#AjuntamentsValents #FestesSenseTortura

Jesús Frare.  Publicat a La Veu del País Valencià.
Concentració de protesta pels bous al carrer a la plaça de bous portàtil de Tavernes de la Valldigna (2016).
El bipartidisme no s’ha trencat, només s’ha redefinit en dos blocs principals: el de qui segresta pors i el de qui segresta il·lusions.  Des del terreny de les il·lusions, mai hem esperat res de qui s’alimenta de les pors, i per això fa temps que li peguem voltes a aquella famosa etiqueta de campanya que feia servir Compromís per a les eleccions municipals i autonòmiques de 2015, #ambValentia.  Si li podria dir fixació, però senzillament és que esperàvem alguna cosa més que quasi res.  Com sempre.
El programa[1] ofert a la ciutadania per a aquelles eleccions a les Corts Valencies recollia l’apartat “Animals”, i incloïa propostes de les què parlem i, desgraciadament, parlarem encara més.  Pel que fa als bous al carrer, la proposta era la següent:
“9. Desincentivar al territori valencià tots aquells espectacles que incloguen animals i que els suposen patiment, mitjançant les modificacions legals oportunes.
Com a declaració és, de fet, la més valenta de tots aquells programes electorals, dels dels partits amb representació i dels que es quedaren a les portes del palau de Benicarló.  En el món de la realitat, els fets s’allunyen cada dia més de les paraules electorals, pensades com a esquers que puguen utilitzar una sèrie de paranyers d’eixes il·lusions, especialistes en xarxes socials i en captació de persones que s’han d’organitzar en grups de treballs o sectorials, com si els anaren a escoltar.
En el món de la realitat, fins i tot el partit dels i les valencianes, que va pel món #ambValentia reivindicant transparència, autogovern, descentralització, comarcalització i municipalització,  escava forats al terra, unes vegades per a amagar el cap i altres per a soterrar el cadàver de competències municipals que li resulten incòmodes.  Han arribat a negar que poden dir NO al linxaments de bous al carrer[2] per a afavorir els interessos taurins.  

Amb les lleis a les mans i les seues frases clau subratllades, tot fent de Montoro tot un defensor del municipalisme, han dit que no van a exercir potestats que figuren a eixes lleis i reglaments perquè, segons les seues interessadament restrictives lectures, no estan “prou definides”[3].  El que faça falta per a amagar la seua clara voluntat política d’afavorir el patiment animal.
Ens queda clar que, per a aquesta gent, si les iniciatives polítiques tenen a veure en la protecció dels animals, quins compromisos electorals mereixen el mínim esforç de ser acomplits?  Cap.  Quines competències municipals han de ser exercides #ambValentia en defensa dels animals si impliquen desgast polític, per mínim que siga?  Cap.  
Quan estem a punt d’arribar als 500 dies de “governs del canvi”, ja tenim clara una regla inalterable: si n’hi ha gent taurina al govern municipal, el govern municipal és taurí perquè la gent “no taurina” no considera aquest fet prioritari.  El PSPV sol agafar amb gust la bandera taurina, fent que la resta de peces de cada entesa municipal respire alleugerida, o rep totes les culpes mentre resta en silenci.  
Però, encara que no estiga el PSPV, la regla es pot complir igualment.  I no n’hi haurà d’eixes oportunes modificacions legislatives ni d’aplicació de les eines polítiques que ja estan disponibles.
I, com a mostra, tenim el Cap i Cassal.  Quan tot semblava llunyà i insignificant, parlaven de festes sense linxaments i de supressió dels bous al carrer.  Amb l’entesa de torn al govern, les pedanies del nord han esdevingut gegants que s’ha menjat l’ajuntament del canvi, on han escenificat els mateixos estires i arronses de sempre per a que la supressió del bou embolat semble l’èxit total i definitiu.  Mentre, ens intentaven colar d’estranquis els linxaments d’embolats a Benimàmet[4].  Mentre, han signat les declaracions favorables que han calgut pels linxaments de bous al carrer a la plaça de tortures, a tocar d’eixe gran balcó que han obert a la gent.  
Segons he pogut llegir, l’Ajuntament de València tampoc volen saber res de la seua capacitat de dir NO a la tortura i diuen que eixa declaració favorable no és més que un “acte degut”, un terme jurídic que es refereix a la falta de llibertat de qui ha de realitzar eixe acte, que no té altra opció per causa d’una obligació prèvia.  Repetisc: el moviment animalista es troba davant d’unes persones representants  amb capacitat de fer política, però que neguen eixa capacitat per a poder rentar-se les mans i no fer absolutament res.  
Davant d’això, no pararem de repetir que necessitem ajuntaments valents que defensen els animals davant els linxaments, no ajuntaments que donen totes les facilitats al maltractament i que, a més, es vulguen amagar.  Això és el que repetírem aquest dissabte a les portes de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna[5], i això és el que repetirem d’ara endavant.  
Guaita de Xeraco donant suport a la concentració de Tavernes.
———
[1] Coalició Compromís, #ambValentia.  Programa de govern.  Eleccions a Corts 2015, p. 71-72, https://ambvalentia.compromis.net/files/2015/05/ProgramaCorts2015.pdf
[2] La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 04/08/2016, La via cap a l’abolició oberta pel PP, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/7886/la-via-cap-a-labolicio-oberta-pel-ppAnimalisme.CAT, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/08/la-via-cap-labolicio-oberta-pel-pp.html
[3] Plataforma Carles Pinazo, redacció, 18/08/2016, Comunicat de la Plataforma Carles Pinazo davant de la celebració dels bous al carrer a Tavernes de la Valldigna, https://plataformacarlespinazo.wordpress.com/2016/08/18/comunicat-de-la-plataforma-carles-pinazo-davant-de-la-celebracio-dels-bous-al-carrer-a-tavernes-de-la-valldigna/
[4] La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 14/06/2016, La “tribu” animalista davant el gran consens, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/7534/la-tribu-animalista-davant-el-gran-consens.  Animalisme CAT, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/06/la-tribu-animalista-davant-el-gran.html