Reflexions sota la dutxa.

Jesús Frare.
El 2008, quan arribava a València[1] el vaixell de Women on Waves[2], tingueren un encontre en la tercera fase[3] amb un grup d’adolescents en activitat extraescolar del seu centre catòlic.  Arribaren al port per a formar part d’una protesta reaccionària contra el dret a decidir de les dones, i estaven encapçalats per un individu d’uns 50 anys que els feia de mestre i portaveu.  Es presentà com a religiós, i tenia moltes ganes de trobar gent amb qui debatre sobre el seu estrany concepte del principi de la vida, situat en el instant mateix de l’ejaculació masculina feta com toca i, sobre tot, on toca.  Fecundació, li deia.
Mentre es produïa la discussió amb aquest home, jo em fixí en un parell d’idiotes, un xic i una xica, que s’aproparen a nosaltres tot el que pogueren per a fer-nos burla, sense que el seu guia espiritual veiera cap problema.  Dedicaren un bon temps a riure’s, fins i tot a riallades, de les coses que es xiuxiuejaven a l’orella mentre assenyalaven les nostres característiques físiques o la nostra roba.  Sota la dutxa, he associat aquest record amb les “declaracions” de Fran Rivera.  
Aquest personatge està enfadat perquè, el dissabte passat, hi hagué un acte de protesta contra la seua elecció com a pregoner de la Setmana Santa d’Elda (Vinalopó Mitjà).  Ell ja sabia que la protesta, convocada per Marea Jove i la Plataforma Animalista de Villena, l’anava a donar la benvinguda les portes del teatre Castelar d’Elda, i l’havia menyspreant dient que serien “els quatre gats de sempre”.  No li agradà gens, però, l’atenció mediàtica es multiplicara i que la seua figura servira de suport a la lluita antitaurina.  
I, aleshores, decidí aprofitar-se del seu paper de tertulià estrella del programa Espejo Público d’Antena 3.  El que aconseguí aportar, com qui ho porta molt preparat de casa, és un “mira quin vestit més bonic que porte”, un “hui és dimarts sant” i la ja famosa pregunta: “Per a ser antitaurí, t’has de deixar de dutxar?”, seguida d’unes paraules que abundaven en el mal aspecte, al seu entendre, de les persones antitaurines.  


El motiu de la protesta fou que la Junta Major de la Hermandad de Cofradías de la Semana Santa de Elda contractara aquest individu com a pregoner.  Aquesta és una organització que rep diners públics que es gasta d’aquesta manera.  Com deia la convocatòria de la Plataforma Animalista de Villena, Rivera ha cobrat per anar i, al mateix temps, per a netejar la imatge de la tauromàquia.  O, el que és el mateix, s’han utilitzat diners públics per a fer promoció de la tauromàquia a través de la festa.  Torturar bous no pot ser un mèrit per a arribar a ser la imatge d’unes festes.
El món taurí sempre parasitant totes les formes i conceptes de festa, convertida a tot arreu en el seu clau roent, en la seua desesperada taula de salvació.  I un bon senyor que no mou un dit si no és cobrant i que no li agrada que li facen perillar el negoci de la seua imatge, que també ha tingut la barra de parlar en més d’una ocasió dels “antitaurins pagats”.  Algú tan catòlic i devot com ell podria fer un exercici senzill per a entendre el que fa la gent animalista: anar a defensar les seues creences on fera falta, sense cobrar un euro i pagant el viatge de la seua butxaca.     

“Fran" no pot eixir de la superficialitat i la imatge, i desenvolupa un classisme de nou ric que associa netedat amb la coenta elegància dels seus vestits de padrí de boda que porta, que li fan d’exosquelet social per a mantindre erecta tanta buidor.  Per a ell, la “roba de pobre”, tan modesta i tantes vegades utilitzada, és de gent bruta i que es renta poc.  Ni tan sols se n’adona que, així, insulta també molts taurins que li acaben de dir que, cada vegada que parla, puja el pa.  Nosaltres els hem vist a les portes de les places, hem estat molt a prop d'ells en més d’una ocasió, quan venen a dir-nos que som quatre gats, a fer-nos passes toreros o el gest de degollar-nos. 
Tot el món sap que el temps de la dutxa és de recolliment i reflexió, que dóna lloc als famosos pensaments de dutxa[4], com “si em pegue en la cara i em faig mal, això em fa fort o feble?” o “Les persones joves condueixen com si no tingueren temps i les velles com si tingueren tot el temps del món”.  Fran sembla que es dutxa prou, però no li trau profit a eixe temps.  La seua gran aportació, amb 43 anys, no arriba més lluny que la d’aquells idiotes que no arribarien als 14.
———
[1] LRM CIDII, redacció, 17/10/2008, Women on Waves en el puerto de Valencia, http://www.lrmcidii.org/women-on-waves-en-el-puerto-de-valencia/
[3] Animalisme CAT, Jesús Frare, 01/08/2013, La Cinquena Fase, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/08/la-cinquena-fase.html?q=tercera+fase&view=magazine