aclarisca la situació a Benimàmet4 i denuncia que no s’està acabant amb totes les formes de linxament de bous al carrer, com havia promès Joan Ribó.  L’anunci ha generat tensions amb el PSPV i provoca la reacció del regidor d’Hisenda, Ramón Vilar.  Per a tranquilitzar-los, Ribó declara que estem davant d’un acord “no maximalista” que garanteix els linxaments fins a final de legislatura, ja que “no tenim cap pega amb els bous al carrer perquè no suposen una agressió molt forta”5.
Respecte a Benimàmet, el dia 8, Ribó diu que la penya organitzadora “haurà de reconduir” el seu programa de linxaments i no programar els embolats6.  El dia 9 anuncien que l’Ajuntament ho està tractant d’impedir, però la penya ja els ha desafiat anunciant que en lloc de programar els tres linxaments amb embolat que tenien prevists, en faran cinc7.  Eixe mateix dia, tornen a anunciar que l’abolició es retarda fins a l’1 de juliol, després que s’hagen linxat les víctimes de Benimàmet, a petició del primer tinent d’alcalde Joan Calabuig, del PSPV8
Segons sembla, els pactes mutants no són patrimoni de la CUP, també venen dels partits d’ordre i és quan són mutacions bones.  El PSPV acabà condicionant l’acord per a l’abolició, que un dia abans semblava tancat, a que “totes les festes que ja estigueren contractades es realitzaren sense problemes”.  Algunes fonts municipals havien arribat a insinuar que això anava més enllà de l’1 de juliol (seria fàcil afirmar que els embolats a la resta de pedanies estaven contractats des de feia tres anys, si calia), i l’alcalde hagué d’aclarir que “les següents festes ja no estaran en la situació de Benimàmet”.  Aquesta és la situació, si no n’hi ha noves mutacions a favor dels interessos taurins.  
Mentre parlava d’agressions no molt fortes i sense pegues, combinades amb proclames com que “València és amiga dels seus animals”,  Joan Ribó afirmà que ja no es plantejava més mesures animalistes de les ja assolides, i que concretava en l’efectiva i celebrada pel moviment animalista abolició dels circs amb animals salvatges; el control de les poblacions urbanes de coloms amb pinsos esterilitzats; l’habilitació de zones per a mascotes (incloses platges per a gossos) i, finalment, aquesta abolició minvant fins als bous embolats i en corda i que va allargant els terminis.  
Vull subratllar que aquest balanç de la política animalista del govern municipal de València, arribat en campanya electoral i substitutiu del globus que se’ls havia desunflat en tres dies, és el d’un any de projecte.  Si, fins ací hem arribat, sense abordar la major part de les preocupacions manifestades per la Plataforma Carles Pinazo d’organitzacions animalistes valencianes9.  Per a tancar el pacte mutant, la moneda de canvi és “la fi de les hostilitats” contra el maltractament animal.
Amb justícia, hem de dir que hi havia voluntat política d’anar més enllà a Compromís i a València en Comú, que el Joan Ribó i la Glòria Tello han topat amb la paret del PSPV.  Encara amb més justícia, això importa poc per a les víctimes convertides en moneda de canvi, pels bous que es continuaran linxant a les pedanies.  Aquesta és la situació #alavalenciana pel que fa als animals linxats, torturats i matats, utilitzats com a divertiment, abandonats, etc.  
El pacte no pot eixir d’uns elements comuns i, per a una societat acostumada a subvencionar i protegir colombaires, carreters, paranyers i taurins, els animals no entren dins d’aquests elements.  En aquesta societat que ha justificat i justifica pràctiques com les becerrades d’Algemesí, la batalla de rates del Puig o la solta d’ànecs del Port de Sagunt, el PSPV serà la paret assegurada fins a una determinada latitud nord, on quasi tot serà paret.   En realitat, i lamentablement, el pacte #alavalenciana és una cuirassa, és la paret.
