Resposta de Greenpeace davant la carta dels premis Nobel sobre els transgènics

Comunicat de premsa - 1 juliol 2016
Davant la carta signada per 109 Premis Nobel que es presentà el passat dimecres 30 de juny, Greenpeace vol aclarir la seua postura enfront del contingut de la carta i les notícies aparegudes en mitjans de comunicació.


Sobre els transgènics com a solució a la fam al món.  Els transgènics no són la solució de la fam al món.  Al món hi ha aliments suficients per a tothom.  El 30% dels aliments produïts al món acaben a les escombraries.  Només amb això tindríem prou per alimentar a totes les persones que habiten la Terra hui dia i les que podrem arribar a ser en 2050 (sense intensificar més l'agricultura i sense utilitzar cultius transgènics).  La fam és una qüestió complexa relacionada amb guerres, migracions, conflictes i no se soluciona amb un cultiu transgènic.  A això cal afegir que el 75% de la superfície agrícola mundial es destina a pastures per a bestiar, a produir pinsos per a aquests animals i biocombustibles, no a produir aliments directes per als éssers humans.  A més la immensa majoria dels cultius transgènics comercialitzats (prop del 80%) actualment es destinen a pinsos per a animals i biocombustibles.
L'última avaluació científica de les Nacions Unides sobre Ciència Agrícola i Tecnologia per al Desenvolupament2, duta a terme per més de 400 persones científiques de tot el món fa un balanç de la situació actual en l'agricultura mundial i conclou que l'agricultura ecològica permet alleujar la pobresa i millorar la seguretat alimentària.  Per contra, qüestiona l'agricultura amb transgènics per les seues implicacions socials i ambientals i la descarta definitivament com a solució única a la fam.
Sobre l'arròs daurat.  


L’arròs daurat modificat genèticament no existeix, no està disponible. És un projecte fallit que després de 20 anys segueix en la fase d'investigació i en el qual s'han invertit centenars de milions de dòlars.  Per la qual cosa, s'està defensant un arròs que no existeix i que no s'ha demostrat viable en 20 anys d'investigació com a solució a la fam al món.  D'altra banda, encara està per demostrar si aquest arròs modificat genèticament pot millorar el nivell nutricional de les persones amb deficiència de vitamina A.
Mentre se segueix investigant en cultius transgènics que donen solució als problemes agronòmics i manca de determinats nutrients, els avenços en la millora convencional ja estan oferint els cultius promesos per l'enginyeria genètica.  Per exemple, tant l'arròs tolerant a les inundacions com a la sequera ja són als camps de les persones agricultores i la dacsa resistent a la sequera està disponible en moltes parts d'Àfrica, on més es necessita.  També existeixen ja cultius nutricionalment millorats, sense necessitat d'utilitzar l'enginyeria genètica, però sens dubte, la solució més sostenible és millorar l'accés a una alimentació sana i variada.
Greenpeace no està en contra de la biotecnologia.  Greenpeace no s'oposa a la biotecnologia (per exemple donem suport a la selecció assistida per marcadors) ni a la investigació i ús de transgènics sempre que es faça en ambients confinats i sense interacció amb el medi ambient.  Per això, no ens oposem a les aplicacions mèdiques dels transgènics, com pot ser per exemple la producció d'insulina a partir de bacteris transgènics.
Greenpeace si s'oposa a l'alliberament de transgènics al medi ambient perquè els transgènics (plantes, animals, microorganismes) són organismes vius que es poden reproduir, creuar i provocar danys irreversibles en la biodiversitat i els ecosistemes.
D'altra banda, la seguretat a llarg termini dels aliments transgènics pels éssers humans i els [altres] animals segueix sent desconeguda i no hi ha un consens científic sobre la seua seguretat, per la qual cosa creiem que el principi de precaució s'ha d'aplicar a tots els cultius transgènics.  Malgrat els intents de la indústria dels transgènics per tranquil·litzar les persones consumidores sobre la seguretat d'aquests cultius, centenars de científics i científiques independents qüestionen aquestes afirmacions3.  L'enginyeria genètica segueix sent una tecnologia sobre la qual es desconeixen els efectes a llarg termini per a la salut humana i pot desencadenar efectes no desitjats i irreversibles en el medi ambient.  Tenim raons de sobres per seguir oposant-nos i per seguir defensant l'agricultura ecològica, l'única solució de futur.
Sobre crims contra la HumanitatContràriament al que estan dient en alguns mitjans de comunicació, la carta dels i les Nobel no assenyala que Greenpeace estiga cometent crims contra la Humanitat, sinó que afegeix a la seua carta el següent paràgraf: "Quantes persones pobres han de morir en el món abans de que considerem això un crim contra la humanitat?”.  El que estan dient els i les premis Nobel és que demanen a Greenpeace que canvie la seua postura sobre els transgènics, no que acusen Greenpeace de cometre crims contra la Humanitat.
Sobre el context internacional actual.  Per què ara.  En els últims anys, les persones defensores dels transgènics han perdut diverses batalles: han vist com Europa ha tancat les portes a aquest tipus de cultius (17 països i quatre regions d'altres dos han prohibit l'únic cultiu autoritzat a la UE), i com, fins i tot en els pocs països que els conreen, ha decaigut la superfície dedicada.  De fet, només 5 països a nivell mundial els cultiven a gran escala i ocupen el 3% de la superfície agrària mundial.


