“Nacionalistas”.

Jesús Frare.  Publicat a La Veu del País Valencià.
Font: Las cosas del toro.
Al facebook, algunes persones enllacen una notícia on veuen clars indicis de les terribles condicions dels bous que ixen a les places per a ser torturats i matats.  És la crònica d’una “correguda de falles” carregada de la bilis franquista, com la que es pot trobar en molts més textos taurins[1].  Al text em tope amb aquesta frase: “El primer, molt fluix, torna als corrals ell a soles: quin començament!  L’únic consol és veure fugir així un ‘Nacionalista’”[2].
El text conté altres jocs de paraules pretesament enginyosos amb els noms de més bous, com  Garrafo, Malospasos i Mensajero.  Fa molt que no em sorprèn absolutament res del que ve d’aquesta gent, però ho vull comprovar i… Si.  A la correguda del 18 de març a la plaça de tortures de València es mataren huit bous, entre els que es trobaven el Malospasos, el Garrafo i el Mensajero.  Els dos últims patiren la tortura completa a la plaça, juntament amb l’Ojeador, el Noctámbulo i els dos “sobreros”, el Jerezano i el Jurero.  
Malospasos fou tornat als corrals per “invàlid”, i el mataren fora de la vista del públic com a l’altra víctima.  Era el bou que estava destinat a patir i morir primer, el rebutjaren per “fluix” i li deien “Nacionalistas”.  En plural.  El condemnaren a eixa mort i li posaren aquest nom a la famosa ramaderia de Juan Pedro Domecq.  
Aquesta gent troba especialment ocurrents i gracioses coses com aquesta[3].  M’imagine al senyor Domecq en el moment de posar-li el nom al bou, amb la ment viatjant fins a la plaça on torturaran i mataran “Nacionalistas”.  Amb un somriure a la cara, trobant-se genial i ocurrent.  Les persones que cabem al sac del “nacionalisme” (o “separatisme”) sabem captar aquest missatge, estem molt acostumades a ell. 
És la potència del llenguatge, la força d’una paraula unida a la tortura taurina com qui fa una macabra poesia visual.  No puc evitar imaginar-me un bou amb el nom de “Terroristas" o “Islamistas”, qui sap si “Moros”.  O altres que es digueren “Podemitas” o, per suposat, “Feminazis”.  Jo apostaria que ja existeix l’“Animalistas” o l’“Antitaurinos”.  Òbviament, amb Catalunya de pel mig, estava clar qui havia de guanyar la cursa.  Aquesta gent entén el bou només com el suport amb el que expressen el que són, i així són i així és el seu suposat art: només sang i vísceres.  
No fa molt, la Diputació de València enviava una molt transparent nota de segrest informatiu, com a represàlia per l’utilització d’expressions com tortura o linxament de bous[4].  A la reunió prèvia al despatx del senyor diputat d’assumptes taurins, Antoni F. Gaspar Ramos, aquest ja s’havia mostrat molest per l’ús d’aquestes paraules punyents, que no edulcoren ni maquillen el que fan a la plaça i el que miren des de les grades.  Finalment, com que no complirem amb les seues exigències, es féu efectiu l’assassinat d’aquesta informació suposadament pública i accessible.
Sembla que el senyor Gaspar no es va indignar tant amb el missatge d’odi del senyor Domecq des d’aquesta plaça de tortures des d’on parasiten les Falles, propietat de la Diputació.  El sector taurí fa exactament el mateix i, per això, acull actituds com aquesta mentre espigola les xarxes cercant a qui denunciar.     
Segons aquesta gent, i com es despèn de la denúncia a la Datxu Peris[5], qualsevol cosa que diga una persona antitaurina seria denunciable per formar part d’una “corrent o tendència” que va contra “l’emblema cultural que la tauromàquia representa pel nostre [seu] país”, “cometent delictes de prevaricació, injúries, calúmnies, amenaces, coaccions i altres tipus delictius”.   És així com volen convertir en delictiu el lament de la Datxu, a anys llum de l’odi manifestat a través d’un pobre bou doblement cosificat.
 No fa molt, en un comentari a altre article publicat a La Veu[6], el David Barrachina em demanava que explicara el que jo entenia per respecte.  Nosaltres sempre som falta de respecte i fins i tot delicte, ells sempre estan en el seu dret.  Aquesta és la meua resposta.
El “Nacionalistas”, abans de morir.  
———
[1] Jesús Frare, Brunete taurina i diners d’igualtat.  La Veu del País Valencià, 01/11/2016, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/8388/brunete-taurina-i-diners-digualtat?publicitat=true.  Animalisme CAT, 30/10/2016, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/10/brunete-taurina-i-diners-digualtat.html.
[2] ABC, Andrés Amorós, 18/03/2017, Toros al borde del abismo en la Feria de Fallas, http://www.abc.es/cultura/toros/abci-directo-ponce-cayetano-y-gines-toro-toro-feria-fallas-201703181642_directo.html
[3] Izquierdo, José Maria, Los cornetas del Apocalipsis, Madrid, La Hoja del Duero, 2011.  “[Antonio] Burgos cree que cuando se lee unos de sus artículos, manzanilla en mano, se oye el eco de una guitarra, huele a jazmín y solo podemos levantarnos del sillón cuando toquen las campanas de la catedral para asistir a misa.  También deberían oírse carcajadas desatadas por su prosa tocada por el ángel de una gracia sin igual…”, p. 72.
[4] Animalisme CAT, Jesús Frare, 27/11/2016, Canvi, http://animalismecat.blogspot.com.es/2016/11/canvi.html?view=magazine.
[5] Jesús Frare, En suport de Datxu Peris.  La Veu del País Valencià, 16/03/2017, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/9272/en-suport-de-la-datxu-peris.  Animalisme CAT, 17/03/2017, http://animalismecat.blogspot.com.es/2017/03/en-suport-de-la-datxu-peris.html?view=magazine
[6] La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 20/02/2017, Algemesí: “chicuelinas” a l’IVA, http://opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/9114/algemesi-chicuelinas-a-liva