En relació amb els fets de València, el Pau Belda (membre del Consell Ciutadà Autonòmic de Podem) ens ho explicava molt clarament10: “fer política amb l’estret marge que tenim significa bàsicament prioritzar unes poques polítiques sobre altres –escollir bé les guerres que es donen”.  També ens explicava que, en aquest context, el patiment dels animals importa poc perquè nosaltres, les persones animalistes, aportem “poc potencial de canvi”.  Segons l’expert en pactes, no som més que “un xicotet reducte d’alguna tribu” front a la “molta gent que viu els bous al carrer com una part important de les festivitats a casa nostra”.  Adornat tot plegat amb una definició de l’hegemonia altra vegada a través del consens, en mans de bonhomioses persones amb “l’habilitat de neutralitzar tot el potencial antagònic de les seues pròpies visions”, tot s’acaba reduint a vots.  

Bous al sol, esperant el seu moment que seran linxats al Port de Sagunt (2015).
La majoria hem deixat clar que volem sol·lucions fàcils: abolir formes inadmissibles d’abús animal és el que reclama el nostre temps i es pot fer tan ràpid que permetria la classe política dedicar-se als “problemes de veritat”, com diu qui vol fugir d’estudi.  Ho diuen les mateixes consultes sobre linxaments que s’han fet i que cita Pau Belda, on els partidaris de sostindre-les es mantenen amb dificultats per sobre del 5% del cens.  Però, a ca #alavalenciana es veuen amb capacitat d’abduir els vots de la tribu animalista, llevat dels d’un “xicotet reducte”, cap a dins d’eixe gran consens de mínims on no contem, on els sense veu no conten.  
Cal que ens convertim en vots animalistes.  A les generals, a les autonòmiques, a les municipals…  A totes.  Com a vots acabarem entrant, convertits en enquestes d’opinió i resultats electorals, a les torres de marfil on s’elaboren els anàlisis que fonamenten els pactes.  També tindrem veu pròpia front als murs i no estarem presoneres a dins de les parets del gran consens com el que, a València, ha reduït tot a un qüestionable balanç d’un any d’iniciatives, altament concentrades en aquesta campanya electoral.   
———
1 Las Provincias, P.M., 07/06/2016, Ribó suprime el bou embolat y provoca críticas en el PSPV, http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201606/08/ribo-suprime-embolat-provoca-20160607235137-v.html
2 Levante-EMV, J. Parrilla-J. Bartual, 07/06/2016, El gobierno del tripartito aparca sus diferencias sobre los «bous al carrer» y aprueba la desaparición de los festejos taurinos con fuego, http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/07/ribo-acaba-bou-embolat-pedanias/1428453.html
4 El Periódico de Aquí, redacció, 08/06/2016, PACMA solicita al Ayuntamiento de Valencia conocer si el consistorio ha autorizado la celebración de toros embolados en Benimàmet, http://www.elperiodicodeaqui.com/noticias/PACMA-solicitaAyuntamientoValencia-conocer-siconsistorio-ha-autorizadocele/110898
5 Las Provincias, Europa Press, 08/06/2016, Ribó dice que no se tocarán los bous al carrer esta legislatura pero se evitarán las prácticas «más agresivas» como bou embolat o en corda, http://www.lasprovincias.es/valencia-ciudad/201606/08/ribo-dice-tocaran-bous-20160608181628.html
6 Levante-EMV, H.G., 08/06/2016, Ribó garantiza que sólo se prohibirán las prácticas más agresivas de 'bous al carrer’, http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/08/ribo-garantiza-prohibiran-practicas-agresivas/1429316.html
7 Levante-EMV, J. Bartual - H. Garcia, 09/06/2016, El ayuntamiento trata de impedir ya este fin de semana en Benimàmet el primer «bou embolat», http://www.levante-emv.com/valencia/2016/06/09/ayuntamiento-trata-impedir-semana-bou/1429520.html
8 El Mundo, Cristóbal Toledo, 09/06/2016, Joan Ribó retrasa la prohibición del 'bou al carrer' para salvar las fiestas ya contratadas, http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/06/09/57597542e5fdea960d8b4622.html
9 Plataforma Carles Pinazo, 06/06/2016, Carta a Joan Ribó, https://plataformacarlespinazo.files.wordpress.com/2016/05/carta-a-joan-ribc3b3.pdf

10 Pau Belda Tortosa, 10/06/2016, ELS CAMINS DEL SENYOR SÓN INESCRUTABLES, https://www.facebook.com/photo.php?fbid=837124049753261&set=a.187659361366403.45463.100003670221120&type=3&theater