També han vist com l'any passat decreixia per primera vegada la superfície conreada amb transgènics a nivell mundial, i ara comproven com als EUA, principal país on es cultiven transgènics, no para de créixer la mobilització en contra.  No és casualitat que aquesta iniciativa sorgisca en aquest moment, en el qual fins i tot es podria aprovar en un dels estats nord-americans una legislació sobre etiquetatge d'aliments amb transgènics (un dret que ve sent negat a la ciutadania nord-americana des de sempre; sembla que a la indústria dels transgènics no li agrada la informació i la transparència, i que prefereixen que la gent consumidora no tinga la capacitat de triar).
No és per tant casualitat que en el període previ a aquesta important decisió sobre l'etiquetatge d'aliments transgènics en l'estat nord-americà de Vermont, de nou s'utilitze la bandera dels transgènics que ha estat sempre el "arròs daurat", una icona de els grups de pressió pro transgènics amb el qual s'ha pretès sempre aplanar el camí per a l'aprovació mundial d'altres cultius transgènics més rendibles.
Per què a Greenpeace.  És important saber destacar que qui ha mogut aquesta campanya vol aprofitar-se del prestigi de Greenpeace al món per amplificar el seu missatge.  Es podia haver triat a algun dels governs que han prohibit l'ús de transgènics, però en comptes d'això s'ha triat Greenpeace, com a principal subjecte de l'atac per la seua repercussió mediàtica.
Qui s'oposa al cultiu de transgènics.  Greenpeace és només una de les organitzacions que s'han oposat al cultiu de transgènics.  La totalitat d'organitzacions ecologistes, la gran majoria d'organitzacions internacionals de desenvolupament, Drets Humans i socials, plataformes de la societat de civil, líders en la lluita pels Drets Humans i contra la pobresa com Vandana Shiva tenen la mateixa postura.
També més de 300 persones científiques han signat una declaració de com no hi ha un consens científic sobre la seguretat dels transgènics.
A Espanya, aquesta oposició es plasmà en el Manifest contra els transgènics signat per personalitats de la societat civil i fet públic el 2008.
Interessos empresarials per controlar el mercat dels transgènics.  La capacitat de posseir i patentar material genètic ha concentrat unes riqueses i un poder immensos a les mans d'unes poques empreses agroalimentàries.  Sis empreses (Monsanto, Dow, Syngenta, Bayer, Dupont i BASF) són propietàries de gairebé tots els cultius transgènics que es comercialitzen a tot el món, i controlen el 76% del mercat agroquímic.  Això vol dir que les empreses que produeixen les llavors transgèniques són les mateixes que s'enriqueixen amb la venda dels plaguicides addicionals necessaris per a l'agricultura transgènica.  De fet, les principals productores de transgènics eren originalment empreses agroquímiques que ampliaren el seu negoci a la producció de llavors quan sorgiren les lucratives oportunitats de les llavors patentades.  Aquesta lògica és contagiosa, i ara les empreses de llavors estan patentant plantes obtingudes de manera tradicional i creant nous monopolis en les llavors convencionals (informe de 20 anys de fracàs4).
Greenpeace intentà ahir ser-hi present a la roda de premsa que els i les Nobel feren sobre aquest cas i li fou negada l’entrada.  La persona que va impedir Greenpeace entrar a la roda de premsa fou Jay Byrne, qui treballà anteriorment a l'empresa Monsanto.
Greenpeace és una organització independent que no accepta diners de governs ni empreses, per poder denunciar totes aquelles persones o institucions que amenacen el planeta.  Només el suport desinteressat dels nostres socis i sòcies fa possible el nostre treball.
———
2 Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, Divisió d’Avaluació i Alerta Precoç (DEWA), International Assessment of Agricultural Knowledge, Science and Technology for Development,  http://www.unep.org/dewa/Assessments/Ecosystems/IAASTD/tabid/105853/Default.aspx
3 European Network of Scientists for Social and Enviromental Responsability (ENSER), 12/12/2013, 297 scientists and experts agree GMOs not proven safe, http://www.ensser.org/media/0713/

4 Greenpeace, abril 2016, Veinte años de fracaso.  Por qué no han cumplido sus promesas los cultivos transgénicos, http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/2016/report/transgenico/20-years_spain_web.pdf