Canvi.

Jesús Frare.

Diuen a la Diputació de València que conceptes com el de matança i linxament no poden anar associats als bous, que són “administrativament incorrectes”.  Llegint això, agraïsc els mots com cadenes, fuet, gàbia, por, escorxador, matar, degollar o gasar, i també els de pica, banderilla, entrar a matar o remat.
Agraïsc eixes paraules perquè són el que són.  Les persones animalistes les fem servir per a parlar de coses que tenen altres tipus de noms com zoo, circ, gossera, tir i arrossegament, colombicultura, bous al carrer o plaça de bous, noms mentida que oculten la realitat de la mateixa manera que fa la pràctica a la que es refereixen.  I, per a que el seu discurs siga la realitat, ens volen negar fins i tot un discurs que no siga el seu: la plaça de bous només pot ser plaça de bous, i cap altra paraula pot apropar-la a la realitat. 

“Una vegada rebut l’escrit en el que sol·liciten diversa informació relativa a la [Majúscula] Plaça de Bous, els comunique que per part de la delegació d’Assumptes Taurins s’ha preparat aquesta informació”.  Quan ens reunirem amb ell, el diputat Antoni F. Gaspar Ramos ja ens digué que aquelles expressions, que ni compartia ni li agradaven, no li impedien entendre el que li estàvem demanant.  Queda clar que la informació està preparada i, a l’espera que es complisquen les seues indicacions, segrestada. 
Segrestada.  Vaja, altre mot que pot ser no agrada, però és que la cosa sona a “tenim la seua informació com a hostatge.  Si la volen veure sana i estàlvia, ha de seguir les nostres indicacions al peu de la lletra”.  Fins i tot les preguntes que no contenen cap expressió maleïda, mai mal dita, han d’esperar resposta.  
Com a curiositat estadística, he de dir que l’escrit inicial conté 36 preguntes organitzades en diferents blocs, i que 20 d’aquestes preguntes no inclouen cap “expressió administrativament incorrecta”.  Només són 9 les que si en tenen, mentre que altres 7 van associades a elles. Almenys ens podrien haver enviat les respostes a aquestes 20 preguntes indubtablement “correctes”, com qui envia una orella o un dit en prova de vida i advertència del que pot arribar a passar.
Insistisc que la informació la tenen ja preparada a dins d’un calaix o d’un arxiu, esperant allò que agrairan molt: “que reformulem i tornem a presentar l’escrit” i, “a continuació, ens remetran la resposta”. I també insistisc que no caldria la reformulació, perquè això que es diu comunicació entre persona emissora i persona receptora, amb comprensió del missatge i tot, ja s’ha donat.  A la receptora, però, li fa molta il·lusió eixa reformulació!  
Com a canvi si que ho és, si comparem la cosa amb l’anècdota d’aquella companya que es reuní amb un responsable de MATANCES I LINXAMENTS TAURINS del PP, qui la saludà amb un “¿Venís a tocar los cojones aquí también?” abans que ella poguera dir bon dia.  El senyor Antoni fou molt amable en la rebuda al seu despatx i correcte en tot moment, sense donar cap mostra de sentir-se amenaçat per tocaments indesitjats.  Trobe, això si, que el canvi podria anar una miqueta més enllà de la correcció en les formes.  Què passaria si la nota de segrest amb membret de la Dipu l’haguera signat el gavinot dels ous escaldats? 
El gran canvi que ha caigut a sobre dels animals és molt d’aquella manera.  Ha arribat al govern una gent a qui, en termes generals, li semblava fàcil fer-se l’activista animalista, sense bogeries, sempre en relació a gossos i gats o als extremismes taurins més eixelebrats, quan governava el PP.  Després, aquesta gent ha pactat amb la del PSPV, que és l’esquerra raonable, i han fet uns acords de mínims amb grans paraules i pocs fets. I, amb aquests activistes animalistes, era molt fàcil que els avanços animalistes quedaren molt lluny d’eixos mínims, que n’hi ha de problemes de més importants.
Diana Morant, alcaldessa de Gandia, a una de les manifestacions organitzades per l’SPAMA Safor contra la tornada de la tortura taurina a la Ciutat Ducal, impossada pel PP d’Arturo Torró.  A sota, cartell electoral de discurs animalista amb un lema molt llunyà de la idea de contractar una gossera per a substituir una protectora. 
Després, amb la vara de comandament a les mans, aquesta gent del canvi vol demostrar que tenen comandament en plaça i que el poden exercir sense que els tremole la mà, con feien els capitosts adults del PP, i és així que ens arriben coses com la nota de segrest.  Entre mig, aquelles voluntats animalistes de pancarta i nota de premsa es dilueixen[1], i les mentires es multipliquen mentre diuen que tenim por que ens furten vots amb la seua magnífica gestió[2].  I, quan  arribem a les properes eleccions, en el balanç haurem d’incloure, fins i tot, la substitució d’una protectora que portava quasi 30 anys salvant animals per una gossera “amiga”[3], que es va estenent de nord a sud com una tramuntana silenciosa.  
Ens queden dos anys.
———
[1] Animalisme CAT, Jesús Frare, 09/09/2016, #AjuntamentsValents #FestesSenseTortura, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/09/ajuntamentsvalents-festessensetortura.html
[2] Levante-EMV, José Parrilla, 20/11/2016, Glòria Tello: "Si por mí fuera, quitaba las corridas de toros mañana mismo”, http://suscriptor.levante-emv.com/valencia/2016/11/20/gloria-tello-fuera-quitaba-corridas/1494390.html
[3] SPAMA Safor, 27/11/2016, Vinaroz está a 230km de Gandia, https://www.facebook.com/spamasafor/posts/758978340916494